12
d'octubre
del
2014
El fet de ser representant dels treballadors no és garantia per a què es consideri blindat enfront d'acomiadaments per l’empresa. L’article 68 de l’Estatut dels treballadors (ET), estableix una sèrie de garanties pels membres del comitè d’empreses, els delegats de personal així com als representants legals dels treballadors amb la finalitat de protegir el seu dret de llibertat sindical.
Dintre de les garanties referides es recull el dret de permanència i el dret a no ser sancionat ni acomiadat d’aquests treballadors davant la possibilitat d’extinció o suspensió del contracte de treball, i aquestes es concreten en dues:
1. La prioritat de permanència a l’empresa per part del treballador respecte de la resta de treballadors, en supòsits de suspensió o extinció per causes tecnològiques o econòmiques.
2. El dret del treballador a no ser acomiadat ni sancionat durant el seu mandat, ni dintre de l’any següent a l’expiració del seu mandat, excepte que es produeixi per revocació o dimissió, si l’acomiadament es basa en l’acció del treballador en l’exercici de la seva representació el que s’anomena acomiadament per causes subjectives. Com tampoc podrà ser discriminat en la seva promoció econòmica o professional per ser representant dels treballadors.
La simple interpretació de la llei estableix una protecció dels representants front l’empresari davant d’acomiadament o suspensió dels contractes de treball per causes tecnològiques o econòmiques (que no organitzatives) i front l’acomiadament subjectiu i unilateral de l’empresari amb la finalitat de sancionar al representant dels treballadors durant el seu mandat i el següent any per accions dutes a terme pel treballador en l’exercici del seu mandat com a representant legal dels treballadors.
En relació a la prohibició de l’acomiadament, es fa necessari destacar que s’exclou del mateix a aquell representant dels treballadors que hagi estat revocat o hagi dimitit, és a dir, la referida garantia protegeix als treballadors que han exhaurit el mandat dels 4 anys com a representants dels treballadors, i se li concedeix una pròrroga de la garantia per a l’any posterior.
En cas contrari, no podrà invocar la referida garantia. La Jurisprudència, i concretament la recent sentència del Tribunal Suprem de 16 de setembre del 2013, en el recurs núm. 1636/2012 és clara en el sentit que diferencia dues tipologies diferents de les garanties que protegeixen al representant dels treballadors. Per un cantó, la protecció enfront del representant legal en actiu, que sempre que es pugui, i davant d’un acomiadament objectiu té el dret a permanència a l’empresa enfront de la resta dels treballadors.
La Sentencia del TS considera que l’article 68 ET distingeix el dret de permanència al treballador que està en actiu com a representant dels treballadors. En canvi, distingeix, d’altra banda el dret del representant dels treballadors (al llard del seu mandat i l’any posterior, a no ser sancionat ni acomiadat per causes subjectives per salvaguarda la independència del representant per actes en exercici de la seva qualitat de representant dels treballadors. És a dir, el fet de ser o haver estat representant dels treballadors, no et blinda per ser acomiadat procedentment per l’empresa.
En primer lloc, s’ha de veure si s’han valorat els drets recollits a l’article 68 de l’ET, doncs, concretament i en relació amb el dret de permanència tot i que la Jurisprudència considera que s’ha de preservar el dret, també admet com a acomiadament procedent si estem davant d’un treballador que realitza un treball específic i aquest s’ha d’amortitzar per causes tecnològiques i/o econòmiques i no es pot reubicar al treballador estarem davant d’un acomiadament procedent.
Carme Martínez, de Mireia Serra Advocats
Dintre de les garanties referides es recull el dret de permanència i el dret a no ser sancionat ni acomiadat d’aquests treballadors davant la possibilitat d’extinció o suspensió del contracte de treball, i aquestes es concreten en dues:
1. La prioritat de permanència a l’empresa per part del treballador respecte de la resta de treballadors, en supòsits de suspensió o extinció per causes tecnològiques o econòmiques.
2. El dret del treballador a no ser acomiadat ni sancionat durant el seu mandat, ni dintre de l’any següent a l’expiració del seu mandat, excepte que es produeixi per revocació o dimissió, si l’acomiadament es basa en l’acció del treballador en l’exercici de la seva representació el que s’anomena acomiadament per causes subjectives. Com tampoc podrà ser discriminat en la seva promoció econòmica o professional per ser representant dels treballadors.
La simple interpretació de la llei estableix una protecció dels representants front l’empresari davant d’acomiadament o suspensió dels contractes de treball per causes tecnològiques o econòmiques (que no organitzatives) i front l’acomiadament subjectiu i unilateral de l’empresari amb la finalitat de sancionar al representant dels treballadors durant el seu mandat i el següent any per accions dutes a terme pel treballador en l’exercici del seu mandat com a representant legal dels treballadors.
En relació a la prohibició de l’acomiadament, es fa necessari destacar que s’exclou del mateix a aquell representant dels treballadors que hagi estat revocat o hagi dimitit, és a dir, la referida garantia protegeix als treballadors que han exhaurit el mandat dels 4 anys com a representants dels treballadors, i se li concedeix una pròrroga de la garantia per a l’any posterior.
En cas contrari, no podrà invocar la referida garantia. La Jurisprudència, i concretament la recent sentència del Tribunal Suprem de 16 de setembre del 2013, en el recurs núm. 1636/2012 és clara en el sentit que diferencia dues tipologies diferents de les garanties que protegeixen al representant dels treballadors. Per un cantó, la protecció enfront del representant legal en actiu, que sempre que es pugui, i davant d’un acomiadament objectiu té el dret a permanència a l’empresa enfront de la resta dels treballadors.
La Sentencia del TS considera que l’article 68 ET distingeix el dret de permanència al treballador que està en actiu com a representant dels treballadors. En canvi, distingeix, d’altra banda el dret del representant dels treballadors (al llard del seu mandat i l’any posterior, a no ser sancionat ni acomiadat per causes subjectives per salvaguarda la independència del representant per actes en exercici de la seva qualitat de representant dels treballadors. És a dir, el fet de ser o haver estat representant dels treballadors, no et blinda per ser acomiadat procedentment per l’empresa.
En primer lloc, s’ha de veure si s’han valorat els drets recollits a l’article 68 de l’ET, doncs, concretament i en relació amb el dret de permanència tot i que la Jurisprudència considera que s’ha de preservar el dret, també admet com a acomiadament procedent si estem davant d’un treballador que realitza un treball específic i aquest s’ha d’amortitzar per causes tecnològiques i/o econòmiques i no es pot reubicar al treballador estarem davant d’un acomiadament procedent.
Carme Martínez, de Mireia Serra Advocats