Royes: «Ballart guanyarà les eleccions de 2015 i serà alcalde»

Manuel Royes, ex alcalde de Terrassa, ho té clar: el PSC egarenc tornarà a guanyar les eleccions municipals i el seu candidat, Jordi Ballart, continuarà sent l'alcalde. La primera autoritat egarenca durant 23 anys i dos dies va ser entrevistada per Salvador Cot, periodista i director del diari Nació Digital, al Centre Excursionista.

Royes considera que Ballart, a diferència de Pere Navarro, ha recuperat la presència al carrer i als barris, una tasca que ell va desenvolupar, i pensa que aquesta iniciativa li serà de gran valor per conèixer de ben a prop la realitat. 

Royes també va respondre qüestions en clau catalana, i va mostrar la seva confiança en l'actual primer secretari del PSC, Miquel Iceta, al que va considerar més intel·ligent políticament que el seu predecessor en el càrrec, el terrassenc Pere Navarro. Només hi veu un problema, gestionar "les escorrialles que li han deixat".

Del seu període de govern a Terrassa recorda com a aspecte més negatiu els brots racistes de ca n'Anglada, que reconeix que no s'esperava i que no va saber afrontar com calia des del primer moment.
 De la seva relació amb l'etern alcalde de Sabadell Antoni Farrés en va destacar que els unia una bona amistat i que lènfrontament era només de portes enfora. Després de dures declaracions per ls dues parts, els dos se n'anaven a sopar junts.

Manuel Royes i Vila (Terrassa, 24 de maig del 1940) procedeix d'una família burgesa egarenca, amb orígens fragatins. El seu avi era un conegut fabricant i membre de la Lliga. Va ser l'alcalde des de les primeres eleccions municipals després de la dictadura franquista (1979) fins al 5 d'abril del 2002, en què fou substituït per Pere Navarro.

Diputat a la Diputació de Barcelona a les eleccions del 1987 pel Districte Electoral de Terrassa, va renovar el càrrec en les eleccions del 1991, 1995 i 1999. Fou elegit president de l'ens el 30 de juliol del 1987, càrrec que va exercir fins al juny del 2003. Des dels 14 anys, es reunia amb amics de Can Colapi, catalanistes, i ja apareixien entre ells els primers debats polítics. Fins que va arribar a la universitat, on va trobar-se amb persones que anys més tard coneixeria tothom.