La gran nevada de 1962 a Terrassa

La nevada al Portal de Sant Roc Foto: Carles Duran-AMAT

Poc després del dia 24 de desembre a la mitjanit, a les primeres hores del Nadal del 1962, va començar a nevar sobre Terrassa. La neu va arribar fins als 70 centímetres. Des dels primers moments, es van aturar els transports públics urbans i els barris van quedar aïllats. A requeriment de l’alcaldia, grups de voluntaris es van posar a retirar la neu dels espais més afectats. No van faltar els tot terrenys ni tampoc l’ajut dels esquiadors dels centres excursionistes, que volien connectar les zones bloquejades.

A mitja tarda, les grans màquines que hi havia a la riera de les Arenes, que treballaven en la canalització i arranjament de les destrosses de les riuades del setembre, van dedicar-se a la neteja dels carrers. L’actuació hi va permetre la circulació de vianants i vehicles i un cert retorn a la normalitat.

Tanmateix, encara haurien de passar unes hores per reprendre els serveis d’autobusos urbans i el de recollida d’escombraries a domicili. Les màquines van deixar neta la carretera de Montcada des de Terrassa fins a Sabadell i es preveia seguir fins a Barcelona. El dijous 27 al matí es va reprendre la feina a totes les fàbriques amb gairebé total normalitat. Per ets o per uts, pràcticament tothom va tornar a treballar malgrat que les condicions i els perills de ben segur que convidaven a romandre a casa i esperar unes hores més. L’assemblea local de la Creu Roja es va fer càrrec dels serveis sanitaris, amb cadenes a les ambulàncies, i va traslladar un bon grapat de ferits per caigudes en uns carrers molt relliscosos i gelats.

El mateix dijous a les 11 del matí arribava el primer tren dels Ferrocarrils procedent de Barcelona després del tancament de la línia. Els de Renfe encara trigarien un dia. La part més lúdica també va existir: nens amb trineus, esquiadors, ninots de neu i guerra de boles.

Al blog Records de Terrassa podem llegir testimonis d’aquells moments. Ricard Font Serra escriu: "El fet és que molts cotxes quedaren atrapats per la nevada, i amb una màquina excavadora de la casa Segués Donadeu (a cal meu sogre) anàrem amb el xofer a rescatar un amic, però durant el trajecte vàrem aprofitar per treure’n algun més de la dificultat i recordo que ens donaren unes bones propines".

I Josep Badrenas: "La meva nòvia vivia a Matadepera i després de dinar vàrem anar al cinema del poble, i a mitja sessió varen parar la pel·lícula i varen anunciar que els que érem de Terrassa marxéssim de seguida ja que si esperàvem al final no podríem arribar a casa per la nevada que queia, ja que el bus procedent de Terrassa ja no havia pogut pujar. El fet és que érem dos o tres els que teníem la nòvia allí, i tots vàrem marxar a peu cap a Terrassa en plena nevada".