El Cementiri de Terrassa és més que un lloc on enterrar els morts

El Cementiri de Terrassa és un espai únic on es pot passejar, admirar i gaudir d'un important patrimoni artístic i cultural. Des del nínxol més senzill fins al mausoleu més sofisticat, és un patrimoni important.

Els elements arquitectònics, escultòrics i ornamentals són obres de reconeguts artistes, com Lluís Muncunill, Ignasi Escudé, Frederic Viñals, Josep Soteras, Joan Baca, Josep Viladomat, Francesc Juventeny, Enric Monjo, Carles Armiño, Ferran Bach-Esteve i Josep Camí. Aquest patrimoni permet explicar la història de la nostra ciutat i dels nostres avantpassats.

Tres grans escultures
Un dels elements a descobrir és el Monument als Difunts, de Mar Mateu, emplaçat a la plaça de Tots els Sants (a l'interior del cementiri). Consta de tres columnes de diferents mides, al·legòriques a la durada de la vida que "vol simbolitzar els qui moren joves, els ancians i els traspassats a la maduresa de la vida". Les columnes aguanten una placa amb un epitafi bilingüe: "En record a tots els homes i dones que amb el treball de la seva vida varen fer gran aquesta ciutat. Terrassa, 1 de novembre del 1995". El monument i la plaça van ser inaugurats el dia 31 d'octubre dle 1995 i va ser una cessió dels constructors Adrià Termes i Agustí Peñarroya.

També es pot descobrir al Cementiri Víctimes de les riuades, de Ferran Bach-Esteve, un monument dedicat a les persones mortes en els aiguats del 1962. El dia 1 de novembre del 1962 s'inaugurava un mausoleu sobre la tomba on hi ha enterrats gran nombre de víctimes de les catastròfiques rierades del mes de setembre. L'element principal de l'obra funerària és una sensible i delicada imatge d'alabastre de la Verge Maria, que l'autor va donar com a gest d’adhesió a l'homenatge ciutadà a les víctimes.

De Bach-Esteve també s'hi pot trobar l'escultura que representa una jove figura femenina en actitud reflexiva i de descans, que va rebre la primera medalla en el XXVI Salón de Otoño de Madrid. El seu primer emplaçament fou la plaça d’Anselm Clavé, i després va ser traslladada al parc de Sant Jordi. L'any 1994 es va dur a la plaça de Maragall amb motiu de la seva remodelació, però al cap de pocs mesos i a causa d'unes bretolades, va ser retirada i traslladada definitivament al cementiri.