16
de març
del
2015
Actualitzat
el
20
de març
a les
10:32h
Terrassa està preparada contra els fenòmens meteorològics extrems? És una de les preguntes que cal fer-se després de les tràgiques ventades del 9 de desembre. La resposta hauria de ser no. Però hi ha matisos importants. Per molt que es faci, mai serà prou per lluitar contra les forces de la natura desbocades. El planeta, de vegades avisa. L'home no ho domina tot malgrat mil i un avenços.
Terrassa se situa en un lloc molt concret, i tothom sap que la pluja fa el que vol. La neu arriba de tant en tant, de la mateixa manera que el fred intens. De ventades, al llarg de la història, ni ha ben poques de documentades. Contra les riuades sembla que estem protegits i les afectacions haurien de ser sempre menors. En la ruptura del pantà de Can Bogunyà no si ha de pensar. De terratrèmols, els egarencs en sabem ben poc. I de pedregades n'hem vist poques.
Què cal fer. Millor pecar per excés que per defecte, i fer cas a les prediccions del temps. Els meteoròlegs s'equivoquen, com tothom, però menys cops dels que sembla. Si anuncien vent fort, el millor és quedar-se tancat a casa i no jugar-se-la sortint al carrer si es veu que la cosa depassa el que és normal. La recomanació es fa extensiva a la resta de fenòmens meteorològics extrems. Evitar al màxim el risc i escoltar els experts i les autoritats.
I ara que ha passat el que ha passat amb la ventada, repassar tots aquells elements que en un altre possible episodi serien perillosos. No costa pas massa una revisió d'urgència. I als espais públics apostar per les espècies autòctones, aquelles que sabem que ho resisteixen tot. Potser menys disseny i més seguretat. Mai més poden tornar a caure tants arbres dels carres, places i parcs. Si ja sabem que els pins tenen poques arrels, busquem altres arbres. N'hi ha per triar i remenar que s'adapten perfectament a l'ecosistema urbà. Això sí, s'ha de lloar la tasca de neteja que es va fer per part de l'Ajuntament després de l'incident ventós. S'hauria pogut córrer més, però davant la magnitud de la situació, es va respondre amb prou celeritat.
Terrassa se situa en un lloc molt concret, i tothom sap que la pluja fa el que vol. La neu arriba de tant en tant, de la mateixa manera que el fred intens. De ventades, al llarg de la història, ni ha ben poques de documentades. Contra les riuades sembla que estem protegits i les afectacions haurien de ser sempre menors. En la ruptura del pantà de Can Bogunyà no si ha de pensar. De terratrèmols, els egarencs en sabem ben poc. I de pedregades n'hem vist poques.
Què cal fer. Millor pecar per excés que per defecte, i fer cas a les prediccions del temps. Els meteoròlegs s'equivoquen, com tothom, però menys cops dels que sembla. Si anuncien vent fort, el millor és quedar-se tancat a casa i no jugar-se-la sortint al carrer si es veu que la cosa depassa el que és normal. La recomanació es fa extensiva a la resta de fenòmens meteorològics extrems. Evitar al màxim el risc i escoltar els experts i les autoritats.
I ara que ha passat el que ha passat amb la ventada, repassar tots aquells elements que en un altre possible episodi serien perillosos. No costa pas massa una revisió d'urgència. I als espais públics apostar per les espècies autòctones, aquelles que sabem que ho resisteixen tot. Potser menys disseny i més seguretat. Mai més poden tornar a caure tants arbres dels carres, places i parcs. Si ja sabem que els pins tenen poques arrels, busquem altres arbres. N'hi ha per triar i remenar que s'adapten perfectament a l'ecosistema urbà. Això sí, s'ha de lloar la tasca de neteja que es va fer per part de l'Ajuntament després de l'incident ventós. S'hauria pogut córrer més, però davant la magnitud de la situació, es va respondre amb prou celeritat.