Associacions: convé no refiar-se dels titulars

"Ha vist la llum una modificació del text inicial de l’Impost sobre Societats que tots els mitjans han recollit amb grans titulars afirmant que les associacions que no tinguin ingressos superiors a 50.000 euros no estaran obligades a presentar l’impost. Però és una veritat a mitges"

Enric Rius
04 de març del 2015

Durant les darreres setmanes, els canvis que hi ha hagut en relació a les obligacions de les entitats sense ànim de lucre han generat molta preocupació en el món associatiu. Aquest malestar ha generat pressió política i s’han intentat fer canvis per mitigar l’impacte de la nova normativa fiscal, que complica encara més el dia a dia de les associacions.

Finalment, ha vist la llum una modificació del text inicial de l’Impost sobre Societats que tots els mitjans han recollit amb grans titulars afirmant que les associacions que no tinguin ingressos superiors a 50.000 euros no estaran obligades a presentar l’impost i, per tant, no es veuran obligades a portar comptabilitat, etc. Però és una veritat a mitges, m’explico:

La norma diu això, però només es refereix als ingressos que estan exempts de l’impost, per tant, si els ingressos de l’associació estan subjectes, el límit es redueix a 2.000 euros l’any, cosa que afecta una gran majoria d’associacions. És aquí on hi ha el problema. Amb la darrera Reforma Fiscal, gairebé tots els ingressos resten subjectes a l'impost, només se’n salven les quotes d’aquelles entitats en què els socis no obtinguin res a canvi.

Plantegem alguns exemples: una AMPA que ven els llibres de text cada any està subjecte a l’impost, com ho està un grup de cultura popular que cobra per participar a una festa major, o un grup musical que fa un espectacle. També afecta a les entitats assistencials i als clubs esportius que donen un servei als seus socis, fins i tot les associacions de veïns o comerciants que organitzen activitats, tallers, formació, etc.

Per tant, el problema de les associacions no ha desaparegut, ni de bon tros. I això sense tenir en compte altres obligacions que els afecten també des de fa pocs mesos, com la Llei de Transparència o la Llei de Blanqueig de Capitals, amb una responsabilitat que recau en les seves Juntes Directives. Malauradament, un cop més, la recerca d’un titular efectista políticament amaga una realitat força diferent. 

Enric Rius 
Assessor fiscal de CECOT i advocat de Rius Consultors