Antoni Flores: «Dones joves s'acosten a avis per fer-los un petó i robar-los»

Antoni Flores intendent de la comissaria de Terrassa. "M'hi trobo bé, molt. Ja fa més de quatre anys i mig. Fa 24 anys que vesteix uniforme, primer com a policia local. Des que va entrar al cos, quan tenia 20 anys, ha passat per diverses ciutats i ha anat ascendint en responsabilitats. Va ser el primer cap de l'ABP de Sants-Montjuïc i el cap de la Divisió d'Intervenció dels Mossos d'Esquadra, on coordinava el grup d'elit que intervé en delictes, que pressuposa armes implicades o situacions d'alt perill; i de la brigada mòbil o antiavalots.

S'hi estarà una temporada llarga, a Terrassa?
M'hi puc estar molts més anys. Sóc terrassenc. Per mi és un goig i un honor ser al capdavant.

Què ha estat el millor i què el pitjor d'aquests anys? Una fotografia.
Puc dir que m'ha sorprès gratament que Terrassa sigui una ciutat molt segura. Sobretot pel nombre d'habitants, que sigui la quarta del país, per tenir un moviment de gent, una gran activitat econòmica... Hi ha incidents, però... Sóc policia però abans no treballava aquí i no sabia del cert què m'hi trobaria. Era una sensació que ja tenia com a ciutadà. 

I les raons d'aquesta situació de privilegi?
Sense menystenir el factor sort, hi ha hagut una gran implicació de les administracions públiques. L'Ajuntament de Terrassa ha fet una inversió important en polítiques socials i urbanístiques que ha ajudat que no hi hagi ni guetos ni zones desestructurades. No hi ha barris marginals i conflictius. Més enllà que algun tingui una fama mal guanyada. No és veritat.

Ca n'Anglada?
No es reflecteix, ni de bon tros, en les dades de delinqüència. Que de vegades són fredes. Hi ha llocs que potser per la tipologia d'habitants o pel tipus de vida que fan, amb més presència al carrer, poden portar a aquesta sensació d'inseguretat. Molts cops molta gent d'aquí encara no s'hi ha acostumat. Realment, no hi ha incidents. No hi ha ni trucades de ciutadans. A més, disposem de les nostres dades i de les de la Policia Municipal. No hi ha problemes greus. Oli en un llum. La conclusió, repeteixo, és que vivim en una ciutat tranquil·la i segura.

I la tendència general a Terrassa?
A la baixa. Les darreres dades sobre delinqüència a Terrassa ens ho indiquen. El 2011 i el 2012 van ser certament complicats, però a partir de llavors tot ha millorat. I el 2013 ha anat molt bé. I és curiós, atès que ens trobem al bell mig d'una greu crisi econòmica. Sorprèn. Som els primers sorpresos. Les dades no van d'acord amb la crisi, ni de bon tros.

Hi ha cap barri més o menys conflictiu? Continua sent el Centre?
Efectivament. La tipologia delictiva que més tenim al nostre entorn és el furt, als comerços i al carrer. I on hi ha més activitat? Al Centre. Per tant, és el lloc on tenim en números absoluts el nombre més gran de fets. 

Pensa que hi ha sensació d'inseguretat al Centre?
Jo crec que no. A més, hi ha molta presència policial. I t'adones que la gent continua tenint molta poca cura amb les seves pertinences. Hi ha molts furts, sobretot a dones i on hi ha cotxes de nadons. La gent hi deixa de tot. Ho fa servir com a maleter del cotxe. I l'amic de les coses alienes aprofita l'avinentesa. 

I a altres zones comercials?
Sí, una mica també. Però tenim Mercadal del dimecres a l'avinguda de Béjar que no ens ha fet augmentar el nombre de furts. No és un punt negre. I els mercats, tampoc. Cal pensar que hi ha dos tipus d'autors. L'autòcton, el veí de Terrassa, i el forà. Les víctimes del lladre local són els comerços. Gent que entra en un lloc de roba i de complements i s'emporta peces sense pagar. Després tenim com a víctimes els mateixos ciutadans, els clients. I veus que els autors molts cops són d'altres ciutats. Són bandes organitzades.

Hi ha diferents modus operandi?
Hem observat que hi ha lladres que es fan passar per gent amb una minusvalidesa per furtar mòbils. De vegades, apareixen com a sordmuts, amb carpetes i demanen signatures. És una manera de distreure el ciutadà. Estan molt ben organitzats i acostumen a ser més d'un. També hem detectat dones joves que s'acosten a persones grans, normalment homes, per fer-los un petó. I ho aprofiten per robar mòbil, penjoll o cartera.

Són delictes violents?
No. Val a dir que aquesta tipologia ha baixat molt. Hi ha hagut molta pressió per part de la Policia Municipal i dels Mossos. Nosaltres hem abocat recursos per eliminar-los. I la judicatura hi ha fet una gran aportació. Han treballat de bracet amb les forces policials i s'han obtingut els fruits desitjats.

Parlava de bandes organitzades. Provenen d'algun país concret en aquests moments? Es mantenen les bandes organitzades de països de l'Est?
La cosa ha canviat. Hi ha bandes de països de l'Est, sí, però ja no són tan violentes com abans, gràcies a la pressió policial. Ara hi ha lladres d'altres països de l'Est que van més cap al delicte del furt i de la picaresca. Tenim també bandes amb gent de Sud-amèrica. La majoria provenen de l'àrea metropolitana de Barcelona, no pas de Terrassa. Tenim la famosa banda dels peruans, que "treballa" a les autopistes de la zona. Els danys col·laterals han estat els robatoris de cotxes per després utilitzar-los en les seves activitats delictives. Però Terrassa la tenen lluny. Han de venir-hi expressament.

Podem dir que l'aspecte geogràfic genera un efecte dissuasiu.
La sort que tenim és que podem tancar Terrassa de manera relativament ràpida. Per tant, per a les bandes és arriscat venir a Terrassa. Ho saben. Sí que ho proven alguna vegada, però poques.

I a l'inrevés, que grups d'aquí se'n vagin a delinquir fora?
No ens n'assabentem. Terrassa no és una ciutat amb guetos i zones marginals que donin lloc a la creació de bosses de delinqüents. I els lladres que tenim actuen a casa seva. No n'exportem. 

Els coneixem?
I tant. De multireincidents n'hi ha. Depenent de la franja horària i de la tipologia ja sabem qui n'és el responsable. Cal reconèixer que la bona relació amb els jutges permet que els multireincidents acabin a la garjola.

En tenim xifres?
Força recents. En delictes i faltes hem minvat un 9 per cent global, amb un 14 i un 3, respectivament. Hem de ser optimistes. El delicte número 1 de Terrassa, com a la majoria de municipis grans, és el robatori a l'interior dels vehicles. 

Per quina raó?
L'autor pocs cops anirà a presó si no és reincident i genera certa alarma social. A més, per a ell és el més segur ja que no s'enfronta a res ni a ningú. Fa 24 anys, quan vaig entrar a la policia, es robaven radiocassets, cada cop més bons. Això ha canviat. Avui el 100 per cent tenen la ràdio integrada. Quan va sortir la moda dels navegadors va generar que repuntés aquest tipus de delicte. Hi ha ciutadans que per fer el mateix recorregut cada dia fan servir el navegador i se'l deixen al cotxe, amb la qual cosa s'invita al robatori. La gent massa vegades té poca cura de les pertinences i deixa a la vista la càmera de fotos, les ulleres... Són coses llamineres per als delinqüents perquè les poden revendre amb facilitat. La ciutadania no se n'adona. 

Quins són els robatoris que han augmentat?
Únicament hi ha dos fets amb mínimes repuntades, el robatori amb força al domicili (el 2 per cent) i també als centres comercials. I baixaran perquè n'hem enxampat alguns dels responsables. Cal remarcar també que sovint la ciutadania no pren prou mesures per tenir segur l'habitatge. El que fan els autors és buscar l'objectiu més feble: portes que no s'han tancat amb clau, cosa que vol dir que es poden obrir en tres segons. Amb clau costa una mica més. Ens n'adonem, especialment al Centre, l'accessibilitat que hi ha des de balconades i finestres, i per patis interiors. En cases unifamiliars hi ha casos de portes del carrer blindades i portes del pati de vidre. Presenten el 21 per cent de les denúncies presentades, tot i que han disminuït gairebé un 30 per cent. Acostuma a ser el primer esglaó del lladre. És de les primeres coses que fan. Difícilment començaran per un habitatge o un centre comercial.

Vaja, són becaris.
El lladre becari practica robant dins dels cotxes. Costa poc trencar un vidre.

Un petit matís. Tenim mercat negre? El material es ven a Terrassa?
A Terrassa i arreu del país. Amb la proliferació de botigues de segona mà molts lladres intenten col·locar-hi el seu material. Però els controlem molt. Per aquesta raó, incidim en la necessitat que s'ofereixi la màxima informació possible sobre el que ha estat robat. Si l'objecte té una referència, la víctima ens l'ha de fer arribar. Contínuament recuperem telèfons mòbils en aquests establiments amb les identificacions que fan les patrulles al carrer. Vull recordar que un robatori amb força a un vehicle sempre és un delicte. Amb els furts no passa el mateix. Hi ha el llindar dels 400 euros. Si l'objecte val menys és falta. 

Hi ha aspectes que la ciutadania no acaba d'entendre.
Si una patrulla intercepta el lladre amb l'objecte de menys de 400 euros i va identificat, l'únic que es pot fer és citar-lo per a un judici immediat de faltes. Això és la normativa, i entenc que quan es veu que es deixa anar un delinqüent es digui que la policia no fa res.

Hi ha hagut casos de grupuscles d'extrema dreta a Terrassa? Són un problema greu?
Hi ha hagut una detenció darrerament. Hi ha grups que poden tenir dins gent de Terrassa, però ni de bon tros tenim activitat de l'extrema dreta a la ciutat. No n'hi ha, a diferència d'altres llocs de l'entorn, i és destacable. Si n'hi ha, està molt i molt oculta i en un àmbit privat perquè els Mossos no en tinguem coneixença.

L'ocupació d'habitatges els ha generat problemes?
Han augmentat les ocupacions, és evident. Ens genera un delicte. Però no és un problema policial, sinó social i econòmic. El que fa és que haguem d'intervenir més. 

Quina és la relació amb la Policia Municipal, amb què és col·labora? Hi ha algun projecte de futur en comú a Terrassa?
La coordinació és boníssima. A mesura que surten coses anem fent. Els comandaments es reunien cada setmana i quan hi ha incidents greus.

Ens pot explicar això que ara ja poden posar multes a dins del nucli urbà? Cal suposar que a la ciutadania no li farà gens de gràcia.
És el resultat d'un acord del juliol del 2013 a la Junta Local de Seguretat de Terrassa. L'Ajuntament delega que els Mossos puguem denunciar les infraccions greus de trànsit i de l'ordenança de civisme dins del nucli urbà. Terrassa ha considerat que és important que fem aquesta tasca. El ciutadà ha de veure que el que hi ha és més operativitat de les patrulles. Fins ara quan un Mosso detectava una infracció greu, com saltar-se un semàfor, havia d'aturar el vehicle, identificar-ne el conductor i veure que tenia tots els permisos. Però per denunciar la infracció calia trucar a un agent de la Policia Municipal. Provocava una gran pèrdua de temps. Ara es fa de manera directa.

Quins són els recursos de la comissaria de Terrassa. I parlo de nombre d'agents, de vehicles, de material... N'hi ha prou? 
Sempre diem que no n'hi ha prou. És broma. Considero que som els suficients per fer la nostra feina. Ara som més de 180 agents, i sempre hi ha mobilitat. La sort que tenim a Terrassa i els municipis de l'entorn és que les plantilles de Policia Local estan ben dimensionades, la qual cosa permet sumar esforços. I abans d'acabar 2014 tindrem una renovació total del parc mòbil. I tindrem més capacitat.

Els darrers escàndols mediàtics relacionats amb els Mossos hi han afectat?
Pel que fa a la ciutadania, no. Sí que porta a un malestar intern. Massa vegades no es reflecteix tota la realitat als mitjans de comunicació. Si edites una imatge de 10 minuts i la deixes en tres només expliques una part del que ha passat. 

Quins són els robatoris que han augmentat?
Només hi ha dos fets amb mínimes repuntades: el robatori amb força al domicili (2 per cent) i als centres comercials. I baixaran perquè hem enxampat alguns dels responsables. Cal remarcar que sovint la ciutadania no pren prou mesures per tenir segur l'habitatge. El que fan els autors és buscar l'objectiu més feble: portes que no s'han tancat amb clau, cosa que vol dir obrir-les en tres segons. Amb clau costa una mica més. Ens adonem, especialment al Centre, de l'accessibilitat que hi ha des de balconades i finestres, i per patis interiors. En cases unifamiliars hi ha casos de portes del carrer blindades i portes del pati de vidre. 

Hem de generar una cultura de la seguretat?
De la mateixa manera que hi ha hagut un canvi en la cultura de la salut. La bona praxi en seguretat encara no ha arribat. La gent delega als cossos de seguretat i a les administracions públiques. Pagar impostos dóna drets que no es contradiuen amb unes pautes de seguretat. Que no generin una por contínua de no voler baixar al carrer, per exemple. No s'ha d'exagerar. Posar una reixa, una tanca... Més val prevenir. Una casa no és una entitat bancària. Quants robatoris tenim a bancs a Terrassa? Cap. I a comerços? Uns quants. Les mesures de seguretat no són les mateixes a un lloc i a l'altre. 

Falten inversions, i no hi ha diners ara per ara.
Amb petits detalls es pot avançar en la seguretat. Als comerços víctimes de robatoris els visitem uns mesos després per saber com estan i per veure si han adoptat mesures de seguretat. I no sempre s'hi han fet millores. En el tema dels bars, cada cop més afectats  pels robatoris, el que busquen els lladres són les màquines escurabutxaques. La seguretat és baixa, tot i que alguns tenen alarmes. Els autors tenen molta pràctica: hi entren, rebenten i marxen. Hem parlat amb el Gremi d'Hostaleria de Terrassa per fer-los saber que hi ha un problema i que ajudi a solucionar-lo. De vegades augmentar la seguretat és quelcom tan petit com posar reforços a les persianes i portes. El que fa és que el delinqüent abandoni quan sap que li costarà d'obrir. Cal fer petites inversions, i no pensar, com fan alguns propietaris, que ja pagaran les asseguradores. Un dia potser es cansaran. I el que cobres no compensa els maldecaps i pèrdues de temps.