A tots plegats ens cal una mica d'autocrítica sobre el futbol

Diuen que de les situacions adverses, complicades i difícils és d'on més s'ha d'aprendre. Aquesta seria la frase perfecta per definir el que ha estat aquesta temporada al futbol egarenc. 
 

La temporada 2013-2014 ha estat un exercici per prendre'n nota i entre tots fer una mica d'autocrítica i veure què es necessita per treure en molts casos l'esport d'equip del pou, ja que l'esport individual és el que més alegries porta a la ciutat. 
 

A l'apartat del futbol ens centrem en el Terrassa FC, on la tensió contínua ha evitat moltes més alegries i la culminació d´un projecte que començava a tenir bona pinta, però per segona vegada en poc temps un entrenador marxa amb símptomes de desgast. Alguna cosa no es farà bé des de les altures, poques vegades en aquest món podem veure un entrenador marxar, i al Terrassa FC comença a ser una tònica habitual. 
 

El descens del San Cristóbal n'ha estat la part amarga. Un pas ràpid de Rafa Bermejo amb poca confiança des del club i una solució d´emergència poc encertada amb Paco Maestre sempre deixarà el dubte amb la recuperació oferta per l'equip de Ca n'Anglada amb l'arribada de Toni Arjona, que hauria pogut succeir. La part dolça i d'exemple ha estat per a dos equips. 

 

Primer, la Peña San Pedro, amb el seu ascens històric a Segona Catalana, això sí, amb un toc amarg, la sortida de David Olmo, entrenador que va assolir l'ascens i no ha tingut la continuïtat o la sortida merescuda, i tot això a un dia de la celebració de l'ascens. La segona és per a un Can Tries que un gol l'ha despertat del somni. L'equip de Viladecavalls ha donat exemple de la feina ben feta. 

Ja que parlem de futbol, toca fer una especial menció al Futbol Sala Bonaire, que després de 34 anys en competició i de la mà dels germans Rojas ha posat el nom de Terrassa al mapa del futbol sala egarenc. Esperem que aviat la ciutat torni a tenir un equip de referència d'aquest esport. Aquesta notícia ens hauria fer reflexionar a tots plegats, ja que la falta de persones per continuar el projecte han provocat una notícia que ja es fa massa habitual. Falta gent amb ganes que pugui agafar les regnes dels equips que durant molts anys generacions de directives han hagut de picar pedra per seguir lluitant. 
 

Aviat es donarà el tret de sortida a una nova temporada, farcida de noves il·lusions i nervis habituals en aquestes dates i noves oportunitats de passejar el nom de Terrassa per tot Catalunya. Un fet del qual a vegades hauríem de ser conscients i de la sort que tenim. 

Miki Romagosa
Periodista esportiu de Terrassa