Protesta pel tancament d'Ibérica de Altavoces a Vacarisses

Els treballadors de la Fábrica Ibérica de Altavoces, ubicada a Vacarisses, s'han manifestat aquest dijous a la tarda pels carrers de Terrassa en contra del concurs de creditors voluntari que ha sol·licitat l'empresa, en considerar que es tracta d'una "deslocalització" i una "estratègia per acomiadar de manera més barata i fer que la despesa sigui assumida per FOGASA". Desenes de persones han secundat aquesta concentració, que ha transcorregut de forma pacífica, no només vacarissencs sinó també veïns de Terrassa i Castellbell que treballen en aquesta empresa.

Després de 29 anys d'història, el grup inversor italià Minerva Ventures vol tancar definitivament les portes de Fábrica Ibérica de Altavoces, proveïdora d'altaveus per a l'automoció que compta entre els seus clients amb marques com ara Audi, Nissan, Renault i Opel, que durant 7 anys consecutius va designar FAIBAL com a millor proveïdor internacional. 

La intenció de l'empresa amb seu a Milà, segons denuncia el comitè d'empresa, és acomiadar les 110 persones que actualment treballen a la fàbrica de Vacarisses (un 80% dones) i traslladar la producció que es desenvolupa a la localitat vallesana a una planta hongaresa vinculada a la matriu italiana amb menor cost laboral. 

Com ja va fer el darrer mes de setembre, quan FAIBAL va presentar un expedient d'acomiadament col·lectiu que pretenia extingir el lloc de treball del 70% de la plantilla, l'empresa al·lega causes econòmiques pel tancament. En aquella ocasió, però, l'expedient va ser retirat davant la mobilització de la plantilla i la evidència de la més que possible il·legalitat d'uns acomiadaments que incidien especialment en el col·lectiu de treballadores en situació de reducció de jornada per cura de fills, delegats sindicals i, fins i tot, personal amb diferents discapacitats.

“L'empresa -declara un representant dels treballadors- va intentar acomiadar bona part de la plantilla al setembre i va tancar línies de producció que s'han traslladat a Hongria. Com en aquella ocasió el que pretenien fer era il·legal i haguessin tingut problemes als tribunals, ara declaren concurs de liquidació per poder-nos acomiadar a tots i, a més a més, fer-ho amb càrrec al FOGASA per estalviar-se els diners”.
 L'empresa italiana esgrimeix la concurrència de suposades causes econòmiques per justificar la desaparició de la història fàbrica de Vacarisses. Ho fa, però, sense que aquesta tingui deutes i després d'haver-ne extret un considerable benefici econòmic. Per exemple, com recorden des del comitè, l'any 2008 va ser de 4 milions d'euros; després es va estabilitzar al voltant de 2 milions d'euros anuals fins al 2014, que va ser d'un milió d'euros. A banda, FAIBAL es va desprendre d'una de les seves dues naus l'any 2012 per un preu de 2.2 milions d'euros. Ara, però, la matriu italiana pretén abonar les indemnitzacions amb el fruit de la liquidació dels béns de la pròpia empresa, previsiblement insuficients per fer front a la despesa de les extincions.

Una nova deslocalització

Jaume García, advocat del Col·lectiu Ronda que assessora una part significativa de la plantilla, considera que “ens trobem davant d'una deslocalització en tota regla”. “En el cas de FAIBAL -afirma García- no hi ha una empresa amb dificultats econòmiques o que no resulti viable econòmicament. Senzillament, els inversors italians s'han vinculat a un fàbrica on pot produir més barat, en aquest cas a Hongria, i ha desviat la producció cap allà. Minerva Ventures es queda amb els clients, amb la producció, amb el benefici que ha ofert FAIBAL durant els darrers anys i, fins i tot, amb el patrimoni immobiliari. A canvi, aquí només deixa 110 famílies a l'atur i un deute en concepte d'indemnitzacions que haurem de pagar entre tots amb càrrec al FOGASA. És intolerable, com eren intolerables i il·legals els acomiadaments que va pretendre fer al setembre passat”.

“La fàbrica -afirma el representant dels treballadors- és perfectament viable i rendible. Han guanyat tants diners com han pogut amb nosaltres i ara marxen un lloc on pensen que en poden guanyar més, sense respectar ni tan sols el nostre dret a percebre una indemnització justa pel nostre acomiadament”.