19
de gener
del
2015
Actualitzat
a les
11:50h
Quan la companyia d’assegurances no indemnitza a una persona, per la raó que sigui, per tots els danys que s’han sofert com a conseqüència d’un producte defectuós, sempre queda la possibilitat de reclamar al fabricant pels danys causats i això, inclús en aquells casos en què la companyia d’assegurances hagi exercitat contra el fabricant i aconseguit el recobrament de la indemnització satisfeta al perjudicat, sempre que es tracti d'indemnitzacions per conceptes diferents dels que el perjudicat ja ha obtingut una indemnització.
L’oposició que en aquests casos acostuma a utilitzar el fabricant per tal d’eludir la seva obligació d’abonar els danys causats pel producte defectuós és acollir-se a la institució de la cosa jutjada. En efecte, el nostre sistema jurídic està presidit pel principi de seguretat jurídica (Art. 9.3 de la Constitució Espanyola) que, entre altres, assegura a tothom que no se’l podrà jutjar més d’una sola vegada pels mateixos fets. Amb altres paraules, el contingut de la decisió d’una sentència precedent, no pot ser alterat pel d’un procediment promogut posteriorment, ja que les pretensions exercides en el primer procés ja han quedat ateses (o rebutjades) en tot o parcialment.
És el que en el món del dret anomenem “cosa jutjada”. Si a una persona li incoen una segona demanda sobre els mateixos fets pels quals ja ha estat jutjat, pot oposar la institució de la “cosa jutjada” i així evitar aquest segon procediment. Ara bé, perquè la institució de la “cosa jutjada” pugui enervar un segon procediment, cal que hi hagi una identitat entre el segon procediment i el primer en què ja s’ha dictat una sentència ferma. I aquesta condició és especialment interessant en les reclamacions per danys causats per un producte defectuós.
Quan una companyia d’assegurances indemnitza al perjudicat assegurat, es habitual que després exerciti una acció de recobrament enfront del fabricant del producte defectuós, amb la qual cosa recau una sentència que resol la reclamació i dicta el valor del rescabalament a pagar pel fabricant del producte defectuós a l’asseguradora. Ara bé, també és cert que les pòlisses d’assegurances delimiten el risc cobert i dins d’aquest àmbit les asseguradores indemnitzen als seus clients només pels danys soferts i coberts. Sovint, doncs, no tots els danys causats per un producte defectuós són objecte de cobertura, i per tant, d’indemnització per la companyia asseguradora.
n aquests supòsits el perjudicat pot exercir amb èxit, i sense que li sigui oposable l’excepció de cosa jutjada, una reclamació enfront del fabricant/primer importador a la Unió Europea pels danys causats pel producte defectuós i no coberts ni indemnitzats per la companyia asseguradora. Aquest és el requisit bàsic perquè pugui prosperar l’acció exercida. També caldrà provar que el producte era defectuós d’origen i la relació causa/efecte entre el defecte del producte i el dany causats, elements quina prova normalment tindrem constituïda amb gran mesura en el primer procediment, entre l’asseguradora i el fabricant del producte defectuós.
En definitiva, tots aquells danys als quals la companyia asseguradora no hagi donat cobertura, són reclamables al fabricant o al primer importador del producte a la Unió Europea, encara que aquesta reclamació es ventili en un segon procediment contra els responsables, sempre i quan la base de la reclamació sigui diferent i no hagi estat ja indemnitzada. Quan el perjudicat és una persona que no compte amb una assegurança, normalment els particulars, tindrà acció directa contra el fabricant o al primer importador a la Unió Europea del producte que ha resultat ser defectuós i ha causat un dany.
Mireia Serra, de Mireia Serra Advocats
L’oposició que en aquests casos acostuma a utilitzar el fabricant per tal d’eludir la seva obligació d’abonar els danys causats pel producte defectuós és acollir-se a la institució de la cosa jutjada. En efecte, el nostre sistema jurídic està presidit pel principi de seguretat jurídica (Art. 9.3 de la Constitució Espanyola) que, entre altres, assegura a tothom que no se’l podrà jutjar més d’una sola vegada pels mateixos fets. Amb altres paraules, el contingut de la decisió d’una sentència precedent, no pot ser alterat pel d’un procediment promogut posteriorment, ja que les pretensions exercides en el primer procés ja han quedat ateses (o rebutjades) en tot o parcialment.
És el que en el món del dret anomenem “cosa jutjada”. Si a una persona li incoen una segona demanda sobre els mateixos fets pels quals ja ha estat jutjat, pot oposar la institució de la “cosa jutjada” i així evitar aquest segon procediment. Ara bé, perquè la institució de la “cosa jutjada” pugui enervar un segon procediment, cal que hi hagi una identitat entre el segon procediment i el primer en què ja s’ha dictat una sentència ferma. I aquesta condició és especialment interessant en les reclamacions per danys causats per un producte defectuós.
Quan una companyia d’assegurances indemnitza al perjudicat assegurat, es habitual que després exerciti una acció de recobrament enfront del fabricant del producte defectuós, amb la qual cosa recau una sentència que resol la reclamació i dicta el valor del rescabalament a pagar pel fabricant del producte defectuós a l’asseguradora. Ara bé, també és cert que les pòlisses d’assegurances delimiten el risc cobert i dins d’aquest àmbit les asseguradores indemnitzen als seus clients només pels danys soferts i coberts. Sovint, doncs, no tots els danys causats per un producte defectuós són objecte de cobertura, i per tant, d’indemnització per la companyia asseguradora.
n aquests supòsits el perjudicat pot exercir amb èxit, i sense que li sigui oposable l’excepció de cosa jutjada, una reclamació enfront del fabricant/primer importador a la Unió Europea pels danys causats pel producte defectuós i no coberts ni indemnitzats per la companyia asseguradora. Aquest és el requisit bàsic perquè pugui prosperar l’acció exercida. També caldrà provar que el producte era defectuós d’origen i la relació causa/efecte entre el defecte del producte i el dany causats, elements quina prova normalment tindrem constituïda amb gran mesura en el primer procediment, entre l’asseguradora i el fabricant del producte defectuós.
En definitiva, tots aquells danys als quals la companyia asseguradora no hagi donat cobertura, són reclamables al fabricant o al primer importador del producte a la Unió Europea, encara que aquesta reclamació es ventili en un segon procediment contra els responsables, sempre i quan la base de la reclamació sigui diferent i no hagi estat ja indemnitzada. Quan el perjudicat és una persona que no compte amb una assegurança, normalment els particulars, tindrà acció directa contra el fabricant o al primer importador a la Unió Europea del producte que ha resultat ser defectuós i ha causat un dany.
Mireia Serra, de Mireia Serra Advocats