28
de gener
del
2015
Actualitzat
a les
10:29h
La seguretat és una qüestió rellevant, complexa i en constant debat. Una qüestió que incideix d’una forma clara i directa en les condicions de vida de la ciutadania. La seguretat no és només un dret bàsic, sinó que és la garantia que puguem gaudir plenament de la resta de drets fonamentals.
Ja he explicat moltes vegades que estem immersos en un moment de grans canvis. En els darrers anys, tot el nostre entorn ha canviat profundament i d’una forma ràpida i força general. La família, els amics, els veïns, els nostres conciutadans, l’espai públic, l’entorn laboral, econòmic, etc. Les velles certeses ja no ens serveixen per trobar les respostes que sempre busquem i les noves ens generen certa desconfiança i, també, certa inseguretat.
Aquest fet, que és general, en el cas de la ciutat de Terrassa és claríssim. Hem crescut, ens hem transformat, liderem els rànquings de l’atur i també tenim unes perspectives de present i de futur no excessivament esperançadores... La sensació d’inseguretat és més present que mai en tots nosaltres.
Així doncs, parlar de seguretat o millor dit d’inseguretat en la nostra societat actual, en les nostres ciutats i, concretament, a Terrassa no entenc que es pugui fer sense tenir en compte aquesta darrera reflexió. Des de la política, parlar i analitzar la seguretat exclusivament a partir dels actes incívics i delictius que es produeixen és d'una miopia espectacular. Si ens omplim la boca de cohesió social —i això ho fem tots— i neguem que la causa del delicte no està en les condicions socials sinó en els mals hàbits de les persones, arribem a una conclusió absolutament equivocada, i el que és pitjor, a unes solucions que ens allunyen cada vegada més de l’objectiu que busquem. Més i millor policia, netejar els carres d’indesitjables, més presons, càmeres que ens vigilin dia i nit... per arribar a la conclusió final que si volem més seguretat, hem de sacrificar llibertats.
És cert que des de l’esquerra moltes vegades parlem de cohesió social i ho fem sense incloure-hi les polítiques de seguretat i d’ordre públic, com si això no ens afectés i fos possible.
La cohesió social exigeix una identificació comunitària amb uns valors ètics i amb unes normes establertes. Si els responsables de la seguretat no garanteixen aquesta identificació, l’objectiu inicial i més important, que és el de viure i conviure, es desestabilitza i posem en crisi la societat.
Dit això i més enllà de la necessària i indispensable feina de la policia, des de la perspectiva de seguretat tinc molt clar i defensaré sempre que és molt difícil, per no dir impossible, crear, construir i aconseguir una ciutat segura si no pensem i fem possible una ciutat compartida, viva, generadora d’un discurs propi, amb identitat, que generi sentiment de pertinença, amb passat, present i futur, i també si no som capaços d’implicar-hi, de fer-ne partícips, la gent, la ciutadania, per fer els carrers més vius. Des d’aquesta perspectiva, i més enllà del nombre de delictes que s'hi cometen, Terrassa, que va crear les bases i va tenir la voluntat d’esdevenir segura, en els darrers mesos i anys va pel camí de convertir-se en una ciutat insegura si no som capaços de reconstruir projecte i lideratge polític i de ciutat.
Isaac Albert
candidat d'ERC a l'alcaldia de Terrassa
Ja he explicat moltes vegades que estem immersos en un moment de grans canvis. En els darrers anys, tot el nostre entorn ha canviat profundament i d’una forma ràpida i força general. La família, els amics, els veïns, els nostres conciutadans, l’espai públic, l’entorn laboral, econòmic, etc. Les velles certeses ja no ens serveixen per trobar les respostes que sempre busquem i les noves ens generen certa desconfiança i, també, certa inseguretat.
Aquest fet, que és general, en el cas de la ciutat de Terrassa és claríssim. Hem crescut, ens hem transformat, liderem els rànquings de l’atur i també tenim unes perspectives de present i de futur no excessivament esperançadores... La sensació d’inseguretat és més present que mai en tots nosaltres.
Així doncs, parlar de seguretat o millor dit d’inseguretat en la nostra societat actual, en les nostres ciutats i, concretament, a Terrassa no entenc que es pugui fer sense tenir en compte aquesta darrera reflexió. Des de la política, parlar i analitzar la seguretat exclusivament a partir dels actes incívics i delictius que es produeixen és d'una miopia espectacular. Si ens omplim la boca de cohesió social —i això ho fem tots— i neguem que la causa del delicte no està en les condicions socials sinó en els mals hàbits de les persones, arribem a una conclusió absolutament equivocada, i el que és pitjor, a unes solucions que ens allunyen cada vegada més de l’objectiu que busquem. Més i millor policia, netejar els carres d’indesitjables, més presons, càmeres que ens vigilin dia i nit... per arribar a la conclusió final que si volem més seguretat, hem de sacrificar llibertats.
És cert que des de l’esquerra moltes vegades parlem de cohesió social i ho fem sense incloure-hi les polítiques de seguretat i d’ordre públic, com si això no ens afectés i fos possible.
La cohesió social exigeix una identificació comunitària amb uns valors ètics i amb unes normes establertes. Si els responsables de la seguretat no garanteixen aquesta identificació, l’objectiu inicial i més important, que és el de viure i conviure, es desestabilitza i posem en crisi la societat.
Dit això i més enllà de la necessària i indispensable feina de la policia, des de la perspectiva de seguretat tinc molt clar i defensaré sempre que és molt difícil, per no dir impossible, crear, construir i aconseguir una ciutat segura si no pensem i fem possible una ciutat compartida, viva, generadora d’un discurs propi, amb identitat, que generi sentiment de pertinença, amb passat, present i futur, i també si no som capaços d’implicar-hi, de fer-ne partícips, la gent, la ciutadania, per fer els carrers més vius. Des d’aquesta perspectiva, i més enllà del nombre de delictes que s'hi cometen, Terrassa, que va crear les bases i va tenir la voluntat d’esdevenir segura, en els darrers mesos i anys va pel camí de convertir-se en una ciutat insegura si no som capaços de reconstruir projecte i lideratge polític i de ciutat.
Isaac Albert
candidat d'ERC a l'alcaldia de Terrassa