24
de gener
del
2015
Actualitzat
a les
8:32h
Parlar de seguretat en una ciutat com Terrassa és parlar del que garanteix la llibertat dels ciutadans, la seva tranquil·litat i en bona mesura el seu benestar. Però també és parlar de com les dimensions de la ciutat, tant físiques com humanes, la seva distribució i la seva composició tenen molt a veure amb adequar el model de gestió cap a un acostament més gran, un millor coneixement perquè augmenti la confiança d'uns ciutadans que se sentin justament tractats.
Terrassa no és una ciutat especialment conflictiva en temes de seguretat, ja que els índexs que mesuren el nivell d'inseguretat pels diferents delictes tipificats es mantenen en un valor raonable, si per raonable entenem conviure amb un cert grau de delinqüència consubstancial a les relacions humanes.
Tant la possibilitat d'establir contacte amb les forces de seguretat com la gestió de les denúncies, la càrrega de treball dels jutjats o els sistemes que regulen la mobilitat obeeixen en general a un disseny suficient i són el resultat de l'experiència i la bona feina dels professionals. És ben cert que sempre és millorable la proximitat policial, sobretot en barris on la composició socioeconòmica ha amplificat els estralls de la crisi en grans col·lectius i s'ha generat, per tant, més percepció d'inseguretat.
Seria imprescindible dotar la proximitat i la coordinació dels diferents cossos —que tenen a la nostra ciutat un òrgan de treball presidit per l'alcalde, sempre millorable— de millors eines de comunicació perquè augmenti la informació sobre les seves preocupacions. Els partits polítics haurien de fer més pinya per reclamar un augment de les dotacions de personal dels jutjats d'instrucció, especialment en l'àrea que té a veure amb la violència de gènere, on cal assenyalar que ni les campanyes d'informació ni els controls judicials i policials han fet disminuir aquest delicte, que és un dels més denigrants.
La mobilitat té molt a veure també amb la seguretat col·lectiva: l'estat de les calçades, la senyalització i el control de les vies urbanes tenen com a objectiu assegurar els nostres desplaçaments tant en vehicles com a peu. En aquesta línia, també cal posar fi a les multes com a element de finançament municipal i cal millorar els controls allà on calgui per tal d'evitar les sancions.
Perquè Terrassa mantingui i millori la seguretat dels seus ciutadans en el futur necessita un canvi en la política seguida fins ara; s'ha d'evitar la permissivitat que en ocasions genera sensació d'impunitat i la percepció que no es tracta igual a tothom sense caure en la temptació d'aplicar mesures excessivament coercitives, com les que poden provocar que el ciutadà se senti constantment perseguit per càmeres de circuit tancat. Una bona política de seguretat ha de ser deixar-se aconsellar per les persones que componen totes les forces i cossos de seguretat de l'Estat a la ciutat i, aprofitant sinergies, desplegar iniciatives que protegeixin el nostre benestar sense comprometre la nostra llibertat.
Javi González
portaveu de C's Terrassa
Terrassa no és una ciutat especialment conflictiva en temes de seguretat, ja que els índexs que mesuren el nivell d'inseguretat pels diferents delictes tipificats es mantenen en un valor raonable, si per raonable entenem conviure amb un cert grau de delinqüència consubstancial a les relacions humanes.
Tant la possibilitat d'establir contacte amb les forces de seguretat com la gestió de les denúncies, la càrrega de treball dels jutjats o els sistemes que regulen la mobilitat obeeixen en general a un disseny suficient i són el resultat de l'experiència i la bona feina dels professionals. És ben cert que sempre és millorable la proximitat policial, sobretot en barris on la composició socioeconòmica ha amplificat els estralls de la crisi en grans col·lectius i s'ha generat, per tant, més percepció d'inseguretat.
Seria imprescindible dotar la proximitat i la coordinació dels diferents cossos —que tenen a la nostra ciutat un òrgan de treball presidit per l'alcalde, sempre millorable— de millors eines de comunicació perquè augmenti la informació sobre les seves preocupacions. Els partits polítics haurien de fer més pinya per reclamar un augment de les dotacions de personal dels jutjats d'instrucció, especialment en l'àrea que té a veure amb la violència de gènere, on cal assenyalar que ni les campanyes d'informació ni els controls judicials i policials han fet disminuir aquest delicte, que és un dels més denigrants.
La mobilitat té molt a veure també amb la seguretat col·lectiva: l'estat de les calçades, la senyalització i el control de les vies urbanes tenen com a objectiu assegurar els nostres desplaçaments tant en vehicles com a peu. En aquesta línia, també cal posar fi a les multes com a element de finançament municipal i cal millorar els controls allà on calgui per tal d'evitar les sancions.
Perquè Terrassa mantingui i millori la seguretat dels seus ciutadans en el futur necessita un canvi en la política seguida fins ara; s'ha d'evitar la permissivitat que en ocasions genera sensació d'impunitat i la percepció que no es tracta igual a tothom sense caure en la temptació d'aplicar mesures excessivament coercitives, com les que poden provocar que el ciutadà se senti constantment perseguit per càmeres de circuit tancat. Una bona política de seguretat ha de ser deixar-se aconsellar per les persones que componen totes les forces i cossos de seguretat de l'Estat a la ciutat i, aprofitant sinergies, desplegar iniciatives que protegeixin el nostre benestar sense comprometre la nostra llibertat.
Javi González
portaveu de C's Terrassa