Templers a Terrassa

La construcció del castell i la vila Foto: Dibuix de Goliard-Muaeu de Terrassa

L’Orde del Temple va ser fundat l’any 1118 amb l'objectiu de protegir els peregrins de Terra Santa. Era un orde religiós-militar eminentment francès. Els seus membres vivien en comunitat. L’orde, tot i la fama de ser auster, va aconseguir poder, riqueses i afany de domini, en detriment de la seva primitiva puresa. L’any 1133 es creava al Rosselló, el Mas-Deu, casa principal de la zona de la Provença, Catalunya i Aragó.

Sembla que habitaren un temps el castell de Terrassa. Aquest fet, els historiadors locals, inclòs Soler i Palet, l’han obviat. Només Josep Ventalló en fa menció i confirma la seva presència, per dades que va recollir de l’arxiu de la Corona d’Aragó. Un document de 1139 diu que Pere de Terrassa féu donació als cavallers del Temple d’uns terrenys de la seva propietat. Era habitual en aquella època que els fidels fessin donacions a l’església, als ordes monàstics en agraïment a beneficis obtinguts o simplement per realitzar una acció de caràcter pietós.

Pere de Terrassa era un dels fills de Berenguer Sanlà, fundador del castell de Vallparadís. Pere, igual que els seus germans, va adoptar Terrassa com a cognom. I va heretar algunes propietats del seu pare, a les quals  calia afegir les que li va llegar en el seu testament el seu germà Albert. També consta en l’Arxiu de la Corona d’Aragó, segons Josep Ventalló, un altre document en el qual Arnald de Terrassa, fill de Pere, va fer entrega total del feu de Terrassa a l’Orde del Temple. Per tant, hauria succeït als Terrassa en el domini del “Castrum Terracie”, és a dir, el Castell de Terrassa.

Aquí  comencen les elucubracions i ens endinsem en la tesi de Josep Ventalló, en la qual afirma que la presència de l’Orde seria d’entre 40 o 50 anys. Durant aquest temps haurien enderrocat el castell de tàpia (de terra, d’aquí el nom de Terrassa) i aixecarien una fortalesa amb la seva torre de maçoneria (obra feta de pedres o maons generalment lligats amb morter), a l estil feudal de l’època. Per fer-ho haurien emprat picapedres, serrallers, fusters, etc. que serien els creadors de la vila de Terrassa l’any 1193.

Segons Ramir Masdeu, els templers anomenaven Manso Dei els masos dels templers allunyats dels nuclis urbans, que era el nom genèric de Mas Deu, en record de la casa fundacional. Baltasar Ragon en el seu llibre sobre carrers ens parla del notari Pere de Folguers, de Terrassa, que l’any 1295 signà una “concòrdia entre el prior de Terrassa i Guillem Vinyals, de la parròquia de Sant Pere, que susdit  prior pretenia que en Vinyals li pagués  certa quantitat de diners com atenent dret i causa de Guillema Vinyals,la seva esposa, resident en el Mas Adei, prop del monestir de Sant Pere”. Aquest mas, que dóna nom al carrer del Mas Adei, estaria situat prop de la riba del torrent de Vallparadís, entre el carrer de la Creu Gran i el de Sant Joan.

L’any 1312 Felip el Bell de França endeutat amb l’Orde del Temple i pel poder que manejaven, va incitar el papa Climent V que iniciés un procés contra els templers acusant-los de sacrilegi a la creu, heretgia, sodomia i adoració d’ídols pagans. El Papa va decretar la dissolució i persecució  de l’Ordre del Temple. A Terrassa feia anys que havien desaparegut, ja que l’any 1260 el propietari del castell era Folk, vescomte de Cardona.