05
de març
del
2015
Actualitzat
a les
8:30h
El Parlament ha aprovat aquest dimecres a la tarda els pressupostos de la Generalitat per aquest any 2015 i la llei de mesures fiscals i financeres que els acompanya. Els vots favorables de CiU i ERC han estat suficients per tirar endavant els dos projectes, tot i l'oposició i el vot en contra del PSC, el PPC, ICV-EUiA, C's i la CUP, i l'abstenció de la diputada no adscrita, Marina Geli. Les polèmiques esmenes que CiU i ERC han acabat transaccionant, i que introdueixen en la llei d'acompanyament les estructures d'estat que volen crear, també s'han acabat aprovant amb el vot de republicans, nacionalistes, la CUP i Marina Geli, l'abstenció d'ICV-EUiA i i el 'no' de la resta de grups.
Durant el debat de la llei d'acompanyament, Lluís Salvadó (ERC) ha remarcat que els seu partit no està proposant "estructures de caràcter autonòmic , que s'emmarquin en l'Estatut, sinó estructures d'estat, que han de permetre la construcció de la futura república catalana". "Som plenament conscients del que això significa, significa superar els marcs legals existents", ha apuntat Salvadó, que ha afegit que per fer tot això encara queda "molt feina per fer". El republicà ha criticat els grups "que diuen que les estructures d'estat són inconstitucionals, com si haguessin descobert la sopa d'all", els mateixos que divendres "anunciaven la fi del procés i del somni independentista" després del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries. Dies més tard, ha continuat, van acusar CiU i ERC de enganyar el Consell. "I no hem fet ni una cosa ni l'altra, perquè hem adaptat les esmenes al dictamen i tampoc hem aturat el procés", ha conclòs.
El diputat de CiU Roger Montañola ha assegurat que el seu grup no renuncia a les estructures d'estat i no ho fa "per la bandera", sinó perquè les estructures que ara mateix operen a Catalunya "s'han demostrat ineficaces a l'hora de resoldre els problemes dels catalans". "Tot això no és un capritx de CiU i ERC, sinó que no deixa de ser una necessitat imperiosa per donar resposta als problemes de la nostra societat", ha reblat. A parer de Muntanyola, el problema de tot plegat no és més que el nom, que es parla d'Estat, que és el que fa "angúnia" a alguns grups.
La diputada no adscrita Marina Geli s'ha abstingut en la llei d'acompanyament tot mostrant-se "crítica" per l'"omissió" del Govern de "desaprofitar" l'oportunitat de revisar, per exemple, els preus de les matrícules universitàries i postuniversitàries, el model de fiscalitat o els preceptes que modifiquen lleis diverses. En canvi, Geli ha votat favorablement a les esmenes transaccionades de les estructures d'estat perquè creu que la Constitució "ha estat superada per la via de facto". "Tenim un model federal sense un estat federal", ha dit referint-se al sistema de salut català. "Caminante no hay camino, se hace camino al andar", ha conclòs Geli citant Antonio Machado.
La CUP ha carregat contra l'executiu català per "no voler veure ni escoltar" la realitat del país, a la qual "gira la cara i l'esquena", segons la diputada Isabel Vallet, que ha retret a CiU i ERC que optin per "la tàctica de l'estruç, amagant el cap sota l'ala". Per a l'esquerra independentista, la llei d'acompanyament és una iniciativa legislativa que "encarcarada, injusta, ineficaç i espoliadora" que "grava les classes populars" amb noves taxes i que "obre la porta" a privatitzacions. En canvi, no han volgut "caure al parany" de debatre sobre les estructures d'estat, que creuen que "estan a les beceroles". "Ni lliurarem la independència a canvi del socialisme, ni lliurarem el socialisme a canvi de la independència", ha advertit Vallet. Tot i així, la CUP ha votat a favor de les esmenes que parlen d'estructures d'estat.
Per la seva part, ICV-EUiA creu que amb la llei d'acompanyament, el Govern "apuntala el capitalisme d'amiguets" i aposta per una fiscalitat "poc justa i gens valenta" perquè, en paraules de Joan Mena, implica "excessives taxes i imposicions als més vulnerables" i "blinda els privilegis dels més poderosos". El diputat també ha considerat que el projecte de llei de mesures fiscals "eternitza" el desequilibri territorial i "oblida" algunes comarques del país. Pel que fa a les esmenes sobre les estructures d'estat, el grup ecosocialista s'ha abstingut en la votació perquè les veuen "poc creïbles". Mena ha retret que CiU i ERC "es carreguin" les "autèntiques" estructures d'estat, com ara l'educació, la sanitat o les polítiques socials. "Diuen, diuen, diuen que construeixen estructures d'estat i en realitat es dediquen a vendre, vendre, vendre les poques que ja tenim, i ens deixen amb una mà al davant i l'altra al darrere", ha ironitzat.
PPC, PSC i C's, contraris a les estructures d'estat
La socialista Alícia Romero ha criticat que CiU i ERC estiguin ja construint estructures d'estat abans que el poble de Catalunya decideixi si vol una Catalunya independent. "Però si encara no hem votat? Saben el futur sis mesos abans?", ha preguntat Romero, que ha lamentat que ambdues formacions "posin el carro davant dels bous" quan "parlen tant de mandat democràtic". La socialista també ha criticat la llei d'acompanyament per l'increment de taxes i també per incloure modificacions de moltes altres normatives.
Els populars han carregat contra les esmenes pactades per CiU i ERC sobre les estructures d'estat perquè, segons el parlamentari José Antonio Coto, "tenen molt poc d'econòmic" i pretenen "expropiar al més pur estil chavista". "S'imaginen a Junqueras manant sobre seguretat nuclear? Quin perill!", ha ironitzat durant el debat parlamentari. Coto ha retret a nacionalistes i republicans la seva estratègia filibusterista. "Sabien que el que feien era il·legal i no volien que se sàpigues", ha dit el diputat tot reclamant al portaveu econòmic d'ERC, Pere Aragonès, que dimiteixi: "Per culpa seva, amb les esmenes il·legals, el pressupost s'ha paralitzat un mes perjudicant moltes persones", ha opinat. A més a més, ha advertit que li diguin lleis o plans directors, el PP no permetrà que "ens facin estrangers dins d'Espanya".
José Manuel Villegas, de C's, ha avisat CiU i ERC que "crear un estat independent des d'una comunitat autònoma no és possible ni legal a Espanya, ni tampoc a França, Alemanya o cap altre país". "I si es vol fer s'ha de fer d'acord amb la Constitució i les lleis vigents, i per això s'ha de convèncer la majoria d'espanyols per canviar aquestes normes bàsiques. Si no, el que fan és saltar-se la Constitució i l'Estat, i això, des d'un govern que és govern gràcies a la Constitució resulta complicat", ha afegit. Villegas, però, ha celebrat que aquesta "bogeria" tingui ja data per acabar, el proper 27-S.
Durant el debat de la llei d'acompanyament, Lluís Salvadó (ERC) ha remarcat que els seu partit no està proposant "estructures de caràcter autonòmic , que s'emmarquin en l'Estatut, sinó estructures d'estat, que han de permetre la construcció de la futura república catalana". "Som plenament conscients del que això significa, significa superar els marcs legals existents", ha apuntat Salvadó, que ha afegit que per fer tot això encara queda "molt feina per fer". El republicà ha criticat els grups "que diuen que les estructures d'estat són inconstitucionals, com si haguessin descobert la sopa d'all", els mateixos que divendres "anunciaven la fi del procés i del somni independentista" després del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries. Dies més tard, ha continuat, van acusar CiU i ERC de enganyar el Consell. "I no hem fet ni una cosa ni l'altra, perquè hem adaptat les esmenes al dictamen i tampoc hem aturat el procés", ha conclòs.
El diputat de CiU Roger Montañola ha assegurat que el seu grup no renuncia a les estructures d'estat i no ho fa "per la bandera", sinó perquè les estructures que ara mateix operen a Catalunya "s'han demostrat ineficaces a l'hora de resoldre els problemes dels catalans". "Tot això no és un capritx de CiU i ERC, sinó que no deixa de ser una necessitat imperiosa per donar resposta als problemes de la nostra societat", ha reblat. A parer de Muntanyola, el problema de tot plegat no és més que el nom, que es parla d'Estat, que és el que fa "angúnia" a alguns grups.
La diputada no adscrita Marina Geli s'ha abstingut en la llei d'acompanyament tot mostrant-se "crítica" per l'"omissió" del Govern de "desaprofitar" l'oportunitat de revisar, per exemple, els preus de les matrícules universitàries i postuniversitàries, el model de fiscalitat o els preceptes que modifiquen lleis diverses. En canvi, Geli ha votat favorablement a les esmenes transaccionades de les estructures d'estat perquè creu que la Constitució "ha estat superada per la via de facto". "Tenim un model federal sense un estat federal", ha dit referint-se al sistema de salut català. "Caminante no hay camino, se hace camino al andar", ha conclòs Geli citant Antonio Machado.
La CUP ha carregat contra l'executiu català per "no voler veure ni escoltar" la realitat del país, a la qual "gira la cara i l'esquena", segons la diputada Isabel Vallet, que ha retret a CiU i ERC que optin per "la tàctica de l'estruç, amagant el cap sota l'ala". Per a l'esquerra independentista, la llei d'acompanyament és una iniciativa legislativa que "encarcarada, injusta, ineficaç i espoliadora" que "grava les classes populars" amb noves taxes i que "obre la porta" a privatitzacions. En canvi, no han volgut "caure al parany" de debatre sobre les estructures d'estat, que creuen que "estan a les beceroles". "Ni lliurarem la independència a canvi del socialisme, ni lliurarem el socialisme a canvi de la independència", ha advertit Vallet. Tot i així, la CUP ha votat a favor de les esmenes que parlen d'estructures d'estat.
Per la seva part, ICV-EUiA creu que amb la llei d'acompanyament, el Govern "apuntala el capitalisme d'amiguets" i aposta per una fiscalitat "poc justa i gens valenta" perquè, en paraules de Joan Mena, implica "excessives taxes i imposicions als més vulnerables" i "blinda els privilegis dels més poderosos". El diputat també ha considerat que el projecte de llei de mesures fiscals "eternitza" el desequilibri territorial i "oblida" algunes comarques del país. Pel que fa a les esmenes sobre les estructures d'estat, el grup ecosocialista s'ha abstingut en la votació perquè les veuen "poc creïbles". Mena ha retret que CiU i ERC "es carreguin" les "autèntiques" estructures d'estat, com ara l'educació, la sanitat o les polítiques socials. "Diuen, diuen, diuen que construeixen estructures d'estat i en realitat es dediquen a vendre, vendre, vendre les poques que ja tenim, i ens deixen amb una mà al davant i l'altra al darrere", ha ironitzat.
PPC, PSC i C's, contraris a les estructures d'estat
La socialista Alícia Romero ha criticat que CiU i ERC estiguin ja construint estructures d'estat abans que el poble de Catalunya decideixi si vol una Catalunya independent. "Però si encara no hem votat? Saben el futur sis mesos abans?", ha preguntat Romero, que ha lamentat que ambdues formacions "posin el carro davant dels bous" quan "parlen tant de mandat democràtic". La socialista també ha criticat la llei d'acompanyament per l'increment de taxes i també per incloure modificacions de moltes altres normatives.
Els populars han carregat contra les esmenes pactades per CiU i ERC sobre les estructures d'estat perquè, segons el parlamentari José Antonio Coto, "tenen molt poc d'econòmic" i pretenen "expropiar al més pur estil chavista". "S'imaginen a Junqueras manant sobre seguretat nuclear? Quin perill!", ha ironitzat durant el debat parlamentari. Coto ha retret a nacionalistes i republicans la seva estratègia filibusterista. "Sabien que el que feien era il·legal i no volien que se sàpigues", ha dit el diputat tot reclamant al portaveu econòmic d'ERC, Pere Aragonès, que dimiteixi: "Per culpa seva, amb les esmenes il·legals, el pressupost s'ha paralitzat un mes perjudicant moltes persones", ha opinat. A més a més, ha advertit que li diguin lleis o plans directors, el PP no permetrà que "ens facin estrangers dins d'Espanya".
José Manuel Villegas, de C's, ha avisat CiU i ERC que "crear un estat independent des d'una comunitat autònoma no és possible ni legal a Espanya, ni tampoc a França, Alemanya o cap altre país". "I si es vol fer s'ha de fer d'acord amb la Constitució i les lleis vigents, i per això s'ha de convèncer la majoria d'espanyols per canviar aquestes normes bàsiques. Si no, el que fan és saltar-se la Constitució i l'Estat, i això, des d'un govern que és govern gràcies a la Constitució resulta complicat", ha afegit. Villegas, però, ha celebrat que aquesta "bogeria" tingui ja data per acabar, el proper 27-S.