Reunida l’Assemblea Local d’Esquerra Unida i Alternativa a Terrassa dissabte, dia 7 de febrer, ha acordat:
1. Continuar treballant en el marc de la confluència engegat per Guanyem Terrassa i que, fins ara, ha comptat amb la participació dels nostres companys de coalició d’ICV i amb Podem, les CUP i Procés Constituent. EUiA de Terrassa ens sumarem a la confluència perquè considerem que queda molt treball per assolir la construcció d’un espai d’unitat popular que aixoplugui totes les forces d’esquerres i, sobretot, els moviments i lluites locals. Lamentablement, aquest espai avui no existeix a Terrassa i és urgent construir-lo.
2. Tot i sumar-nos a l’anomenada confluència volem fer palesos certs límits del procés:
- La confluència a hores d’ara té un marcat caràcter de coalició electoral més que no pas d’unitat popular i lluita. A dia d’avui encara no és una realitat la confluència de les diferents forces polítiques d’esquerres i dels diferents moviments i lluites populars que es venen donant a la ciutat contra les polítiques de la Troika.
- Aquest límit s’ha posat de relleu alhora en les normes i criteris d’elaboració de la candidatura de confluència. Per una banda, aquesta no recollirà la pluralitatde les forces polítiques d’esquerres que fan front al neoliberalisme austericida -EUiA i d’altres hem quedat exclosos d’entrada- i, per altra banda, els criteris definits per triar els candidats i les candidates han sigut limitadament d’ordre meritocràtic i tecnocràtic sense tenir en compte criteris d’ordre sectorial i de lluita. Dit d’una manera més planera: des d’EUiA entenem que la política no l’han d’exercir només acadèmics amb “postgraus a Harvard” sinó també, i prevalentment, treballadors i treballadores, sindicalistes, activistes socials, ciutadans compromesos i coneguts als barris, etc.
- També considerem un límit greu que en aquesta confluència, a hores d’ara, no s’hagi donat sota uns mínims de discussió i consens d’ordre programàtic. Hem de confluir, és clar, però hem de dir per a què confluïm. Els treballadors i les treballadores organitzades, totes les persones que ja porten anys patint les greus conseqüències de la crisi a la ciutat i que volen organitzar-se per canviar les coses volen elaborar, saber, etc. els mínims programàtics sota els quals val la pena sumar-s’hi i treballar.
Són aquest límits els que poden fer perdre pistonada a la confluència a Terrassa. En aquest sentit lamentem que els companys i les companyes de les CUP hagin decidit despenjar-se de la confluència. Pensem que haurien de ser-hi i amb un paper rellevant. En qualsevol cas, estem segurs que ens hi continuarem trobant amb ells al carrer.
3. Finalment, volem constatar un cop més que, des d’EUiA, considerem que la veritable confluència d’unitat popular només es podrà donar si es construeix a partir de les lluites diàries que es donen a la nostra ciutat i arreu de l’Estat.
La Marxa de la Dignitat del 22 de Març de l’any passat, realitzada sota el lema “Pa, sostre i treball”, va ser una expressió inequívoca d’aquesta unitat popular que no es queda en el mer electoralisme i que considera l’organització i la mobilització com les úniques vies reals per al canvi social que necessita el país. A Terrassa EUiA ja estem treballant amb d’altres companys i companyes en l’organització d’autocars per assistir a la nova concentració que tindrà lloc aquest any 2015. Igualment, continuant amb aquest fil, des d’EUiA saludem que s’hagi engegat novament la Comissió 14 d’Abril a la nostra ciutat. Ens hi sumarem per aconseguir un nou Abril republicà aquest any 2015. Estem convençuts que la gran majoria de la ciutadania de Terrassa rebutja la institució monàrquica per antidemocràtica. El país necessita una ruptura democràtica amb el Règim monàrquic, bipartidista i corrupte sorgit a la transició i l’inici d’un procés constituent republicà.
Estem convençuts que la línia de treball per vèncer l’austeritat neoliberal continua i continuarà sent la unitat popular. La coalició d’esquerres Syriza ho ha demostrat a Grècia i ja constitueix l’esperança revulsiva on ens mirem les classes treballadores i els pobles oprimits d’Europa. Aquest és l’objectiu que pensem s’ha de construir dia a dia per fer una veritable confluència. Continuarem treballant-t’hi.