27
de setembre
del
2014
Després de molts mesos de debat, protestes al carrer i indignació col·lectiva, el govern espanyol ha decidit retirar la proposta de reforma –n'hauríem de dir contrareforma- de la llei de l'avortament. Com és sabut, aquest projecte ens volia fer retrocedir fins a dècades enrere, a l’època del franquisme, en relació als drets reproductius i de l’avortament, que no són altra cosa que el dret de les dones a decidir sobre el propi cos.
El corrent de fons que va impulsar aquesta reforma no és recent, sinó que porta una trajectòria històrica que enllaça directament amb el franquisme i el nacionalcatolicisme, on l'església catòlica va exercir el poder immiscint-se en la vida pública, privada, individual, col·lectiva, familiar i sexual de les seves ciutadanes i els seus ciutadans. Actualment, aquests mateixos sectors de l’església oficial que mai no han condemnat el franquisme ni canviat el seu posicionament ideològic encara pressionen per limitar i prohibir el dret de les dones a decidir sobre el seu cos. És una vergonya que en ple segle XXI l'església no estigui separada del poder polític a l'Estat espanyol, i que els seus governants actuals actuïn obeint els seus mandats.
Malgrat la quantitat enorme de propaganda i demagògia que des dels sectors més reaccionaris i casposos de l’Estat s’ha anat pronunciant els darrers mesos i anys, un avortament no és un caprici que una dona té de cop i volta sinó que és una decisió difícil i que requereix de molta reflexió. Per tant, afegir a aquesta decisió una criminalització com la que s’ha promogut des del Partit Popular és una actitud miserable que pretén desposseir de tota dignitat les dones d’aquest país, i per extensió el conjunt dels seus ciutadans.
Aquesta setmana no només hem conegut la notícia de la retirada definitiva del projecte de llei, sinó també la dimissió de l’infame ministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón. Alegria doble, per tant, que no hauria estat possible sense les constants i contundents manifestacions als carrers, als ajuntaments, a les xarxes i a tot arreu on podíem fer arribar la nostra veu. A la nostra ciutat, hem participat en les mobilitzacions de la plataforma unitària pel dret a l’avortament amb altres partits polítics i entitats, amb el lema ‘ni un pas enrere’, que fem totalment nostre en la defensa dels drets de les dones. Hem guanyat una batalla –important, això sí– però hem d’estar vigilant de prop les oportunitats que encara li queden al post-franquisme que governa per atemptar contra els drets civils, legals i sexuals de tothom. Si volem construir un nou país és per transformar-lo en un país lliure de masclisme i d’imposicions contra les dones, i això ho tenim molt clar. Ens mantindrem sempre fidels al servei d’aquest poble i de les seves ciutadanes!
Arnau Castan
Militant de les JERC-Terrassa
El corrent de fons que va impulsar aquesta reforma no és recent, sinó que porta una trajectòria històrica que enllaça directament amb el franquisme i el nacionalcatolicisme, on l'església catòlica va exercir el poder immiscint-se en la vida pública, privada, individual, col·lectiva, familiar i sexual de les seves ciutadanes i els seus ciutadans. Actualment, aquests mateixos sectors de l’església oficial que mai no han condemnat el franquisme ni canviat el seu posicionament ideològic encara pressionen per limitar i prohibir el dret de les dones a decidir sobre el seu cos. És una vergonya que en ple segle XXI l'església no estigui separada del poder polític a l'Estat espanyol, i que els seus governants actuals actuïn obeint els seus mandats.
Malgrat la quantitat enorme de propaganda i demagògia que des dels sectors més reaccionaris i casposos de l’Estat s’ha anat pronunciant els darrers mesos i anys, un avortament no és un caprici que una dona té de cop i volta sinó que és una decisió difícil i que requereix de molta reflexió. Per tant, afegir a aquesta decisió una criminalització com la que s’ha promogut des del Partit Popular és una actitud miserable que pretén desposseir de tota dignitat les dones d’aquest país, i per extensió el conjunt dels seus ciutadans.
Aquesta setmana no només hem conegut la notícia de la retirada definitiva del projecte de llei, sinó també la dimissió de l’infame ministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón. Alegria doble, per tant, que no hauria estat possible sense les constants i contundents manifestacions als carrers, als ajuntaments, a les xarxes i a tot arreu on podíem fer arribar la nostra veu. A la nostra ciutat, hem participat en les mobilitzacions de la plataforma unitària pel dret a l’avortament amb altres partits polítics i entitats, amb el lema ‘ni un pas enrere’, que fem totalment nostre en la defensa dels drets de les dones. Hem guanyat una batalla –important, això sí– però hem d’estar vigilant de prop les oportunitats que encara li queden al post-franquisme que governa per atemptar contra els drets civils, legals i sexuals de tothom. Si volem construir un nou país és per transformar-lo en un país lliure de masclisme i d’imposicions contra les dones, i això ho tenim molt clar. Ens mantindrem sempre fidels al servei d’aquest poble i de les seves ciutadanes!
Arnau Castan
Militant de les JERC-Terrassa