17
d'agost
del
2014
Durant 27 anys, el madrileny Antonio Esquivas no només va formar part de l'Opus Dei sinó que va treballar amb dedicació completa a l'organització religiosa. Va ocupar diversos càrrecs dins de l'institució, també com a sacerdot des de 1989 a 2001. Afirma que quan en va sortir no li van donar "cap tipus d'indemnització ni tampoc van reconèixer tots els anys de dedicació a l'Opus a la Seguretat Social", motiu pel qual no li tocava "cap tipus de jubilació".
Afirma que es troba "indefens" perquè no té "cap paper que demostri que estava treballant per l'Opus", tan sols disposa d'algunes fotografies i testimonis que poden vincular-lo a l'Obra.
Després de 15 anys, Esquivas ha aconseguit formar una família i dedicar-se a l'educació emocional en una escola. Això sí, un cop jubilat s'ha trobat amb una pensió mínima, ja que oficialment només té dotze anys cotitzats. Va enviar una carta a l'Opus demanant que li reconeguessin els anys treballats a la institució. Però ha obtingut una resposta negativa.
Per tot plegat, ha decidit fer una petició a la pàgina web change.org per tal d'aconseguir la pensió i indemnització que considera que li pertoquen, d'acord amb la seva titulació d'enginyer agrònom i doctor en dret. Actualment, la seva petició, porta més de 600 signatures de suport. Esquivias reconeix que li agradaria que el seu cas servís perquè d'altres persones amb la seva situació "defensessin els seus drets, i aconseguir que cap institució pugui quedar-se al marge de la llei".
Seguint el fil iniciat per Esquivias, el diari El Mundo ha rescatat un altre cas d'un sacerdot que tampoc li havien cotitzat els anys dedicats. Es tracta de Javier Villanueva Villanueva que va ingressar a l'Opus el 1971 i que hi va dedicar 30 anys de la seva vida en centres de Catalunya i Roma. A l'abril de 2007, després de parlar amb el prelat de l'Obra va sol·licitar-ne la seva sortida. La institució va acceptar. Actualment, segueix sent capellà a la diòcesis de Terrassa (primer com a capellà a la Mútua de Terrassa i ara a Rubí).
En el cas de Villanueva, la Prelatura va cotitzar-li a la Seguretat Social un total de sis mesos. El sacerdot va presentar tres demandes contra l'Opus Dei. La sentència, de gener de 2009, afirma que els fets constaten que l'implicat va rebre ajuda econòmica "per satisfer les necessitats derivades del trànsit" entre ambdós destins, però també que "la prelatura de l'Opus no el va inscriure com a empresari fins al 2006 i que es va donar d'alta al Règim de la Seguretat Social del Clero Diocesà amb efectes de gener de 2007".