Pagesos de Terrassa llançaven coets per frenar les pedregades

Durant els anys de la postguerra i fins ben entrats els anys 60 del segle XX, els treballadors del camp enviaven coets cap al cel per intentar frenar la condensació que produïa la calamarsada

Joan Manel Oller
04 de març del 2015
Actualitzat el 05 de març a les 17:00h
Al llarg del temps, la natura ha obsequiat els terrassencs amb aquesta pluja sòlida. Cal recordar la calamarsada del 27 de juliol del 1916, que va acabar amb tota la collita de raïm de bona part de les vinyes. La ciutat va patir una pedregada el 2 de juliol del 1921, amb importants destrosses. Durant els anys de la postguerra i fins ben entrats els anys 60 del segle XX, els pagesos locals llançaven coets armats cap al cel amb els que pretenien frenar la condensació que produïa la calamarsada.

La ciutat es va veure sorpresa per una pedregada el divendres 19 de febrer del 2010. Una petita tempesta va començar en forma de petites gotes de pluja abans de les vuit del matí, es va anar intensificant de mica en mica i va acabar deixant un paisatge de terra i de cotxes totalmemt coberts de gel i amb els carrers inundats d'aigua. En alguns espais es van acumular gruixos de fins a tres centímetres, deixant un paisatge més típic d'un poble de muntanya que d'una ciutat del Vallès Occidental. Les altes temperatures van permetre que ràpidament es recuperés la normalitat. Això sí, a força arbres se'ls van trencar les branques i la circulació va ser poc fluïda i perillosa per les clapes de gel, en especial en barris com Ca n'Aurell.