Els pandes de Chengu

Romain i Cèlia
23 d'agost del 2014
Un dels pandes que vam poder veure a l'Observatori Foto: Romain i Cèlia

La visita al Centre d'Investigació del Panda a Chengdu és una parada gairebé obligatòria. Aquesta és també l'única manera de veure els pandes en el seu hàbitat natural. Els pandes mengen el 99% d'un tipus de bambú que només existeix en les àrees remotes de la Xina. La desforestació i el canvi climàtic ha eliminat gradualment aquests boscos de bambú i àrees d'hàbitat dels pandes que hi viuen. I un panda és bastant cobdiciós: un adult menja entre 40 i 50 quilos de bambú al dia! Sembla que el seu intestí és molt curt, i no té temps per absorbir els nutrients necessaris. Per tant, necessiten grans quantitats de menjar, per arribar a beneficiar-se'n.
 
Havíem planejat visitar el Centre de Pandes del matí. Durant els mesos d'estiu, els pandes només surten al matí per estirar les cames (i menjar). Després tornen al seu espai amb aire condicionat per passar l'estona fresquets la resta del dia (decisió molt respectable!) ... I menjar. Ells tampoc volen ser atrapats en una marea de turistes xinesos entre gorres, para-sols i tauletes.
 
Sortim a les 7 al sud de Chengdu. Agafem un taxi (56 iuans, uns 6 euros). A les 7:30 am, ja estàvem al parc. No hi ha cues a la taquilla i les portes estan obertes davant nostre. La classe.
 
De visita amb un grup per l'Observatori Foto: Romain et Celia

Arribem a veure els pandes de prop, vam veure'ls menjar, dormir, jugar, enfilar-se als arbres i rascant-se al darrere. Vam veure els clàssics pandes, pandes blanc i negres i vermells (el de Firefox). Pandes adolescents, un nadó i els avis. I van fer moltes fotos de tots ells i des de tots els angles. 
 
El panda vermell va ser descobert el 1825. Aquest va ser llavors anomenat Panda, fins que es va descobrir el 1869 la panda gegant (blanc i negre, com tots sabem). És carnívor. S'alimenta principalment de bambú, ous i fruita. Viu les zones altes (al Nepal i l'altiplà tibetà). Molt més ràpid que el seu cosí blanc i negre, i té gran agilitat per enfilar-se als arbres.

Podreu seguir les aventures pel món d'aquesta jove parella, en Romain i la Cèlia, a través de La Torre on de forma periòdica escriuran per fer saber on paren, com s'ho fan per sobreviure, què els ha agradat dels llocs que han visitat i quin és el seu proper destí. Per aquells que vulgueu més informació sobre com s'estan preparant o conèixer de més a prop els nostres protagonistes podeu fer-ho també a través del   seu blog Le monde qui tourne