Un assassí va ser executat el maig de 1859 a garrot vil

Lloc on aproximadament es va fer l'execució a garrot el 1859, a l'altre costat de la riera del Palau (avui Rambla) i fora de les muralles Foto: A.M.A.T

El garrot vil és un instrument utilitzat per executar els condemnats a mort. A Terrassa, es va utilitzar, ara fa 155 anys. Un segle i mig. Un collar de ferro, per mitjà d'un cargol, estreny el coll del reu fins a provocar-li la mort per asfíxia, alhora que el pot arribar a desnucar. La variant catalana inclou un punxó que penetra pel clatell i destrossa les vèrtebres cervicals. A l'Estat es va introduir l'any 1820 per substituir la forca i hi restà vigent fins al 1978.

El diumenge de Pasqua de 1859, en una masia del terme de Santa Perpètua de la Moguda, va tenir lloc l’assassinat d’una dona i tres criatures. Una d’aquestes, la més petita, encara en vida, va pronunciar les paraules «oncle, oncle!...», abans de morir. L’oncle i cunyat de la dona, Narcís Casademunt i Aulet va ser detingut, confessant poc després l’autoria. El pres, de 38 anys, de Caldes de Montbui, va ser portat a la presó de Terrassa. Feia poc que la vila havia passat a ésser cap de Partit Judicial i el pres quasi es pot dir que havia estrenat la nova presó construïda. Es va celebrar el judici i el criminal fou condemnat a la pena màxima.

El diumenge de Pasqüetes, com recorda el costumista Joan Amades en aquella època i en aquesta diada. “hom celebrava el combregar general” dient que “Nostramo era portant als malalts impossibilitats i, en general, als qui per malaltia no havien pogut anar a confessar durant la Quaresma”, i remarcava que “mai no es deixava de visitar els hospitals i cases de beneficència”. Per tant aquell dia la presó va ser visitada pe ls terrassencs com no ho havia estat mai. Es pot dir que tota la població va desfilar per aquell edifici, per poder veure l’autor d’aquells assassinats.

Era una època en què no hi havia diaris i l’únic mitjà que va difondre els fets va ser l’edició d’uns romanços amb el relat del crim. Els fulls es venien a deu cèntims, fins i tot pel pobles dels voltants.

El dia 14 de maig de 1859, jornada marcada per l’execució per l’Audiència Territorial, la vila durant unes hores va parar les seves activitats per poder assistir a la tètrica cerimònia. Tal com ho relata el cronista egarenc Baltasar Ragon en el seu llibre Terrassa en el segle XIX: “s’organitzà una processó en la qual al davant hi figurava un grup de congregats amb vesta, presidits per una imatge del Sant Crist, que oferí per aquest acte la casa Mulet, manyà del carrer de Sant Pere. El reu anava acompanyat d’un frare, molt bondadós i d’edat avançada, que vivia a cal Ralots , del veí poble de Sant Pere i a qui tothom coneixia amb el nom de Pare Bartomeu. El reu anava custodiat per una parella de Mossos d’Esquadra. En sortir el condemnat de la presó, li fou ofert un ruc per a què pogués pujar a cavall, però ell preferí anar a peu, malgrat donar mostres de gran abatiment. Al pas de la comitiva, el so greu d’un timbal, feia el moment esborronador. El reu i acompanyants, desfilaren pels carrers de la Font Vella, Rutlla, Sant Francesc, carretera de Montcada i riera del Palau. A l’indret de la Rambla d’Ègara, aproximadament on desemboca el carrer de l’Infant Martí, s’aixecava el cadafal, rodejat, gairebé de tots els veïns de Terrassa. El Casademunt demanà perdó per tres vegades al seu germà, espòs i pare de les víctimes i aquest l’hi negà. Per pujar les escales del patíbul, hagué d’ésser sostingut, puix que li mancaven les forces, tal era el seu estat de defalliment. Un cop assegut en el pal, fou tapat amb un drap negre i es complí la sentència”. "

Seguint amb el relat de Baltasar Ragon “Ran d’aquest fet, es compta que moltes mares, seguint una tradició d’aquells temps, hi portaren llurs fills i en el moment que entrà en acció el botxí, els infants reberen una bufetada de la mare, perquè així tinguessin un record punyent que els servís per abstenir-se de fer maldats. Compten també, que feia més de sis mesos que no havia plogut; el blat dels camps era completament sec i en ésser executada la sentència ràpidament s’ennuvolà el cel i descarregà una tempesta que no donà temps als que presenciaven l’execució, d’arribar a les llars respectives sense mullar-se”.

A Terrassa no es va registrar cap més sentència a mort, fins al dia 23 de setembre de l’any 1923, quan foren executats, dins de la presó, els atracadors de la Caixa de Terrassa i assassins de sometent Joan Castella. L’indret (“la quinta forca”) on es va portar a terme l’execució de l’any 1859, en temps de la Guerra Civil, va servir per reunir-hi i intruir-hi els milicians.