22
de maig
del
2015
Laura Sánchez repetirà al capdavant del PSC a les properes eleccions municipals a Vacarisses. Després d'una legislatura dura a nivell de partit i de relació amb l'equip de govern, la socialista fa una valoració de com afronten el que pot ser una nova oportunitat per entrar de nou al govern. La Torre va entrevistar la líder socialista com a cap de l'oposició per a l'edició de paper del passat mes d'abril i ara la recuperarem per a l'edició digital:
Aquest 2015 és any d'eleccions municipals. Es veuen capacitats per tornar al govern?
Si no ens veiéssim capacitats ja no ens presentaríem a les eleccions. El fet d'haver estat govern i oposició ens dóna una visió molt àmplia i ponderada dels afers del municipi i tenim la capacitat i el coneixement suficient per cuidar-nos dels assumptes públics.
Disposats a pactar? Amb quins partits sí i amb quins no?
Algú que fa política sempre ha d'estar disposat a pactar, això és inqüestionable. Ara bé, com a opció d'esquerres i progressista no ens veuríem pactant amb el PP perquè està a les antípodes nostres, sí amb grups ideològicament més afins. També penso que el resultat farà que necessàriament hi hagi un govern de coalició i no tothom està preparat per governar amb altres partits. Nosaltres ja vam tenir aquesta experiència.
Són el principal partit de l'oposició. Satisfets amb la feina realitzada?
Sí, satisfets amb la feina feta i amb les propostes presentades al llarg de la legislatura, com per exemple la baixada de la taxa d'escoles bressol, un cens d'habitatges buits, la major aportació de diners per a les obres de La Coma, etc. A partir d'aquestes i altres propostes ens hem adonat que tenim un govern "autista" amb una sensibilitat social molt diferent a la nostra i que poques vegades ha acceptat una proposta que vingui de l'oposició, llevat que vingui del PP.
Com valoren aquests quatre anys de govern d'UIPV i VxV?
La sensació és que s'ha governat a cop d'acudit i sense cap rigor ni planificació. Ha estat una legislatura buida de contingut, continuista i sense novetats, això sí, amb un màrqueting propagandístic que moltes vegades ha ratllat el ridícul, com per exemple que sigui notícia l'esporga d'arbres. No hi ha hagut acció política i s'han invertit més energies en criticar la feina feta per l'anterior govern que en governar. Mai han entrat en el debat polític perquè és on són febles i sempre han respost a la discrepància amb atacs personals. Aquesta ha estat la tònica d'una legislatura marcada per les modificacions de planejament urbanístic, com és habitual en tots els mandats de Boada.
Dit això, com es troba la relació amb els dos partits al govern?
La relació a nivell de partits no és bona ni dolenta: senzillament inexistent. És cert que els vam portar al jutjat per la infàmia de publicar a la revista municipal que l'alcalde Canongia treballava 7 hores al mes i cobrava 300 euros l'hora. Boada va manipular les dades deliberadament per fer creure que Canongia cobrava més que ell i això és molt greu. A partir d'aquest episodi van entrar en una dinàmica estúpida de represàlies i van començar a no contestar-nos ni els mails ni les instàncies. He de dir que en 4 anys de legislatura Boada mai s'ha dirigit a mi per res, és més, si em vol demanar alguna cosa, ho fa a través de la seva secretària.
I a nivell personal?
No tinc res contra cap dels integrants del govern, però tinc la sensació que ells sí i que ho paguen en l'àmbit polític on jo sí que m'he sentit maltractada i en algunes ocasions he patit directament els seus abusos de poder i d'autoritat.
Després d'estar al govern, el PSC va patir una forta davallada com si la ciutadania els hagués castigat. Què n'han après?
Efectivament, la ciutadania és qui posa i treu els polítics, d'això va la democràcia. La nostra errada potser va ser fer massa coses en poc temps i no haver tingut la capacitat suficient d'explicar-les. Moltes vegades, amb l'afany de treballar, no les vam consultar amb la ciutadania. Ens va fallar la comunicació. La necessària pujada d'impostos, les obres de Torreblanca II o la promoció d'habitatge públic a Torreblanca I... massa fronts oberts. Però jo sempre dic que de totes les experiències de la vida se'n treu profit i se n'aprèn.
L'abocador sembla que toca a la seva fi. Com pensen aconseguir el prop d'1 milió d'euros d'ingressos que aquest generava?
Vacarisses mai tornarà a tenir aquest volum d'ingressos. Aquí ha de començar el gran debat de municipi que l'actual govern està defugint, convençuts que tornaran a guanyar les eleccions i que ells no han de debatre res. Penso que serà necessari prioritzar actuacions un cop cobertes les despeses de funcionament irrenunciables i caldrà pensar noves formes d'obtenir ingressos, potser a partir de la promoció del medi natural, creant noves rutes naturals, recuperant activitats agrícoles i ramaderes, promovent productes autòctons... Haurem d'obrir la ment a noves idees i possibilitats.
Enguany hi ha eleccions autonòmiques. Estan preocupats perquè les municipals es vegin afectades?
Els resultats de les eleccions municipals i especialment en localitats petites com la nostra moltes vegades tenen més a veure amb les persones, les coneixences i la proximitat, que amb els partits polítics i les sigles. Penso que no podem, perquè es dóna el fet que hi concorren grups locals d'independents i això fa que costi identificar on van a parar els seus vots a les autonòmiques i a les generals o a l'inrevés.
El PSC a Vacarisses en qüestions identitàries (AMI, estelada...) ha mantingut una posició menys bel·ligerant que el partit nacional.
El PSC és un partit obert a totes les sensibilitats i com és obvi ens hem trobat que la qüestió identitària i nacional ha provocat divergències internes. La postura adoptada en aquestes qüestions no ens ha suposat cap problema ni malentès amb la Federació ni amb la direcció del partit, que mai ens ha imposat cap criteri ni ens ha pressionat en cap sentit. També he de dir que a nivell d'agrupació local, el sentiment majoritari és el que hem vingut expressant, no és tan sols una qüestió personal de Laura Sánchez. Sempre hem dit que no estem en contra de ningú, senzillament defensem un altre model d'estat.