La Font del Raig, redescoberta

El Camí de la Soleia, un dels més antics i coneguts de la Mola, ha recuperat una de les seves històriques surgències: la Font del Raig. El descobriment, de caràcter històric per als amants de Sant Llorenç del Munt, ha estat realizat per dos escaladors habituals dels cingles: Marc Ros i David Valls. Tal com ens han explicat, un dia mentre tots dos repassaven les vies d'escalada de la Placa de l'Heura, es van adonar de l'existència d'una placa molt antiga (semblant a la que encara es conserva a la veïna Font de la Soleia). El rètol està trencat a la part dreta. 

 

Malauradament la placa està trencada després de la "A" i el "22", però tot apunta que s'ha aconseguit la redescoberta de la situació exacta de la Font del Raig, que durant molt temps s'ha confós (en mapes i llibres) amb la de les Àligues. Fins fa un segle el nom més habitual del camí de la Soleia era el de Fontetes, donat que, al llarg del seu recorregut, hi ha nombroses fonts, degotalls i basses.

De tots els antics punts d'aigua del camí fins ara només mantenien nom la Font de les Àligues, uns degotalls situats a la Paret Gran que vessen sobre una pica feta de ciment; la Font Soleia, la més coneguda; i els Degotalls de la Soleia, situats al cingle de la Sibèria.

 

Les dues primeres surgències (les Àligues i la Soleia) apareixen ja al mapa de la guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt, publicat el 1935. En alguns mapes també es parla, com hem dit, de la Font del Raig. La situació d'aquesta font canvia segons els mapes, en alguns es troba al lloc descobert per Marc Ros i en altres es confón amb la Font de les Àligues. Per això, erròniament s'han confós les dues surgències. Però la descoberta posa de relleu que la Font del Raig era diferent de la font de les Àligues.

 

Com a curiositat, al poc conegut mapa elaborat el 1945 per Salvador de Quadras (de la família propietària de tota la muntanya en aquella època) hi apareix la font del Rah. La seva situació coincideix amb la font redescoberta per Ros. La pregunta seria: són el mateix la font del Rah i la del Raig? Abans de la descoberta de les restes, ja es donava fer fet que Rah era una forma incorrecta d'escriure Raig. Per tant, acabem de retrobar-nos amb la Font del Raig. Tot i haver quedat en l'oblit, la font té mostres d'estar en actiu després de pluges. A més, l'indret és força bonic perquè el broll d'aigua ha deixat unes arrels calcificades.

Excursionistes històrics
 

Marc Roc, Joan Fonoll i Alberto Estarre, on es troba la font Foto: Lluís Hernández

Marcel Millanes, un dels grans coneixedors dels cingles de la Soleia, ha estat un dels primers que ha comprovat la descoberta i ha valorat la seva importància històrica. La font és al costat d'una popular via d'escalada anomenada Clave Omega, segons un gràfic elaborat pel mateix Marcel.

 

Excursionistes històrics, com Quim Solbas tenen clar que és tracta de la Font del Raig. Així li va explicar el seu oncle, que ja voltava per Sant Llorenç del Munt abans de la Guerra Civil. A favor del fet que la troballa es tracta de la Font del Raig també s'hi afegeixen altres històrics de la muntanya, com Antoni Garcia, el Pintoret, que sempre ha estat usuari del mapa del Salvador de Quadras i sempre ha tingut clar que Rah realment és un error de redacció i es tracta de Raig.

 

L'única base d'informació que detalla, com a independents, les diverses fonts del camí de la Soleia és el llibre del Lluís Verges i Solà: Bellesa i atractiu de Sant Llorenç del Munt. En aquesta publicació es parla de la Font del Raig i de la Font del Rah, si bé no es concreta la seva localització.En tot cas, sí que podem celebrar que gràcies al Marc Ros coneixem on es trobava una altra font històrica del camí de les Fontentes (ara de la Soleia).