Miquel Sàmper: «Amb 36 anys de PSC manant a Terrassa ja n'hi ha prou»

Miquel Sàmper és el candidat de CiU a l'alcaldia de Terrassa. El nou líder nacionalista va néixer a la cocapital egarenca i és pare de quatre fills, la seva mare a Melilla i el seu pare a les mines de Súria, on havien anat a parar els avis vinguts d'Almeria a la recerca de feina, l'any 1929. La família posteriorment ja s'instal·laria de manera definitiva a Terrassa. Sàmper va passar la seva infantesa en un bloc dels grups de Montserrat, fins que als 7 anys va canviar de barri i es va instal·lar al Segle XX, on va residir fins que es va casar. Al carrer de Sant Sebastià. És pare de quatre fills.

Són molts quatre fills en aquests temps que corren.
Sí. Implica que mai he pogut aixecar el peu de l'accelerador.

Quines són les seves aficions?
Giren al voltant de l'esport. Havia competit molt en ciclisme de carretera i una mica en atletisme.

I ara?
Menys. Amb el deganat del Col·legi d'Advocats de Terrassa i la presidència del Consell de l'Advocacia de Catalunya he tingut menys temps. Tanmateix mantinc l'afició. I m'agrada la muntanya i el senderisme.

I això de derivar la seva vida professional cap al dret?
El meu "hobby" era la cuina. De fet, vaig treballar en diverses cuines mentre estudiava la carrera. Però vaig acabar dret. Llavors li vaig dir a ma mare que volia ser cuiner. I se'm va posar a plorar. I vaig decidir que havia de ser advocat. Cal pensar que llavors la restauració no tenia el prestigi actual. No podia disgustar la mare. Degà del Col·legi d'Advocats de Terrassa i president del Consell de l'Advocacia de Catalunya. I adjunt a la presidència del Consell de l'Advocacia d'Espanya, càrrec que ostento, fins al 19 de desembre.

Una carrera molt marcada pel dret. Havia pensat alguna vegada en fer el salt a la política activa?
No. La política sempre m'havia agradat, però com a espectador extern. I vaig fer la carrera de Ciències Polítiques. Jo comptava els dies que faltaven per acabar el meu mandat com a degà i com a president del Consell de l'Advocacia per tornar al meu despatx. I fer el que havia fet tota la vida. En aquest moment, Josep Rull, cap de llista de CiU a Terrassa els darrers anys, va ser escollit coordinador general de Convergència. I calia un nou alcaldable. I se'm va demanar.

Qui el ve a buscar? Qui se li acosta? Quina era la seva relació amb Convergència?
Com a partit, cap. No sóc militant. Sóc independent. Sí que amb el Josep Rull mantenia una bona relació. Penso que tot bé de la tasca intensa al Consell de l'Advocacia i al Col·legi. El Consell està molt a prop del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. El regidor de l'Ajuntament de Terrassa i director general de presons, Pere Soler, és el meu millor amic. Aquests són els meus vincles amb CDC. Des de Catalunya i des del Consell intentàvem aturar tot allò que intentava introduir el ministre Alberto Ruiz Gallardón. Eren mesures que perjudicaven molt la ciutadania catalana.

Per quina raó diu que sí quan li proposen encapçalar la candidatura de CiU a Terrassa? Com s'ho planteja?
Se'm planteja una situació complicada a nivell familiar. Tinc quatre fills, una dona, uns pares, i uns tiets sense fills que són com uns altres pares. En situacions d'edat avançada i malalties invalidants. I aquests panorames aporten complexitat. Però la meva dona em va dir que era un repte important i que em donava tot el suport. Jo en aquest període de rebuig a les lleis de Gallardón començo a estimar la vessant pública. I veig que em sedueix més que el privat.

En aquest sentit s'emmarca l'Oficina Hipotecària a Terrassa, que funciona molt bé.
És una de les accions de les quals em sento més satisfet. Al veure que ajuda la gent.

Sembla que en set mesos té poc temps perquè la gent el conegui. És un dels reptes més importants als que s'ha d'enfrontar?
Ho sé i ho reconec. És la part més dèbil de la meva candidatura i d'un projecte il·lusionant de veritat. Diuen els experts d'arreu del món que per una ciutat de 150.000 habitants es necessiten dos anys per situar-se, com a mínim. I jo estic en una de gairebé 220.000 i amb un temps limitat. Set mesos són realment pocs, però treballaré el doble o el triple per arribar on cal i al màxim de ciutadans i ciutadanes. Que ningú ho dubti. 
 I com s'ha de donar a conèixer el candidat Sàmper?
Trepitjant els carrers, amb proximitat i amb autenticitat. I un tercer missatge, i sense fer una crítica directa ni a l'alcalde ni al grup socialista, que no la faig: la higiene democràtica requereix canvis. 36 anys són molts, massa, sense un canvi. Qualsevol ciutat del món reclama sacsejades. Les coses es poden continuar fent bé o fent millor, i diferent. Ara pot ser el moment del canvi, per la situació que vivim.

Parla de trepitjar el carrer. L'alcalde Jordi Ballart té com a norma moure's pels barris. Què en pensa?
L'alcalde viu als barris. I pot fer una oferta que jo no puc. Però forma part d'un engranatge democràtic que haig de respectar. M'agradaria fer el mateix que fa en Jordi Ballart. Jo i tots els que pretenem ser alcalde.

Està acusant l'alcalde de fer campanya aprofitant-se del càrrec?
Insisteixo. No tinc l'oportunitat d'obrir una oficina mòbil en un barri de Terrassa i romandre-hi tres dies preguntant a la gent quins són els seus problemes. Sobretot, quan hi ha un problema al carrer, no el puc solucionar. És fruit del sistema, i no el puc trencar. Tots els alcaldes en exercici parteixen per davant de la resta d'opositors.

Higiene democràtica com a argument pel canvi. Tanmateix, el PSC i Ballart ho han fet bé?
La ciutat no ha estat desgovernada. Dir el contrari seria fals. Sí que hi ha mancances i qüestions a resoldre de forma urgent.

Cal que ens en posi alguns exemples.
El més evident és l'atur. Està colpejant, i molt, i és la preocupació més gran de la gent. Entenc que s'han de posar mesures. No posaré molts exemples. Un alcalde que conec m'explicava que deixava anar totes les propostes que tenia i que llavors el replicaven. No
em faria un favor si ara donés a conèixer tot el meu programa. Sí que hi ha temes com l'habitatge, malgrat que l'Ajuntament hi ha fet molt, com crear l'Oficina d'Intermediació Hipotecària. Però cal fer més passes perquè tothom tingui un pis digne.

I si parlem d'economia...
Terrassa era fins fa ben poc una ciutat industrial, un referent a Catalunya, a l'Estat i a Europa. Ara s'ha convertit en una ciutat de serveis. Maca, sens dubte, i tots en gaudim. Però més d'una persona m'ha dit que troba a faltar el soroll dels tellers i de les llançadores, perquè voldria dir que hi ha feina. Ens hem de readaptar i fer una Terrassa que generi riquesa i ocupació i que sigui referent de reindustrialització. I serveis també. I la cultura del totxo, també, perquè durant uns anys ho hem fet. Però ja sabem que dura el que dura i dóna el que dóna. Els nostres orígens, que ens va fer una ciutat modèlica pel que fa a ocupació, s'ha de recuperar.

Sempre ha estat independentista?
No. Però fa quatre o cinc anys que m'hi han tornat, com a tants catalans. No vull enganyar ningú ni dir mentides. Sempre he votat CiU i he estat nacionalista. L'independentisme m'ha costat  amistats. Però arriba fruit del menysteniment de l'estat espanyol vers Catalunya. Penso que els hi ha passat a milers i milers de persones. Amb la independència els terrassencs tindran una millor resposta als problemes. És més fàcil, si sóc alcalde, anar a veure el ministre d'Economia que tinc a Barcelona, a 30 km de casa, que anar a parlar amb un que tinc a Madrid. I si cal em faré pesat i pesat per aconseguir el que ens fa falta.

La tercera via...
L'hauria defensat fa quatre o cinc anys més que ningú. Ja no hi crec. És caixa o faixa. Mariano Rajoy, el president espanyol, va dir que no donarien suport a cap tipus de reforma de la Constitució. I si un dels dos partits hegemònics no vol fer-ho és impossible, perquè no hi ha majories. El PSOE menteix. Els socialistes saben que és una mentida. Cal PP, PSOE i algú més. La tercera via no existeix ni té cabuda.

Es veu alcalde?
En tinc moltes ganes, però tinc un respecte absolut per la resta de candidats. Professionalment i políticament. La meva campanya serà correctíssima, amb un discurs humil. Em veig tant alcalde com qualsevol altre. Ara bé, faré el possible per assolir l'alcaldia. Puc guanyar. Hem de guanyar. Crec que Terrassa necessita un canvi i que pot arribar des de CiU.

Què diuen les enquestes?
No en vull cap. El que haig de fer és conèixer tota la gent de Terrassa i explicar el meu projecte. Les enquestes només poden fer-te
caure en equívocs, si són bones, fer que et relaxis i treballar menys, i si són dolentes et poden portar cap a un estat de depressió. A part que valen una fortuna i els temps no estan per gastar-se diners.

Com a percepció, veu un triple empat a Terrassa CiU, PSC i ERC?
Anirà per aquí. ERC tindrà gran entrada a l'Ajuntament. L'onada nacional hi ajudarà. I a més, el seu líder, Isaac Albert, és potent. El socialisme està de baixa arreu, però l'alcalde fa la seva campanya. Per tant, allà on baixa el partit socialista pot mirar d'actuar-hi
com alcalde. I sostenir uns resultats bons. No em puc atrevir a dir en quants es convertiran els 11 de Pere Navarro aconseguits en les darreres eleccions. No sé si seran 6, 7 o 8. La davallada hi serà. Per l'onada i perquè l'alcalde no ha tingut grans encerts ni ha fet grans errors. Poder anar amb una oficina mòbil als barris són 2, 3 o 4 regidors. El sistema ho permet. Les feines que fa l'alcalde podria fer-les perfectament un tècnic. 
 
Ho diu en general o en concret per Terrassa?
L'únic alcalde que va lluitar des del principi va ser Manuel Royes. A partir d'aquí entra sense eleccions el senyor Navarro, i en uns
comicis posteriors però ja com alcalde sí que guanya a les urnes. I amb Jordi Ballart passa tres quarts del mateix.

De la terna Jordi Ballart, Isaac Albert, Miquel Sàmper sortirà el nou alcalde de Terrassa?
Sí. Segurament. Hi haurà un ajuntament fragmentat, amb nous partits com C's, no sé si la CUP. L'important és guanyar, que és la meva intenció.

Si se suma amb ERC es pacta?
Tinc molt bona relació amb Isaac Albert. I amb ERC m'uneixen més coses de les que em separen. La meva política serà lliberal però social. Penso en la gent vulnerable, en les persones que ho passen malament. Fa que sense perdre la lliberalitat i la reindustrialització, la meva política serà bastant d'esquerres. No em costaria pactar amb ERC a Terrassa. No ho descarto per aconseguir el canvi que es demana a crits. ERC és el soci ideal... a dia d'avui, però caldrà estudiar tots els possibles acords pel bé dels Terrassencs

És un candidat 2.0?
M'hi de tornar. Tot i que em costa això de les noves tecnologies. Tinc compte a Twitter i a Facebook. Les eleccions també es guanyen a les xarxes. M'estic tornant un 2.0. 

I què ens en diu de les grans superfícies?
Ja em cansa que el Corte Inglés se'n vagi a Sabadell, igual que l'IKEA, que el tercer carril de la C-58 s'acabi allà... Són elements de potència que hem de tenir. Som la quarta ciutat de Catalunya, tenim més espai que ningú i hem de demostrar qui som. Som terrassencs i volem ser el referent del Vallès, i el punt de connexió entre l'àrea metropolitana i les comarques de l'interior. Ens trobem al rovell de l'ou i s'han d'encadenar els llocs de riquesa. El Bages creix com l'escuma. Cada cop que passo per l'IKEA m'agafa mal de ventre, per l'ocupació directa i indirecta que ha generat. Aquests elements ens hi cabien a Terrassa, i se'ns han escapolit. I fins i tot se'n beneficiarien els manresans. Ha estat un error polític per manca d'estratègia i de lideratge.

Podria fer mal als comerciants?
La gent de Terrassa se'n va al Corte Inglés de Sabadell a comprar. El mal que fan les grans superfícies tant el fan allà com aquí. La 
gent quan vol anar a un lloc hi va.

I s'ha d'acabar el Quart Cinturó d'una vegada. I qui l'ha de pagar? La Generalitat?
És bàsic perquè Terrassa sigui un referent. Ha de relligar-ho tot. I no fa falta només tota la primera fase, sinó tot sencer fins a Granollers. La Cecot té quantificat l'impacte que significaria per a la ciutat, i és excepcional l'ocupació que generaria. I que pagui qui ha de pagar. És una obra pública que depèn d'Espanya. És una presa de pèl, una vegada més, per una infraestructura catalana. Queda una misèria de tram per acabar-lo fins a Abrera. I, si analitzem els pressupostos de l'Estat, hi ha moltes obres molt menys prioritàries però on té una rendibilitat política fer una inversió. Aquí, si paga, no tindrà cap tipus de retorn. I ho sap.