Vinyes: «Ventalló ens va donar accés a una llengua prohibida»

Aquest passat dimecres, la Biblioteca Central de Terrassa va acollir no només una conferència sobre la figura de Joaquim Ventalló sinó, sobretot, un acte de just reconeixement cap una persona que va ser molt més que el traductor al català de Tintin. Aquest il·lustre egarenc també va excel·lir en tasques periodístiques i polítiques, i va tenir una vida apassionant digna de ser ressenyada.

Així en va voler deixar constància Pau Vinyes, autor del llibre "Visca la República! Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor", relatant a l'audiència els 97 anys de vida d'un home nascut a Terrassa, fill d'una família d'industrials i polítics, que va fundar la Joventut Nacionalista, va ser soldat a l'Àfrica, va treballar en alguns dels diaris més prestigiosos de l'època i malgrat el seu exili forçós a París mai va deixar d'estimar ni oblidar la seva terra.

Per retre aquest sentit homenatge a Ventalló, Vinyes va comptar amb l'inestimable presència de Salvador Cot, director de Nació Digital i acèrrim 'tintinaire' i Joan Ventalló, fill de Joaquim i ajudant de traductor del Tintin en els darrers anys de vida del seu pare. L'acte va començar recordant que aquest dimecres s'havia de destapar una placa commemorativa en honor a Ventalló però que "per problemes d'agenda" de l'alcalde Jordi Ballart s'ha hagut d'ajornar fins al proper dia 27 de novembre, a dos quarts d'una del migdia, al carrer Sant Pere amb carrer Cardaire. La placa es col·locarà just a la casa on va viure i créixer Ventalló.

Exabruptes i cançons
 "Ventalló va tenir prou compromís amb el país com per ajudar a una generació de nens que havien perdut la relació amb la llengua catalana escrita a tenir-hi accés", va subratllar Salvador Cot. El periodista terrassenc va confessar que ell mateix quan el seu oncle li regalava els còmics de Tintin "protestava perquè no l'entenia gaire" però que uns quants anys més tard s'alegra que Ventalló prengués "una decisió tan valenta i generosa" i optés per "una llengua genuïna molt encertada". Cot va subratllar que Ventalló "va ser el primer que em va fer veure que el català era una llengua igual d'important que les altres, i que potser el nostre país també era igual d'important que la resta" i va afegir que "era injust que els terrassencs no el recordéssim com un dels grans entre nosaltres".

Vinyes, al seu torn, va repassar de forma exhaustiva les vicissituds de Joaquim Ventalló ressaltant al final del seu discurs la gran tasca com a traductor. "Va ser molt respectuós i fidel a la llengua original dels còmics, i segurament si a Catalunya tenim aquest arrelament a la cultura francesa és en part gràcies a Ventalló", va dir.

El seu biògraf també va descobrir que els exabruptes i improperis del capità Haddock van ser molts d'ells inspirats en el parlar dels pescadors del Port de la Selva, on Ventalló vivia, i va relatar que "també cal destacar la feina d'Eulàlia Ventalló que va ser qui va decidir que les cançons que es llegeixen als còmics no fossin una matussera traducció del francès sinó que fossin cançons populars catalanes". Vinyes també va reconèixer que la seva aproximació al català escrit va ser gràcies a Tintin i a la revista Cavall Fort i va agrair que "finalment, l'Ajuntament honori aquest il·lustre terrassenc, ja que resultava estrany que un home que ha fet tant pel país i que estimava la seva ciutat natal no tingués cap reconeixement, és un just honor que no caigués en l'oblit".