Cecot demana al govern que corregeixi la política laboral i tributària

La patronal catalana Cecot ha elaborat una relació de mesures impulsades pels governs espanyols des de l’any 2010, en els àmbits laboral i tributari, tant amb disposicions d’impacte directe com indirecte.

“Aquesta relació de mesures no pretén ser, ni de bon tros, una llista exhaustiva on estiguin totes i cadascuna de les mesures impulsades pels Governs”, explica Antoni Abad, president de la Cecot, “sinó un exercici de reflexió global sobre quina ha estat la política tributària i laboral del país ens els últims anys i que, a criteri de la Cecot i tenint en compte la repercussió de les propostes, el resultat no està sent precisament a favor de la competitivitat empresarial”.

Tot i que l’executiu ha posat en marxa iniciatives en favor de les empreses, com ara les reformes en matèria de flexibilitat laboral (ex. la simplificació en la inaplicació de convenis col·lectius o el fet que les modificacions substancials de condicions de treball siguin més àmplies i més senzilles actualment), o alguna que pretén la capitalització de les empreses (ex. l'eliminació de l’impost per operacions societàries en les aportacions de capital o la opció a monetitzar les deduccions per R+D), la Cecot considera que el Govern hauria de revisar l’impacte global de les mesures preses en els últims anys i corregir els seus efectes de cara al 2015. L’objectiu fonamental és facilitar i reactivar l’activitat empresarial per generar més riquesa i més ocupació.

“Durant els últims anys ha estat pràctica habitual dels Governs posar en marxa, unilateralment, mesures d’impacte directe sobre el teixit empresarial sense haver dialogat prèviament amb els agents implicats”, s’exclama Abad, “un exemple és el criteri de l’IVA de caixa, que ja vam vaticinar que no tindria èxit després de consultar els nostres empresaris i empresàries associats abans que el Govern decidís implementar-la”. Hi ha hagut mesures proposades pels Governs que, en essència, estaven pensades per beneficiar els processos empresarials però que, no sabem com o perquè, han acabat en aprovacions parcials o incompletes, o redactades de manera que provoquen confusió, inseguretat jurídica o, fins i tot, la impossibilitat de fer-les operatives.

Entre les mesures recollides al document, destaca l’increment de fins un 17% de les bases màximes de cotització a la Seguretat Social (entre el 2008 i el 2014) molt per sobre de l’increment de l’IPC (de només un 9,70% en el mateix període); o l’increment de 1.660 milions d’euros anuals en costos laborals que han hagut de suportar les empreses arran de l’eliminació de les bonificacions en el Règim General de la Seguretat Social que estaven vigents.

En l’àmbit tributari destaquem des de l’increment de l’IVA, de tipus impositius en l’IRPF o dels tipus de l’IBI; l’increment en els pagaments a compte de l’Impost de societats que ha suposat una disminució de recursos líquids per avançar impostos en determinades empreses; o el restabliment de l’Impost sobre el Patrimoni entre 41 mesures llistades. “És necessari que els polítics entenguin que per proposar mesures han de conèixer l’opinió dels qui es veuran afectats directament i, últimament, la dinàmica no és aquesta. Des de la Cecot estem constantment fent arribar propostes a les administracions per millorar l’activitat i la dinàmica empresarial, i ho continuarem fent perquè aquest és el sentit d’una organització empresarial com la nostra”.

El document que la Cecot farà arribar al Govern i als ministeris implicats classifica deu mesures laborals, que caldria corregir per al proper any, en tres blocs: un primer bloc de mesures que incrementen les cotitzacions a la Seguretat Social; un segon que incrementen els costos de les indemnitzacions i un tercer bloc de mesures que incrementen els permisos retribuïts. En matèria tributària el document també classifica les mesures en tres blocs: aquelles mesures que suposen directament una pujada de tipus impositius; un segon bloc amb mesures que suposen un “eixamplament de les bases“ (és a dir, que no es pagui un impost més alt, sinó que es fa sobre una base imposable més gran), i un darrer bloc amb altres mesures, moltes d’elles formals, però que suposen major cost per l’administrat, o més inseguretat jurídica.