22
de febrer
del
2015
Actualitzat
el
03
de març
a les
8:03h
Dibuix de Manolet Sabaté, a la portada del llibre de Rafael Dalmau
Provinent d’una família significada en la lluita armada contra la dictadura i després d’una experiència frustrada com a torero, va decidir exiliar-se a França: el mes d’abril del 1946 li tocava presentar-se a files i, com que no hi va acudir, va ser perseguit. Va acabar a Tolosa de Llenguadoc, on va entrar en contacte amb la fracció de la CNT més ortodoxa a l’exili. S’hi va afegir i va arribar a formar part d’una expedició per entrar a l’interior de l’estat espanyol per la Cerdanya.
Prèviament, i durant una inspecció al Mas Tartas (Osseja, la Cerdanya), el 4 de juny del 1949, la gendarmeria francesa va requisar municions, material explosiu i armes. Manolet i companys -entre d’altres el famós Ramon Vila Caracremada- van ser detinguts i empresonats tres mesos.
Un cop eixits de la presó, va posar fil a l’agulla a les activitats guerrilleres i va emprendre una expedició en direcció a Barcelona. Va fixar la seva ruta per la Molina, Berga i Manresa. El periple expeditiu va ser tranquil, fins a arribar a Rocafort, on van amagar explosius i van dormir en una casa abandonada. Pel camí s’havien parat a Sallent, on Ramon Vila va comprar menjar.
Tres dels components, cansats de trescar i de passar per camins de muntanya, pels quals no estaven acostumats, van intentar apoderar-se d’un cotxe, en el qual viatjaven l’industrial Josep Pujol, de Manresa, el xofer Benet Abet i Emília Cuadrado, serventa del primer. El conductor va semblar com que es parava, però en arribar prop dels homes que li havien fet el senyal perquè es deturés, va accelerar la marxa i va estar a punt d’esclafar-los. Ells van reaccionar disparant les metralletes contra les rodes i van ferir la noia, la qual va haver de ser portada a l’hospital. També es van apoderar de 300 pessetes de l’industrial. Va disparar diverses ràfegues i l’automòbil es va quedar immobilitzat a la cuneta amb els pneumàtics rebentats.
La seva història
El periple del biografiat no és tan brillant com el dels dos altres maquis de qui Clara també havia fet la biografia (Ramon Vila Caracremada i Marcel·lí Massana, ambdós treballs també editats per Dalmau), però ens acosta al desgraciat recorregut humà de bona part dels militants, especialment llibertaris, del maquis, agreujat en aquest cas perquè pertanyia a la nissaga Sabaté.
L’incident va revelar la presència del grup, que va haver de prendre precaucions per evitar que l’encalcés la Guàrdia Civil, alertada pel succés de l’automòbil. Tres dels expedicionaris van caure en una emboscada; un d’ells, italià, va ser detingut perquè l’accent l’havia delatat en comprar queviures a Matadepera. Era una població relativament petita -entre 600 i 700 habitants- i un foraster es feia notar. Eren quarts de nou del vespre, del dia 28 de setembre. Duia documentació falsa, a nom de Fernando García Bernón, natural de A Corunya, i li van ser confiscades 335 pessetes, 285 francs, un mapa, una brúixola, un carnet de la CNS i altres documents, a més de cinc pans, un quilo de botifarra i un altre de cansalada.
Tot i que parlava en castellà, amb un deix d’estranger, el fet d’enviar-lo a cercar proveïments fou, segurament, un error de Ramon Vila, ja que un home del país com Manole, hauria pogut passar més inadvertit entre la població autòctona. A més, l’endem, quan, ja emmanillat, va conduir els guàrdies al lloc on havien amagat les armes, hi va perdre la vida.
La Guàrdia Civil va narrar els fets: «Estrechado a preguntas, manifestó que la referida documentación, no obstante estar extendida a su nombre, era falsa, por habérsele facilitado en Francia, desde donde, a partir de las inmediaciones de Bourg-Madame, salió para España el 4 de los corrientes, en unión de seis individuos más, entrando por Puigcerdá y dividiéndose el grupo en dos al llegar al término de Mura (Tarrasa), con el fin de pasar más desapercibidos en su marcha hacia Barcelona, quedando el formado por él y dos más esperando, por el término de Castellar, la llegada de un enlace que les tenía que servir de guía para conducirlos a Barcelona, y que habiéndole correspondido el adquirir provisiones, lo hacía en el poblado de Matadepera, donde fue detenido, teniendo luego que reunirse con sus compañeros que le esperaban entre Matadepera y Castellar, ocultos en el bosque, pero en las inmediaciones de la carretera y que al avistarle le llamarían".
Els seus companys Ramon Vila i Manuel Sabaté van esperar en va i, en constatar que Elio no tornava amb la compra de queviures, es malfiaren i es van amagar enmig del bosc. L’endemà es va acostar a la Mussarra, també a la serralada de Sant Llorenç, a Monistrol de Calders, per tal d’aplegar beguda. La masia era envoltada per la Guàrdia Civil però ells no ho sabien. Ramon duia una cantimplora a la mà i demanà una mica de vi a l’àvia de la casa, que rentava un xic apartada de l’edifici, però va haver de fugir cames ajudeu-me perquè la Guàrdia Civil, que controlava la situació, li disparà una pluja de bales. Es va tirar de cap a un penya-segat i, tot i que va fer-se mal en caure, pogué salvar el compromís i no va ser capturat.
Manolet, en canvi, menys experimentat, desconcertat i desconeixedor del medi, perdut en un lloc sense referències per guiar-se, va pensar que Vila hauria estat abatut, ja que va escoltar els trets de la Guàrdia Civil i no tornà a veure el seu company. Desorientat, es va amagar i després va anar a parar a la casa Reixac, de Calders, on va sol·licitar menjar i que li diguessin el camí per anar al poble més proper. El pagès de la masia va comunicar a la Benemèrita la visita, un desconegut que va considerar que podia ser sospitós.
Segons la versió oficial, va ser detingut per la Guàrdia Civil de Moià a la Moretona, una masia. Ell farà constar davant el jutge que es va presentar voluntàriament als guàrdies i que els va guiar on havien deixat les armes i els explosius. No duia cap document, ni armes, ni diners quan va caure en poder del caporal Ramón Fuentes. La Benemèrita el va retenir cinc dies abans d’ingressar-lo a la presó.
Manolet va ser condemnat i afusellat al Camp de la Bóta. L’escenari de les muntanyes de Sant Llorenç, entre el Bages i el Vallès, fou protagonista d’un episodi rellevant de l’acció del maquis, especialment perquè l’orografia del territori era propícia perquè es desplacessin des de la base d’Osseja, a la Cerdanya sota administració francesa, fins a prop de Barcelona.