15
d'octubre
del
2014
Actualitzat
el
12
de febrer
del
2015
a les
15:17h
Aquest dimecres vam elegir Miquel Sàmper candidat de CiU a l'Alcaldia de Terrassa. Vull felicitar en Miquel però també vull fer la següent valoració:
Reconec que de primeres no ho veia gens clar. El rumor de la proposta de Miquel Sàmper per a ser el nostre candidat a l'Alcaldia ja feia dies que corria entre les persones vinculades a la política terrassenca. I potser per desconeixement de la persona, d'inici, no em va semblar bona idea. Ahir vam fer l'assamblea que va ratificar en Miquel com a candidat de CiU a l'Alcaldia de Terrassa a proposta del comitè executiu local de Convergència.
Ja d'inici un petit detall em va cridar l'atenció: en Miquel va entrar a la seu saludant, donant la ma, i presentant-se a totes les persones una a una. Un detall que pot semblar intrascendent però que posa de manifest la seva proximitat amb la gent. Això ja em va fer pensar que possiblement m'hauria de replantejar la meva idea -injustament preestablerta- sobre en Miquel. Després va arribar el moment de la confirmació definitiva.
L'intervenció del Miquel davant els assistents. L'explicació de com un fill d'andalusos nascut al barri de Montserrat ha aconseguit arribar a ser un home d'èxit i convertir-se en la millor mostra de l'anomenat "Ascensor Social" del que a Catalunya ens en sentim tan orgullosos. L'humilitat d'un home que demanava una vegada i una altra l'ajuda de tots per fer possible l'objectiu de tots. La seguretat d'un home que parla alt però que sobretot parla clar i es fa entendre.
En aquell moment em vaig fixar en un detall. Amb els detalls acostuma a passar que els més petits son els més importants. Jo em vaig fixar en els seus ulls. Brillaven. Amb aquella brillantor dels ulls d'un nen la nit de reis. Amb la brillantor dels ulls d'una persona que parla amb convenciment i sobretot des del cor. Llavors ho vaig tenir clar: en Miquel és l'home. L'home que vull que sigui l'Alcalde de la ciutat que estimo. L'home que vull que sigui l'Alcalde de Terrassa. I comparteixo una última reflexió: com a tothom a mi últimament també em costa escoltar un discurs d'un politic i que em convenci. De fet últimament només en Josep Rull era capaç d'arribar-me a convèncer amb aquella dialèctica d'home apassionat que només ell sap transmetre quan respira fons, prem el puny, i comença a parlar.
I ahir en Miquel també va ser capaç de fer-ho. Em va convèncer. I no només això. També em va injectar una dosis d'entusiasme que feia dies que necessitava. Gràcies Miquel. Ja t'asseguro des d'ara que penso dedicar tots i cadascun dels minuts durant els propers mesos per aconseguir que siguis el proper alcalde de Terrassa.
Ton Vilageliu
Reconec que de primeres no ho veia gens clar. El rumor de la proposta de Miquel Sàmper per a ser el nostre candidat a l'Alcaldia ja feia dies que corria entre les persones vinculades a la política terrassenca. I potser per desconeixement de la persona, d'inici, no em va semblar bona idea. Ahir vam fer l'assamblea que va ratificar en Miquel com a candidat de CiU a l'Alcaldia de Terrassa a proposta del comitè executiu local de Convergència.
Ja d'inici un petit detall em va cridar l'atenció: en Miquel va entrar a la seu saludant, donant la ma, i presentant-se a totes les persones una a una. Un detall que pot semblar intrascendent però que posa de manifest la seva proximitat amb la gent. Això ja em va fer pensar que possiblement m'hauria de replantejar la meva idea -injustament preestablerta- sobre en Miquel. Després va arribar el moment de la confirmació definitiva.
L'intervenció del Miquel davant els assistents. L'explicació de com un fill d'andalusos nascut al barri de Montserrat ha aconseguit arribar a ser un home d'èxit i convertir-se en la millor mostra de l'anomenat "Ascensor Social" del que a Catalunya ens en sentim tan orgullosos. L'humilitat d'un home que demanava una vegada i una altra l'ajuda de tots per fer possible l'objectiu de tots. La seguretat d'un home que parla alt però que sobretot parla clar i es fa entendre.
En aquell moment em vaig fixar en un detall. Amb els detalls acostuma a passar que els més petits son els més importants. Jo em vaig fixar en els seus ulls. Brillaven. Amb aquella brillantor dels ulls d'un nen la nit de reis. Amb la brillantor dels ulls d'una persona que parla amb convenciment i sobretot des del cor. Llavors ho vaig tenir clar: en Miquel és l'home. L'home que vull que sigui l'Alcalde de la ciutat que estimo. L'home que vull que sigui l'Alcalde de Terrassa. I comparteixo una última reflexió: com a tothom a mi últimament també em costa escoltar un discurs d'un politic i que em convenci. De fet últimament només en Josep Rull era capaç d'arribar-me a convèncer amb aquella dialèctica d'home apassionat que només ell sap transmetre quan respira fons, prem el puny, i comença a parlar.
I ahir en Miquel també va ser capaç de fer-ho. Em va convèncer. I no només això. També em va injectar una dosis d'entusiasme que feia dies que necessitava. Gràcies Miquel. Ja t'asseguro des d'ara que penso dedicar tots i cadascun dels minuts durant els propers mesos per aconseguir que siguis el proper alcalde de Terrassa.
Ton Vilageliu