30
d'abril
del
2015
El president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, va anunciar al febrer l'inici de les negociacions d'un tractat de lliure comerç amb Estats Units, unes negociacions que han tingut lloc durant la setmana passada i que continuaran en els propers dies.
“Encara no ha transcendit cap acord en el marc del tractat amb el que se'ns fa impossible conèixer les implicacions per a la pime espanyola sense conèixer les condicions de l'acord”, afirma Eliseu Vila, president del Club Cecot Internacionalització i membre del comitè executiu de la patronal catalana Cecot, “no obstant això, des del Club Internacionalització ens aventurem a pensar que aquesta pot arribar a ser una oportunitat per a les nostres pimes, encara que dependrà de la profunditat i les condicions de l'acord. Tot el que afavoreixi en el lliure intercanvi de comerç ha de ser benvingut”.
La patronal Cecot tendeix a estar a favor de tot el que faciliti el comerç i entén que aquest tractat ho facilitarà. Ara bé, sempre que les empreses dels EUA entrin a la UE en les mateixes condicions que han de complir les empreses europees. És a dir, que no es demanin més requisits de seguretat a un producte europeu que a un producte importat dels EUA.
Segons economistes, catedràtics i experts en matèria de comerç internacional, la majoria dels temes que entraran en l'acord tenen més que veure amb una harmonització reguladora i de certificacions, és a dir, les normes que estableixen estàndards mínims de seguretat per protegir als ciutadans. Probablement per a algunes pimes, el Tractat no és tant un tema d'eliminació d'aranzels, sinó de la supressió i reducció de barreres no aranzelàries. En aquest cas suposarà un estalvi de costos per a les moltes pimes que ja estan exportant. “Això hauria de facilitar les coses, per exemple, a les empreses del sector serveis a l'hora d'optar a concursos públics, que és on hi ha més traves reguladores”, afegeix Vila.
Així doncs, els aspectes més sensibles i que més controvèrsia han suscitat són l'harmonització reguladora, però també la clàusula d'arbitratge per les incidències que puguin sorgir amb una empresa de l'altre costat, ja que podria passar que l'Estat quedés subjecte a una decisió d'un tribunal arbitral internacional.
casuístiques diverses
En relació al tema regulador la preocupació per part d'alguns col·lectius a Europa és que l'harmonització comporti una rebaixa de la protecció de la salut i de la seguretat. Els nivells reguladors a Europa són molt més exigents que als EUA i per tant es tem que l'harmonització passi per rebaixar aquests estàndards. Als EUA el mercat s'auto-regula en tot i també en aquest aspecte. Són les pròpies empreses les que davant el risc d'una demanda milionària, per responsabilitat dels danys que pugui ocasionar el producte, es preocupen oferir productes segurs. A Europa són les normes i la intervenció de les autoritats governatives les que han de dissuadir a les empreses que posin al comprat productes no segurs. “Cal analitzar fil per randa i partida per partida. Doncs també cap la possibilitat que alguns dels nivells reguladors a la UE hagin fregat l'absurd i estiguin restant competitivitat a les empreses”, suggereix el president del Club Cecot Internacionalització.
De qualsevol manera, el Tractat de Lliure Comerç entre la Unió Europea i els Estats Units, haurà d'analitzar-se per sectors ja que les casuístiques de cada sector són moltes i li són pròpies i no és “ni possible, ni convenient generalitzar sobre la repercussió del Tractat per a tot tipus d'empresa”, argumenta Vila. Cada sector és un món i el que pot beneficiar al sector serveis pot no ajudar al sector de l'agricultura o el càrnic si no es tracten per separat, amb el que la patronal Cecot demana prudència i no fer generalitzacions.
Des del Club Cecot Internacionalització també es pretén diferenciar el debat sobre el TLC del que són els problemes d'accés al mercat dels EUA que tenen les empreses espanyoles, “són uns altres que no tenen relació amb el TLC sinó amb la immensitat del mercat, la grandària de les empreses o la volatilitat en la fidelitat del client pel factor preus”. De fet molts sectors, com el dels llibres, sempre han funcionat lliures d'aranzels en aplicació del GATT. Pel que amb un TCL penso que tenen molt més a guanyar que a perdre, és una oportunitat molt més que una amenaça”, argumenta Eliseu Vila.
“Encara no ha transcendit cap acord en el marc del tractat amb el que se'ns fa impossible conèixer les implicacions per a la pime espanyola sense conèixer les condicions de l'acord”, afirma Eliseu Vila, president del Club Cecot Internacionalització i membre del comitè executiu de la patronal catalana Cecot, “no obstant això, des del Club Internacionalització ens aventurem a pensar que aquesta pot arribar a ser una oportunitat per a les nostres pimes, encara que dependrà de la profunditat i les condicions de l'acord. Tot el que afavoreixi en el lliure intercanvi de comerç ha de ser benvingut”.
La patronal Cecot tendeix a estar a favor de tot el que faciliti el comerç i entén que aquest tractat ho facilitarà. Ara bé, sempre que les empreses dels EUA entrin a la UE en les mateixes condicions que han de complir les empreses europees. És a dir, que no es demanin més requisits de seguretat a un producte europeu que a un producte importat dels EUA.
Segons economistes, catedràtics i experts en matèria de comerç internacional, la majoria dels temes que entraran en l'acord tenen més que veure amb una harmonització reguladora i de certificacions, és a dir, les normes que estableixen estàndards mínims de seguretat per protegir als ciutadans. Probablement per a algunes pimes, el Tractat no és tant un tema d'eliminació d'aranzels, sinó de la supressió i reducció de barreres no aranzelàries. En aquest cas suposarà un estalvi de costos per a les moltes pimes que ja estan exportant. “Això hauria de facilitar les coses, per exemple, a les empreses del sector serveis a l'hora d'optar a concursos públics, que és on hi ha més traves reguladores”, afegeix Vila.
Així doncs, els aspectes més sensibles i que més controvèrsia han suscitat són l'harmonització reguladora, però també la clàusula d'arbitratge per les incidències que puguin sorgir amb una empresa de l'altre costat, ja que podria passar que l'Estat quedés subjecte a una decisió d'un tribunal arbitral internacional.
casuístiques diverses
En relació al tema regulador la preocupació per part d'alguns col·lectius a Europa és que l'harmonització comporti una rebaixa de la protecció de la salut i de la seguretat. Els nivells reguladors a Europa són molt més exigents que als EUA i per tant es tem que l'harmonització passi per rebaixar aquests estàndards. Als EUA el mercat s'auto-regula en tot i també en aquest aspecte. Són les pròpies empreses les que davant el risc d'una demanda milionària, per responsabilitat dels danys que pugui ocasionar el producte, es preocupen oferir productes segurs. A Europa són les normes i la intervenció de les autoritats governatives les que han de dissuadir a les empreses que posin al comprat productes no segurs. “Cal analitzar fil per randa i partida per partida. Doncs també cap la possibilitat que alguns dels nivells reguladors a la UE hagin fregat l'absurd i estiguin restant competitivitat a les empreses”, suggereix el president del Club Cecot Internacionalització.
De qualsevol manera, el Tractat de Lliure Comerç entre la Unió Europea i els Estats Units, haurà d'analitzar-se per sectors ja que les casuístiques de cada sector són moltes i li són pròpies i no és “ni possible, ni convenient generalitzar sobre la repercussió del Tractat per a tot tipus d'empresa”, argumenta Vila. Cada sector és un món i el que pot beneficiar al sector serveis pot no ajudar al sector de l'agricultura o el càrnic si no es tracten per separat, amb el que la patronal Cecot demana prudència i no fer generalitzacions.
Des del Club Cecot Internacionalització també es pretén diferenciar el debat sobre el TLC del que són els problemes d'accés al mercat dels EUA que tenen les empreses espanyoles, “són uns altres que no tenen relació amb el TLC sinó amb la immensitat del mercat, la grandària de les empreses o la volatilitat en la fidelitat del client pel factor preus”. De fet molts sectors, com el dels llibres, sempre han funcionat lliures d'aranzels en aplicació del GATT. Pel que amb un TCL penso que tenen molt més a guanyar que a perdre, és una oportunitat molt més que una amenaça”, argumenta Eliseu Vila.