El març de 1856 Terrassa era una ciutat d’uns sis mil habitants, repartits en uns quaranta carrers. La indústria llanera començava a agafar importància. Eren els inicis de la industrialització de la ciutat. Per tal que fos possible, era imprescindible un nou mitjà de transport que estava revolucionant tot Europa: el Ferrocarril.
El primer tren va arribar el 16 de març de 1856, Diumenge de Rams, més de dos anys després que s’hagués començant a construir la línia que partia de Barcelona passant per Montcada, Cerdanyola i Sabadell. El 1860, els rails arribaren a Manresa i un any després a Lleida, i continuarien fins la connexió amb Saragossa. Uns cinc-cents operaris construïren la via entre Barcelona i Terrassa, entre els quals hi havia dos-cents presoners sota la vigilància d’alguns soldats de guarnició. La direcció de l’obra anà a càrrec de l’enginyer Pere d’Andrés i Puigdollers.
El nom Estació del Nord el deu a que en aquells anys la zona estava apartada del nucli urbà consolidat. Al nord de Terrassa les cases més importats estaven on avui hi ha la Plaça de Mossèn Jacint Verdaguer.
En arribar el primer tren, fou beneït pel mossèn Joaquim Coll. A l'acte hi assistiren, a part de les autoritats locals i provincials, civils i militars. No cal dir que fou una de les dates més memorables per la història de Terrassa.