27
de gener
del
2015
Actualitzat
el
28
de gener
a les
8:42h
Aquest dilluns es va fer balanç del primer any de vida de l'Àgora al mNACTEC Foto: Maria Diaz
La Comissió Dinamitzadora del procés Àgora Terrassa va celebrar aquest dilluns, al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, un acte de retorn d’un any de procés el que van ser-hi presents ciutadans, representants d’entitats, membres de l’Ajuntament i la Comissió d’Impuls, formada per l’alcalde de Terrassa i els portaveus dels Grups Municipals.
En el recorregut que ha traçat la Comissió Dinamitzadora, ha identificat diferents aprenentatges i també obstacles que si es tenen en compte i es minimitzen poden ajudar a tractar projectes de ciutat o qüestions d’interès social. Un dels més importants ha estat donar valor al sentit comú i a la globalitat més enllà de les lògiques sectorials i territorials. També s’ha parlat de la necessitat d’evitar els partidismes i de tenir presents les implicacions de la tutela institucional. Per contra, s’ha detectat que el predomini del pragmatisme i resultadisme fa que costi treballar en clau de procés, i que existeixi dificultat a l’hora d’establir aliances per abordar un determinat problema o acció.
Ha passat més d’un any des de que el 24 de novembre de 2013 la Comissió Dinamitzadora va donar el tret de sortida a l’Àgora Terrassa invitant a formular-se preguntes que havien d’ajudar a descobrir “com” afrontar els reptes de ciutat. Més tard, les més de 200 preguntes van ser classificades en 6 eixos (Creixement Col·lectiu, Ètica i Valors; Cohesió Econòmica, Social i Cultural; Innovació Social i Coneixement; Qualitat de Vida Urbana i Estil Terrassa). Finalment, s’han portat a terme 18 sessions de diàleg generades al voltant dels 6 eixos Àgora, de març a juny de 2014 i amb la participació de més de 180 persones. Aquestes sessions han generat més de 30 idees de possibles projectes de ciutat encaminades a crear lideratges compartits. Alguns dels projectes que han sorgit, tracten temes com: banca ètica i diners públics, Terrassa ciutat de l’esport en un entorn natural i saludable, i la valoració i adhesió a l’economia del bé comú.
A partir d’ara, ciutadania, representats polítics, entitats i organitzacions de la ciutat o l’Ajuntament poden generar en l’Àgora Terrassa un diàleg neutral i inclusiu, creant condicions per aconseguir noves experiències de ciutat, prototips i projectes que es faran possibles amb la col·laboració de tothom.
La capacitat de poder fer créixer aquests possibles projectes vindrà del compromís en la pràctica de quatre verbs, quatre actituds i quatre coordenades, en quatre dimensions com són: parar, escoltar, reflexionar i actuar; des de la sinceritat, la humilitat, el coratge i la perseverança; tenint en compte l’ètica, amb un compromís col·lectiu, compartint, experimentant com a factor de millora i garantint la màxima pluralitat, restant oberts a tothom; i practicant-ho des de la dimensió personal, professional, institucional i cívica.
En aquest moment, un cop s’ha posat sobre la taula la proposta de model Àgora Terrassa i dels seus compromisos, ara l’estructura haurà d’adaptar-se al foment i seguiment dels projectes per aplicacions socials. L’alcalde, en nom dels membres de la Comissió d’Impuls, va agrair el treball de la Comissió Dinamitzadora i també de totes les persones que han participat a l’Àgora Terrassa i es va comprometre a que l’Ajuntament, “la casa de tothom”, governi qui governi, garanteixi aquest “espai per sumar”.
L’acte va acabar amb un moment final molt gràfic, ja que a la sala hi havia 16 bombetes que representaven els 16 punts de compromís i que el públic pensava que s’encendrien. Cristina Roca, membre de la Comissió Dinamitzadora, va recordar als assistents que: “la llum no s’aconsegueix tan sols obrint un interruptor. Per afrontar els reptes i obstacles que ens trobarem en el camí és necessària una llum que depèn de cadascú de nosaltres”.