26
de març
del
2015
Actualitzat
el
28
de març
a les
18:58h
Lambert Perera Cortés només té trenta anys però la seva vida és plena de triangles geogràfics. Va néixer a Barcelona (1984) i l’any 92 va marxar a Andorra amb els seus pares perquè el seu pare va obrir una fàbrica d’acabats metal·litzats de fustes. Hi va estudiar i quan era l’hora de començar la universitat –volia fer-ho a Toulousse i estudiar ciències polítiques- va canviar de parer i se’n va anar a estudiar disseny a París. Allà hi va treballar per a grans marques com Inditex o Mango fins que va marxar a Londres i a Bieolorrússia, sempre vinculat a les àrees de producció de marques de confecció.
L’any 2012 va rebre l’oferta d’anar a treballar a Barcelona per una empresa nordamericana que, al cap de mig any, va tancar la delegació. Amb el seu soci economista, amb qui es coneixien des dels 4 anys, van fundar Midori, una empresa de disseny, matriu de la marca de calçat Muse and Rooew Barcelona.
Què hi pinta Terrassa en tot això?
Doncs que Terrassa no és la ciutat de l’amour però gairebé.
L’acaben d’escollir president per al 2015 de la Jove Cambra Internacional de Terrassa. Expliqui’ns, si us plau, què és aquesta organització i què fa.
És una entitat sota el paraigües de les Nacions Unides (ONU) que és present a més de 120 països, entre els quals s’hi compta Catalunya, però no Espanya, on es va dissoldre.
Com s'organitzen?
Aquí a Catalunya ens organitzem amb seus repartides per diferents ciutats: Barcelona, Lleida, Girona, Tarragona, Sabadell, Igualada, Vilafranca del Penedès, Osona, Reus i Terrassa. El que fem és agrupar –empresaris o gent inquieta- per treballar per les ciutats.
Quin tipus d'accions desenvolupen?
Fem projectes d’àmbit social i també econòmic que, d’alguna manera, ajudin una part de la ciutat com entitats arrelades a cada lloc que, a través de la formació i el lideratge, els ajudem en alguns dels seus projectes.
Per exemple?
Treballem amb Acció Gent Gran per fer-los una base de dades; també hem fet iniciatives per a la Festa del Voluntariat.
Quins reptes s'han marcat per al proper 2015?
Venim d’uns anys en que l’entitat ha estat una mica apagada. Aquest any ha revifat gràcies al Magí Sanserrich, que és president fins al gener, que va fer els contactes perquè el 2015 poguéssim tirar endavant més projectes. Els més importants són: un debat a les municipals, on les entitats socials de Terrassa podran dialogar amb els candidats; ajuda i suport a entitats locals, com ja hem fet amb Acció Gent Gran; i, el Programa Be Better dedicat a l’atur juvenil, amb activitats, conferències i jornades de formació. A banda d’això, seguirem treballant com ja hem fet amb l’Escola Montserrat per ajudar-los amb la difusió del seu programa CREA a altres escoles. Col·laborarem també amb l’Àrea de Serveis a les Persones, Cohesió i Benestar Social de l’Ajuntament de Terrassa i volem organitzar algun acte relacionat amb el Dia de la sida o l’Esclerosi Múltiple. Un altre de les línies de treball que tenim és la relació amb la JCI Grenoble i Brussel·les per crear sinergies.
A banda de la JCI, és el dissenyador de Midori i el project planner d’una marca de sabates –Muse and Rooew Barcelona- que fa furor al Japó!
Vam muntar l’empresa fa dos anys però hem crescut força ràpid. Som a Barcelona, ara hem obert botiga pròpia a El Born, i fem només sabates de dona. Fabriquem a Almansa i a Esparraguera –les bosses- i les pells vénen o de Girona o d’Elx.
Una mena de km podríem dir-ne?
No fem quilòmetre zero però intentem comprar els nostres productes de qualitat el més a prop possible. És un producte molt artesanal i hem tancat l’any amb una producció d’uns 2.200 parells de sabates que hem distribuït en 14 països diferents.
Com són aquestes sabates?
La meva formació és de dissenyador però no m’hi he dedicat mai, sempre he estat a producció. Amb Midori aprofitant que tinc formació de dissenyador de calçat, ens hem especialitzat en una sabata plana sense taló, molt còmode que segueix els paràmetres clàssics però amb colors i textures molt diferents.
És fàcil obrir-se espai en un mercat amb tanta competència?
No És difícil perquè a Barcelona ja hi ha moltes marques que fan calçat amb línies amb molta personalitat i molt xules, però també hi ha fàbriques a Menorca i les Illes, com a Alacant, o en d’altres llocs propers. Però, tot i ser un món complex aquest del calçat, com que som una empresa petita tenim un producte en el qual hi creiem molt. Ara estem treballant amb Acció10 per seguir guanyant presència al Japó.
Passa la setmana entre Terrassa, Barcelona i Brussel·les.
Perquè hi treballo per una empresa –Del Vaux- de marroquineria força prestigiosa on desenvolupo la línia de calçats. Per això m’hi passo mitja setmana.
Són una entitat sense ànim de lucre, una mica com una ONG, però que són empresaris emprenedors. És important ser una entitat independent o valdria la pena relacionar-se amb altres entitats empresarials ja existents?
En moltes ciutats la Jove Cambra està vinculada a la Cambra de Comerç pròpia de cada lloc. Aquí a la ciutat de Terrassa, com que venim d’uns anys molt fluixos, de moment no passa això; tot i que hem tingut ja algun contacte amb la Cecot. Ara mateix, el que volem, és fer activitats per mantenir la identitat pròpia i els projectes que ens hem proposat.
I com va renéixer la JCI de Terrassa?
Gràcies a en Magí Sanserrich, d’Igualada, i que ja havia estat president allà, i a qui la JCI Catalunya li va demanar que, aprofitant que hi vivia per feina, si la podia tornar a posar en marxa, com havia estat feia uns deu anys. Era la persona ideal per reflotar-la. Vam començar un projecte de responsabilitat social corporativa amb l’esplai La fàbrica, de Can Tussell on buscàvem suports entre empreses perquè puguin fer aportacions a través de la web de manera que l’entitat pogués pagar fitxes federatives, material de futbol i cobrir les necessitats mínimes.