26
de gener
del
2015
Actualitzat
a les
8:34h
La sala Muncunill acull fins al proper 22 de març la mostra “Estratègia de la precarietat”, de Francesc Abad, en el marc del seu programa d’exposicions itinerants. Produïda per ACVic Centre d’Arts Contemporànies i comissariada per Miquel Bardagil i Magdala Perpinyà, l’exposició mostra un recull de les darreres obres de l'artista egarenc, considerat un dels pioners de l’anomenat art conceptual a Catalunya i un dels artistes contemporanis més destacats en actiu.
“Estratègia de la precarietat” és una exposició pensada com a epíleg de la trajectòria artística de Francesc Abad. La mostra fa un recorregut per les seves darreres obres fent balanç de la seva evolució artística. El títol respon a múltiples interpretacions: la crisi econòmica i política que deixa la cultura en segon terme, les eines precàries dels anys 70 (fotocòpies i DIN-A4) que l’artista utilitza en algunes de les obres exposades, la precarietat de l’artista que (sobre)viu gràcies al suport econòmic d’altres feines...
“Estratègia de la precarietat” gira al voltant de quatre grans eixos d’investigació estètica que ens mostren allò que atreu i preocupa Francesc Abad: la recuperació històrica i crítica del passat, la relectura constant del present, el concepte d’utopia en l’actualitat i la reivindicació que la indústria no ha de manar sobre els artistes, que han de viure al marge dels dictàmens economicistes, el capital i les ideologies.
El programa d’exposicions itinerants del Departament de Cultura ofereix exposicions itinerants als municipis amb la voluntat d’acostar l’art contemporani als ciutadans i ciutadanes, en cooperació amb els ens locals.
L'artista
Francesc Abad (Terrassa, 1944) és un dels artistes catalans més significatius dels que van iniciar la seva trajectòria creativa en el marc històric de l’anomenat art conceptual a Catalunya, molt a inicis dels anys 70, tant per la seva continuada línia de treball com per l’esperit transversal característic del seu discurs. És un dels fundadors i integrants fonamentals del “Grup de Treball”, el col·lectiu d’artistes i teòrics més emblemàtic sorgit en el context de crítica i compromís propiciat per les actituds artístiques desmaterialitzades, i amb el qual participà el 1972 a la Documenta V de Kassel.
Al llarg de gairebé 45 anys d’activitat ininterrompuda, Francesc Abad ha mostrat regularment el seu treball en el conjunt de l’Estat espanyol i als darrers anys ha participat també en significatives exposicions temàtiques i de grup de caire històric i crític, nacionals i internacionals.
La seva activitat artística es construeix i es reconeix com una reflexió cultural articulada en forma d’imatges dialèctiques, centrada en la fragilitat de l’home, el paisatge i la paraula, el pas del temps i el pes de la memòria, l’agonia industrial i la progressió històrica, el final de mons que s’acaben, l’exili i el dolor, configurant una particular escriptura dels límits que prioritza clarament el compromís personal i la recerca social per damunt de la qualitat estètica i el caràcter objectual. Una reflexió, en definitiva, molt útil també per repensar els esdeveniments socials i polítics amb els quals s’ha anat determinant la història del segle XX.
“Estratègia de la precarietat” és una exposició pensada com a epíleg de la trajectòria artística de Francesc Abad. La mostra fa un recorregut per les seves darreres obres fent balanç de la seva evolució artística. El títol respon a múltiples interpretacions: la crisi econòmica i política que deixa la cultura en segon terme, les eines precàries dels anys 70 (fotocòpies i DIN-A4) que l’artista utilitza en algunes de les obres exposades, la precarietat de l’artista que (sobre)viu gràcies al suport econòmic d’altres feines...
“Estratègia de la precarietat” gira al voltant de quatre grans eixos d’investigació estètica que ens mostren allò que atreu i preocupa Francesc Abad: la recuperació històrica i crítica del passat, la relectura constant del present, el concepte d’utopia en l’actualitat i la reivindicació que la indústria no ha de manar sobre els artistes, que han de viure al marge dels dictàmens economicistes, el capital i les ideologies.
El programa d’exposicions itinerants del Departament de Cultura ofereix exposicions itinerants als municipis amb la voluntat d’acostar l’art contemporani als ciutadans i ciutadanes, en cooperació amb els ens locals.
L'artista
Francesc Abad (Terrassa, 1944) és un dels artistes catalans més significatius dels que van iniciar la seva trajectòria creativa en el marc històric de l’anomenat art conceptual a Catalunya, molt a inicis dels anys 70, tant per la seva continuada línia de treball com per l’esperit transversal característic del seu discurs. És un dels fundadors i integrants fonamentals del “Grup de Treball”, el col·lectiu d’artistes i teòrics més emblemàtic sorgit en el context de crítica i compromís propiciat per les actituds artístiques desmaterialitzades, i amb el qual participà el 1972 a la Documenta V de Kassel.
Al llarg de gairebé 45 anys d’activitat ininterrompuda, Francesc Abad ha mostrat regularment el seu treball en el conjunt de l’Estat espanyol i als darrers anys ha participat també en significatives exposicions temàtiques i de grup de caire històric i crític, nacionals i internacionals.
La seva activitat artística es construeix i es reconeix com una reflexió cultural articulada en forma d’imatges dialèctiques, centrada en la fragilitat de l’home, el paisatge i la paraula, el pas del temps i el pes de la memòria, l’agonia industrial i la progressió històrica, el final de mons que s’acaben, l’exili i el dolor, configurant una particular escriptura dels límits que prioritza clarament el compromís personal i la recerca social per damunt de la qualitat estètica i el caràcter objectual. Una reflexió, en definitiva, molt útil també per repensar els esdeveniments socials i polítics amb els quals s’ha anat determinant la història del segle XX.