Sant Jordi es va popularitzar a Terrassa el primer terç del segle XX

La devoció a Sant Jordi va arrelar a l'època medieval quan, envoltat de llegendes, era el sant protector dels catalans a les lluites contra els sarraïns. Tot i que ja se celebrava a Catalunya des del segle XV, en el XVII el papa Climent IX va decretar que la diada fos festa. L'any 1651, coincidint amb l'estada del Govern i el Parlament a Terrassa -amb motiu de la guerra dels segadors i de la pesta- es va celebrar, amb gran solemnitat, la festa del patró al Castell-Palau. La celebració va decaure amb el pas del temps. No és fins al XIX, durant la Renaixença i la divulgació de llegendes del sant, que va arrelar com una jornada patriòtica.

Durant el primer terç del segle XX es va popularitzar. L'acte més tradicional va esdevenir la missa solemne a l'església de Sant Pere i la ballada de sardanes als jardins de les esglésies o a la plaça del Rector Homs, on es procedia a regalar a les xicotes una rosa o pomell de farigola beneïda. A la tarda es celebraven diversos actes: concerts, conferències de caire patriòtic i sardanes al raval de Montserrat.

L'any 1923 la Cambra Oficial  del Llibre de Barcelona endegà una iniciativa que arrelaria aviat a tot Catalunya: la Diada del llibre. Les llibreries sortien al carrer instal·lant la paradeta amb un descompte del 10% en les vendes. Durant la Dictadura del general Primo de Rivera minvà el caire nacionalista de la festa, absolutament prohibit durant la del general Franco, tot i que es van continuar celebrant les ballades de sardanes. Ben al contrari, durant la República es va magnificar la festa patriòtica, deixant de banda el culte a Sant Jordi i els actes religiosos dedicats al sant.

Falangistes i acció catòlica
Durant el Franquisme la festa del llibre va predominar sobre la festa del sant. Els anys 40 els llibreters feien el 10% de descompte però no sortien amb paradetes al carrer. Els que sí que ho feien eren el falangistes. Per contrarestar-ho, els d'Acció Catòlica feien parada amb llibres de temàtica religiosa.

Una de les iniciatives més esperades era l'edició del llibre que cada any presentava el patronat de la Fundació Soler i Palet, principalment editant treballs d'en Salvador Cardús, entre d'altres. La revifalla nacionalista dels anys 60 i l'empenta d'Òmnium Cultural i la llibreria l'Àmfora amb el llibre en català va retornar, a poc a poc, la festa de Sant Jordi com a patró de Catalunya.

Actualment, la ciutat gaudeix d'aquestes tradicions dins l'ambient primaveral de la diada, a les quals s'ha d'afegir la participació de la cultura popular amb la participació dels castellers i bastoners.

Òmnium Cultural organitza, uns dies abans, l'acte de presentació dels llibres d'autors terrassencs editats des del darrer Sant Jordi. La Biblioteca Central també organitza diverses activitats relacionades amb el llibre. Però les activitats que gaudeixen de més popularitat són les parades de venda de llibres i roses arreu de la ciutat, principalment a la plaça Vella, que durant tot el dia bull de gran animació amb gent remenant, tafanejant o comprant llibres i roses.

També podem trobar autors signant els seus treballs. A més, cap al vespre es pot gaudir de la tradicional exhibició castellera de la Diada amb la participació de les dues colles terrassenques: els Minyons i els Castellers de Terrassa