13
d'agost
del
2014
El castell de Talamanca va ser testimoni de la darrera victòria de l'exèrcit català, el 14 d'agost de 1714. "Lo dia 14 de bon matí sobre lo despojo de alguns morts y hague moltes escopetades pero no fou cosa, ÿ lo enemich prengue sa marxa pera St. Llorens Çavall. Luego maní fer lo mateix, ÿ encontranynos los enuestirem ab tant valor que confussos se posaren en fuga, ÿ encara que de quant, en quant feÿan alguna defensa, no obstant no pararen fins Sabadell Diuen han perdut entre nafrats, ÿ morts los enemichs passats de sis cents homens ÿ sinquanta officials; nosaltres deu morts, ÿ entre ells lo Capita Bonet de voluntaris, ÿ lo Capita Matas de Mitjans ÿ vint i sinch nafrats ".
Antoni Desvalls, marquès de Poal i cap de l'exèrcit exterior català, narra en una extensa carta adreçada als consellers de Barcelona el 20 d'agost de 1714 el desenvolupament de la batalla de Talamanca, en què es produeix l'última gran victòria de l'Estat català durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya abans de la capitulació de Barcelona a mans borbòniques l'11 de setembre.
Antoni Desvalls, marquès de Poal i cap de l'exèrcit exterior català, narra en una extensa carta adreçada als consellers de Barcelona el 20 d'agost de 1714 el desenvolupament de la batalla de Talamanca, en què es produeix l'última gran victòria de l'Estat català durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya abans de la capitulació de Barcelona a mans borbòniques l'11 de setembre.
La nit del 12 d'agost, 1.500 genets i 2.500 soldats borbònics s'instal·len a la riera de Talamanca amb l'objectiu de conquerir la vila i el castell. Són punts estratègics per controlar la Catalunya central i via de comunicació directa amb Barcelona, ara en poder del marquès de Poal, que no triga a prendre la decisió d'atacar per sorpresa malgrat que els seus efectius són menors -entre 2.500 i 3.000 homes- i disposen de poca munició. A primera hora del matí, els catalans obren foc i inicien un combat ferotge però breu, perquè en poques hores la força combinada de dragons -soldats d'infanteria muntada-, miquelets i sometents obliga la rereguarda espanyola a recular muntanya amunt. Les tropes austriacistes acaben perseguint els borbònics fins a Sabadell, amb enfrontaments a Sant Llorenç de Savall i a Castellar del Vallès fins que es produeix la victòria catalana el dia 14 d'agost, suportada en bona mesura pel millor coneixement de l'orografia complexa del territori i una millor vista sobre l'escenari de la batalla.