Sanitat pública al Marroc vs Catalunya

Com és que a casa meva em sento tant desatesa i tant desprotegida en la mateixa situació? Què està passant? No som al primer món?

Magda Salvador
14 d'agost del 2014
Accident a fes (Marroc), el passat diumenge 21 de juny a les sis de la tarda. Fins al lloc van venir ambulància, policia, i posteriorment atenció a l'hospital públic Hassan II la qual va incloure: visites médiques, radiologia i enguixar una cama, aproximadament, 1 hora i mitja entre tot. Fes és una ciutat de més d'un milió d'habitants amb 3 hospitals públics. Tornada a la nostra ciutat, Terrassa, un municipi de més de 200.000 habitants, 2 hospitals públics, sense ambulància ni policia, només visita médica, radiologia i enguixar la mateixa cama: 4 hores i mitja. 
 
Ambdós centres hospitalaris tenien les urgències plenes, evidentment, tot i que l'hospital públic Hassan II estva molt més ple. Ens van fer la visita dins una consulta amb tres pacients més, però així i tot, van anar molt més ràpids i van estar molt més per la feina. Vam ser atesos des del primer moment a l'últim, i ens van ajudar i respondre absolutament a totes les preguntes que vàrem formular. 
 
Mútua de Terrassa, amb una vintena de persones a la sala d'espera, metges de guàrdia entrant i sortint a sopar fora, malalts una mica desatesos, i una espera interminable, i com sempre, amb molt poques explicacions del perquè no cridàven a ningú per a Traumatologia... 
 
Quan ets fora de casa enyores el que tens aquí, quan arribes aquí et fas la següent pregunta: He estat a un hospital africà, i m'han atès molt millor que a casa, i de manera gratuïta. Com és que a casa meva em sento tant desatesa i tant desprotegida en la mateixa situació? Què està passant? No som al primer món?

Magda Salvador (Terrassa)