03
de març
del
2015
Actualitzat
a les
11:10h
En resposta a l’article publicat al diari La Torre el 27 de febrer, on el portaveu de Ciutadans parla sobre la gestió de l’aigua, com a Taula de l’Aigua de Terrassa hem de dir que el debat SÍ s’ha de centrar en quin model de gestió vol la ciutadania de Terrassa, si públic o privat, i que aquesta té dret a escollir i decidir. La Taula de l’Aigua de Terrassa demana al partit Ciutadans que abans de fer acusacions parlant de “populismes que volen destruir-ho tot” haurien d’informar-se i parlar amb totes les parts implicades, no només amb l’empresa privada Mina d’Aigües de Terrassa, S.A.
Aprofitar el “know-how”, el factor humà i tècnic, és compatible amb una gestió pública. És qüestió de voluntat política. Aquest aspecte podria quedar garantit amb la subrogació de la plantilla i el manteniment, com a mínim, de les mateixes condicions econòmiques i laborals que tinguin fixades en el conveni col·lectiu.
Des de la Taula de l’Aigua defensem la Gestió Pública perquè:
Estem davant un monopoli natural, en el qual la competència i lleis del mercat només funcionen en el moment de la concessió. Després és un “negoci rodó”, sense competència. L’aigua és un bé imprescindible per la vida amb el qual no s’ha de fer negoci, i dir això no és fer populisme.
L’objectiu de l’empresa privada és la maximització de beneficis i el repartiment de dividends entre els seus accionistes, la qual cosa comporta opacitat, encariment, descuidar les inversions en infraestructures, i altres repercussions mediambientals.
Demanem una gestió pública d’un bé comú amb control de la ciutadania, amb els objectius de millorar la qualitat de l’aigua, no encarint-la, mantenir òptimament l’estat la xarxa i garantintl’accés universal perquè és un dret reconegut per les NNUU, més enllà de la caritat en forma de fons socials. Afegir que en l’actualitat, el 90 % de les ajudes econòmiques de la Tarifa Social de l’aigua van a càrrec de l’Ajuntament de Terrassa, i només el 10 % ho aporta la Fundació Mina.
Senyors del partit Ciutadans, cal mirar la realitat més allà d’interessos particulars:
Sabien que les pèrdues d’aigua (eficiència) a Terrassa arriben al 25%, front empreses de gestió pública municipal com per exemple, Mataró, on només són del 8%?
Sabien que a Terrassa encara queden sense substituir més de 400 km de canonades de fibrociment, que són un dels motius principals d'aquesta pèrdua d’aigua?
Sabien que l’ànima de la Mina Pública d’Aigües de Terrassa quasi ha desaparegut i ara qui controla la gestió de l’empresa és Agbar (Suez), la mateixa que controla el 80 % de la gestió de l’aigua a Catalunya?
Sabien que la gestió de l’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona la controla Agbar i que és, segons un estudi de FACUA, la capital espanyola on les tarifes de l’aigua, de lluny, són les més cares de l’Estat Espanyol?
Només l’últim any el rebut de l’aigua va pujar un 16%, i des del 2007 al 2014 l’increment ha arribat al 45,8 %, que triplica l’augment dels salaris per aquest mateix període de temps, segons una informació de El Periódico.
Afegir que els ciutadans de Montornès, Arenys de Munt, París o Berlín, entre d’altres, han optat darrerament per la municipalització i d’altres com Manresa, Mataró, El Prat de Llobregat,estan demostrant una gestió transparent i eficient.
Senyor Javier González, l’emplacem a un debat públic i seriós sobre quina gestió, si pública o privada, és la que més convé a la ciutat de Terrassa, més enllà del populisme, ara sí, al què ens tenen acostumats tots aquells que eviten la transparència i la defensa del Bé Comú.
Taula de l'Aigua de Terrassa
Aprofitar el “know-how”, el factor humà i tècnic, és compatible amb una gestió pública. És qüestió de voluntat política. Aquest aspecte podria quedar garantit amb la subrogació de la plantilla i el manteniment, com a mínim, de les mateixes condicions econòmiques i laborals que tinguin fixades en el conveni col·lectiu.
Des de la Taula de l’Aigua defensem la Gestió Pública perquè:
Estem davant un monopoli natural, en el qual la competència i lleis del mercat només funcionen en el moment de la concessió. Després és un “negoci rodó”, sense competència. L’aigua és un bé imprescindible per la vida amb el qual no s’ha de fer negoci, i dir això no és fer populisme.
L’objectiu de l’empresa privada és la maximització de beneficis i el repartiment de dividends entre els seus accionistes, la qual cosa comporta opacitat, encariment, descuidar les inversions en infraestructures, i altres repercussions mediambientals.
Demanem una gestió pública d’un bé comú amb control de la ciutadania, amb els objectius de millorar la qualitat de l’aigua, no encarint-la, mantenir òptimament l’estat la xarxa i garantintl’accés universal perquè és un dret reconegut per les NNUU, més enllà de la caritat en forma de fons socials. Afegir que en l’actualitat, el 90 % de les ajudes econòmiques de la Tarifa Social de l’aigua van a càrrec de l’Ajuntament de Terrassa, i només el 10 % ho aporta la Fundació Mina.
Senyors del partit Ciutadans, cal mirar la realitat més allà d’interessos particulars:
Sabien que les pèrdues d’aigua (eficiència) a Terrassa arriben al 25%, front empreses de gestió pública municipal com per exemple, Mataró, on només són del 8%?
Sabien que a Terrassa encara queden sense substituir més de 400 km de canonades de fibrociment, que són un dels motius principals d'aquesta pèrdua d’aigua?
Sabien que l’ànima de la Mina Pública d’Aigües de Terrassa quasi ha desaparegut i ara qui controla la gestió de l’empresa és Agbar (Suez), la mateixa que controla el 80 % de la gestió de l’aigua a Catalunya?
Sabien que la gestió de l’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona la controla Agbar i que és, segons un estudi de FACUA, la capital espanyola on les tarifes de l’aigua, de lluny, són les més cares de l’Estat Espanyol?
Només l’últim any el rebut de l’aigua va pujar un 16%, i des del 2007 al 2014 l’increment ha arribat al 45,8 %, que triplica l’augment dels salaris per aquest mateix període de temps, segons una informació de El Periódico.
Afegir que els ciutadans de Montornès, Arenys de Munt, París o Berlín, entre d’altres, han optat darrerament per la municipalització i d’altres com Manresa, Mataró, El Prat de Llobregat,estan demostrant una gestió transparent i eficient.
Senyor Javier González, l’emplacem a un debat públic i seriós sobre quina gestió, si pública o privada, és la que més convé a la ciutat de Terrassa, més enllà del populisme, ara sí, al què ens tenen acostumats tots aquells que eviten la transparència i la defensa del Bé Comú.
Taula de l'Aigua de Terrassa