Mireia Torras: «La cara dels nens al·lucinats no té preu!»

Des de fa més de mig any ven a través del web www.oita.cat contes de feltre fets 100% a mà, amb molta paciència i molt bon humor, que són a la vegada petits titelles

Laura Pinyol
20 de novembre del 2014
Actualitzat el 26 de novembre a les 8:17h
Mireia Torras, davant del Castell Cartoixa, amb alguna de les seves creacions
Mireia Torras, davant del Castell Cartoixa, amb alguna de les seves creacions | Foto: Joan Manel Oller

Mireia Torras (Terrassa) 38 anys, és mestra de professió i des de fa més de mig any ven a través del web www.oita.cat contes de feltre fets 100% a mà, amb molta paciència i molt bon  humor, que són a la vegada petits titelles. La idea va sorgir a partir d’un regal que va fer per a una amiga, que va agradar tant que la va convèncer a tirar endavant una botiga en línia amb més productes. Ella n’és l’ànima i la Rat, la primera destinatària del seu regal, l’ha ajudat a dibuixar-ne amb enginy els personatges. Una feinada feta amb molta vocació, bon gust i recursos per no oblidar-se mai d’explicar contes a una part tan important de la societat com és la canalla. 

Oita! D’on ve aquesta paraula? Ve de goita?
Volíem un nom divertit perquè com que inicialment la idea era per fer contes, i no sabíem on aniria a parar l’aventura, se’ns va ocórrer aquesta paraula que volia, sobretot, fugir el material de cosir o expressions relaciones amb les manualitats. Era com dir "oita! Que xulo!", que, a més, és una abreviació que la meva companya, la Rat, fa servir quan una cosa és sorprenent. I així va quedar.

Com neix Oita!?
Li volia fer un regal a la Rat quan va tenir la primera criatura i volia que fos una cosa feta per mi. Primer, vaig pensar a fer uns titelles, després, contes, perquè jo, que sóc mestra de professió, explicar-ne a la canalla sempre m’ha agradat molt, i d’aquí la combinació: un conte amb pocs personatges com la Caputxeta Vermella, que fossin petits titelles per interpretar-lo mentre es va narrant. Era una primera versió no tan bonica com l’actual però va servir de punt 
de partida.

I ara tenen una botiga en línia que ven contes, dòminos i jocs de memòria...
Sí, vam arrencar. Tenim tres contes: la Caputxeta, els Tres Porquets i el Patufet, que és el nostre producte estrella. És el nostre conte més popular! A mi m’agrada la idea que els personatges, en cada cas, ajudin a mantenir el fil i atrapar l’atenció dels nens que, a vegades, si qui els explica no en sap gaire, és difícil retenir-los atents. Amb un element com aquest és més atractiu.

Com a mestra, ha pogut comprovar de primera mà l’efecte entre la canalla?
Sí, perquè a algunes escoles que me n’han comprat hi he anat a explicar-los els contes a les seves instal·lacions. La cara dels nens al·lucinats no té preu! A més, ho poden tocar i, fins i tot, poden explicar-ho a nens més petits que ells. 

Aposten clarament per un 100% fet a mà. 
Sí, 100% fet a mà i amb moltes hores de feina. Inicialment, amb la Rat, vam dibuixar els personatges i els vam definir bé, i ara jo m’ocupo d’anar-los produint per tenir una mica d’estoc i cobrir la demanda. Cada llibre necessita aproximadament una setmana de feina en jornades laborals.

És cert que un producte fet a mà es distingeix?
I hi ha qui el valora molt perquè és més singular, però també és veritat que els productes així solen ser més cars que les joguines convencionals i no tenen la mateixa sortida.

És un producte que es pugui fer a mida, sota peticions?
Les peticions més freqüents que he rebut anaven en la línia d’escriure-hi el nom de la persona destinatària; però és cert que una compradora em va demanar si podia escriure el títol de la Caputxeta Vermella en rus. 

Hi ha nous títols en previsió per als propers mesos?
El cert és que alguna cosa tenim al cap! Pròximament... estaria molt bé poder oferir la llegenda de sant Jordi, per exemple. Segur que tindrà molta sortida. La idea ja fa temps que ens volta pel cap i segurament reeixirà.

Per què utilitzen el feltre com a material principal?
Volíem un producte natural i el feltre que fem servir és de 100% llana amb algun que és acrílic. El compro en una botiga del Born, que tenen material de molta qualitat, o en una merceria de Perpinyà on vaig trobar feltres també molt bons. No es fa malbé, és molt càlid per als nens, és molt papable, el fa agradable. 

La comercialització és fa únicament a través de la botiga web?
Des de fa tres mesos, els productes es poden trobar en una botiga que és un espai de creadors a Barcelona, al barri de Gràcia, i cada mes en venc mitja dotzena ben bona. La bona acollida i admiració de la gent que ho veia i m’animava a vendre-ho em va fer decidir a obrir el portal web. La Rat, que és una bona il·lustradora, em va ajudar a dibuixar-los molt  bé, i al desembre vam arrencar la botiga on-line amb molt bona acollida! Sobretot pels volts de les festes de Nadal i per la diada de Sant Jordi.

Es planteja buscar altres canals de venda, com botigues de joguines?
La veritat és que no perquè el marge ens escanya... Fer aquests productes comporta moltes i moltes hores de dedicació per fer una cosa molt artesanal i no podem carregar en el preu del comprador final el percentatge que l’intermediari es queda perquè a nosaltres ens surti a suficientment a compte. Solució, venda directa sempre que es pugui.