Per què Steve Jobs no deixava tocar l'iPad als seus fills?

A cal sabater, sabates de paper. Aquest refrany, de certesa contrastada, té la gràcia de poder-se aplicar a un amplíssim ventall de professions. També a les relacionades amb la tecnologia. Segons The New York Times, en una entrevista al ja mític Steve Jobs, aquest va afirmar que no permetia als seus fills l'ús d'una de les seves creacions més populars, l'iPad. "No l'han fet servir, encara. A casa limitem la quantitat de tecnologia que utilitzen els nostres fills", va afirmar, davant l'astorat periodista.

Una imatge llunyana del que hom podria imaginar, almenys de primeres, d'un geni de la informàtica i personatge d'enorme èxit empresarial. Fàcilment, un podria pensar que el seu santuari seria una espècie de paradís tecnològic, amb iMacs i iPads per tot arreu, pantalles gegants, robots i tota mena d'accessoris futuristes al servei de la domòtica. Però no.

De fet, l'escenari, segons es dedueix de les seves paraules, era d'una sobrietat tecnològica sorprenent. El contrari del que presenten milions de llars actuals. Els petits (i els no tan petits) enganxats al televisor, a la consola, al mòbil, o a qualsevol aparell electrònic, nit i dia.

No és l'únic cas d'un màxim responsable d'una companyia tecnològica que adopta aquesta postura. L'ex editor de Wired, ara director executiu de 3D Robotics (fabricant d'avions no tripulats), Chris Anderson, ha instaurat mesures estrictes a casa seva: "Els meus fills i la meva dona m'acusen de ser feixista, i diuen que cap dels meus amics té les mateixes regles. Això és perquè he vist els perills de la tecnologia de primera mà. Ho he vist en mi mateix, no vull que això succeeixi amb els meus fills". Per la seva banda, el fundador de Twitter, Evan Williams, assegura que els seus fills, en lloc d'Ipads, tenen centenars de llibres al seu abast.



Quins són aquests perills que fan que personatges de primera línia del món tecnològic no compleixin amb el que, precisament, publiciten per als seus clients? De quina informació privilegiada disposen, suposadament, que els fa prendre aquesta decisió, al contrari del que es viu a moltes families? L'article afirma que hi ha un nombre significatiu de directors executius d'empreses tecnològiques que viuen contràriament a les normes que prescriuen per la població. 

Per fortuna, els perills potencials de la tecnologia no són un secret. De fet, entren dins el sentit comú, però aquest sentit no sempre abunda. L'accés a continguts nocius (material pornogràfic, violent, etc.) és un dels punts que pot perjudicar més als menors, així com els casos d'assetjament per part d'altres nens, i que es reprodueixen cada dia. El punt més perillós, probablement, és el risc d'addicció al dispositiu. Sense oblidar els potencials riscos per la salut: segons estudis mèdics, els monitors dels aparells electrònics poden induir a un augment de trastorns oculars i falta de son entre nens altament depenents a aquests dispositius. Sense oblidar que alguns investigadors, consideren que les xarxes Wi-Fi, a les que molts d'aquests aparells connecten, poden representar riscos per la salut i fins i tot, diuen, provocar càncer.