Luang Prabang: els secrets de l'almoïna dels monjos

El Tak Bat és l’almoina dels monjos. La tradició budista mana que tot bon monjo només s’alimenti amb el menjar que li han donat, per tal de tenir la mateixa vida austera i senzilla que el seu mestre, Buda. Cada matí a l’alba, els monjos surten per recórrer els carrers en una processó silenciosa i descalços, portant en bandolera uns recipients de bronze, on hi posaran l’almoina dels fidels. Aquests ja els esperen i els dónen el que tenen a l’abast : arròs i fruita, bàsicament. Un acte que, per a un budista, forma part de la rutina diària. Les bones accions, l’almoina i la meditació, són la clau per escapar-se definitivament de l’eterna reencarnació i arribar al súmmum de tot budista : el nirvana.

Aquest ritual ja l’havíem vist sovint a Myanmar, però és a Luang Prabang on té la reputació de ser el més espectacular. No vam ser els únics de llevar-nos d’hora per veure aquesta famosa fila de religiosos amb túniques taronges desfilant amb les primeres llums del dia. Però ens vam quedar parats de la gentada que hi havia i, sobretot, d’alguns grups de turistes que arribàven amb furgonetes privades, s’aparcaven al mig i fotografiaven a tort i a dret amb teleobjectius de safari, sense cap mena de respecte, tal com si estiguessin veient passar el Tour de França.
 
Algunes agències de luxe, fins i tot, s’han atrevit a anar més lluny i proposen als seus clients afortunats de donar ells mateixos l’almoina als monjos. Els preparen unes cadires i una panera amb galetes i així poden posar-se a la pell d’un budista.

Evidentment, s’ha desenvolupat tot un comerç de l’almoina, i ja hi ha paradetes on poder comprar mejar pels monjos. El que en principi ha de ser un ritual religiós i íntim, sembla que s’estigui convertint, a Luang Prabang, en una atracció turística més, perdent tot el simbolisme i la misticisme que hauria pogut tenir.

A part d’això, vam poder visitar Luang Prabang i meravellar-nos amb la seva riquesa històrica i arquitectònica.