11
d'agost
del
2014
Cusidó davant del Centre Cultural de la Rambla Foto: J.M.OEn la reunió constituent de la Fundació Especial Antiga Caixa Terrassa va ser elegit president del patronat i de la fundació l’empresari egarenc Ignasi Cusidó, per a un mandat de sis anys, com la resta dels membres. Com a vicepresidenta, va ser escollida l’advocada Maria Vidal, exdegana del Col·legi d'Advocats.
La primera pregunta és: quin és l'objectiu que es marca el president de cara als anys vinents?
La gran finalitat inicial és fer viable la fundació. Hem perdut el suport econòmic i social de la Caixa Terrassa i ara ens cal trobar ajuts d'altres entitats.
Tots els serveis de la fundació són deficitaris?
El dèficit de la Llar de l'Ancianitat és d'uns 70.000 euros. La Fundació Torres Falguera s'ha centrat en la tercera edat i ha facilitat l'accés a gent sense recursos. A la Fupar facturem uns 3,5 milions d'euros anuals, i la idea és incrementar la xifra fins als 4 milions rodons.
Per deixar reduït finalment el dèficit a 0?
Per deixar-lo a 0 i per donar cabuda a les 100 persones que ara hi ha en llista d'espera per entrar a la Fundació President Amat Roumens.
I això què significaria?
Tenir una ciutat privilegiada dins del marc català i també de l'Estat. Podríem dir llavors que el 100 per 100 de les persones residents a Terrassa amb algun tipus de discapacitat disposen d'un lloc de treball més que digne. Una fita increïble i per a la qual lluitarem. És un dels nostres grans fets diferencials, i ens en sentim orgullosos.
No serà fàcil.
No, perquè també patim la crisi. Però volem obrir noves línies que ens poden fer assolir els reptes econòmics.
I el Centre Cultural de la rambla d'Ègara?
En aquest cas, s'ha d'assumir que és un equipament que per les seves característiques serà sempre deficitari. I volem minimitzar-ne al màxim les pèrdues. Hi ha maneres de fer-ho, segur, i ja hem avançat i reduït costos en els darrers mesos. Ara bé, d'autosuficient no ho serà mai.
I com pensen fer-ho, perquè de receptes màgiques no n'hi ha en aquests moments?
Aprofitant al màxim tots els recursos. Per exemple, amb el lloguer d'espais per a oficines, que funciona molt bé, sent més proactius, col·laborant amb altres entitats de la ciutat, posant sales a disposició de tothom, trobant mecenes... I amb altres projectes que trigaran poc a veure la llum i que en parlem amb l'Ajuntament de Terrassa.
Parla de mecenes, de patrocinis, d'ajuts externs que han de contribuir a fer viable un projecte molt ambiciós...
La ciutat ha d'entendre que la titularitat de la Fundació Especial Antiga Caixa Terrassa és seva. És una entitat pública al servei dels terrassencs i de les terrassenques. Fins ara hi havia un paraigua que ho assumia tot que era Caixa Terrassa. Ha desaparegut, però ens ha deixat un gran patrimoni que s'ha de valoritzar.
No tot es va fer malament a Caixa Terrassa, com es pot entreveure amb la seva desaparició?
No entraré a debatre algunes coses que ja formen part del passat. Tanmateix, els gestors de Caixa Terrassa van generar una de les millors obres socials del país. Potser perquè hi estaven obligats. Però no totes les entitats financeres ho van fer tan bé. Per això els terrassencs tenen una responsabilitat, que és mantenir-ho tot, tirar endavant malgrat les dificultats.
I com es fa perquè sigui possible?
La meva intenció és deixar una base sòlida. Vull que les properes generacions gaudeixin dels serveis. Per aquesta raó cal encarrilar les coses. És el meu compromís. Si l'edifici té uns bons fonaments no caurà mai. Ho haurien de fer molt malament els futurs gestors perquè s'ensorrés. No passarà, n'estic segur.
Quin és el pressupost de la fundació?
L'any 2014 d'11 milions d'euros i el 2015 de 15 milions. El dèficit total de 2013 es va acostar als 400.000 euros. És cert que comptem amb una aportació del BBVA de 300.000 euros que ens permet mantenir, entre d'altres ofertes, la dansa, el premi Ricard Camí i la temporada de circ. I rebem subvencions de la Generalitat de Catalunya. L'objectiu per al període 2015-2016 és tancar a 0. I sense deixar de fer res del que fèiem fins ara. Ans al contrari, millorar-ho, potenciar-ho i ampliar-ho. Les exposicions hi jugaran un paper fonamental.
Les exposicions? Ens en fa cinc cèntims?
La col·laboració amb l'Ajuntament i el regidor Amadeu Aguado cada cop és més bona. Penso que hem de planificar i racionalitzar tota l'oferta de la ciutat, per evitar duplicitats que no beneficien a ningú. El món cultural potser és el més difícil en aquests moments.
Per quina raó?
Perquè abans Caixa Terrassa cobria les pèrdues. Possiblement hi havia un sobredimensionament de l'oferta.
Caixa Terrassa també era bàsica per a l'obra social.
Podem dir que l'obra social ha passat de ser rica a pobra. Abans, a Terrassa, se'ns veia com els que teníem més diners, com els que fèiem el que volíem pel suport de l'entitat financera que hi havia al darrere. Podia haver-hi dèficit petit o gran que se'n feia sempre càrrec. Tot ha canviat. I ens cal aprendre a viure amb la nova situació. Hi estem obligats, i ens en sortirem.
La Fundació Antiga Caixa Terrassa és, en termes empresarials, un dels grups més grans de la ciutat?
Efectivament. A Fupar hi treballen 350 persones amb discapacitats i cal afegir-n'hi 70 més que es dediquen a les tasques d'administració i de monitoratge. A la Llar de l'Ancianitat-Torres Falguera, uns 120 i els voluntaris. I al Centre Cultural Terrassa, 12. Parlem ara mateix d'uns 550 llocs de treball directes. I volem que encara siguin més a curt termini.
A quanta gent es dóna servei des de la Llar?
A 155 residents i 125 de centre de dia. A més, 800 persones reben servei a domicili des del nostre càtering. La llar adaptada i la botiga d'ortopèdia atenen uns 3.000 ciutadans. Parlem d'un total de més de 4.000 persones.
El càtering té ofertes noves per captar clients?
Un sistema de menjar triturat que permet que tingui gust del que agrada a la gent: pa amb tomàquet, carn d'olla, canelons, pollastre amb patates... Es tracta de buscar nous pols de feina.
De la mateixa manera que es fa amb Fupar.
La gent de Fupar pot fer treballs de jardineria, de neteja, de desbrossament, i intentem que des de l'administració se'ns tingui en compte i se'ns contracti. El BBVA ja ens ajuda a fer campanya i a difondre l'oferta. El Banc ha fet ja més del que li pertocava. És d'agrair que s'hagin implicat en l'obra social. Jo crec que per sortir-nos-en hem de gestionar la fundació com si fos una empresa. Una de les idees que ens fa il·lusió és obrir pisos protegits.
Cusidó és el president del patronat Foto: J.M.OI la ciutat entén aquest nou concepte?
Vinc del món de l'empresa, i hi puc aportar la meva experiència. Partint de 0 he arribat a crear una petita multinacional. Si volem sobreviure hem de fer com les empreses. No podem tirar dels recursos estalviats, perquè cada cop que ho fem escurcem la vida de la fundació. No hem de posar-nos límits. I aquí, repeteixo, també hi entren els patrocinadors i col·laboradors, amb aportacions simbòliques si volen, de 500 a 5.000 euros, per posar un exemple.
Què representaria?
Seria una bona forma que la ciutat ens digués que ens dóna suport en la nostra tasca. La història de la Caixa de Terrassa és centenària i no es pot perdre. És el fruit de generacions. I l'obra social és un valor que s'ha de preservar. Pensem en alguna fórmula per recordar-ho amb una línia temporal que marqui les grans fites.
L'alcalde Jordi Ballart va dir que li agradaria recuperar Caixa Terrassa. Què li sembla?
Tenir il·lusions mai fa mal. Però em penso que és més un tema romàntic que pràctic. A curt termini ho veig complicat.
Abans deia que se'ls considerava els rics, i Prodis eren els pobres. Com estan les relacions entre les dues institucions?
Molt bé. Ens hem posat en contacte i tenim clar què hem de fer. La col·laboració arriba al punt que quan hi hagi puntes de feina traslladarem, si és necessari, feina a l'altra entitat. L'intercanvi és un element molt positiu. L'oferta és complementària i en cap cas hi haurà competència. El que fem plegat serà en benefici de la ciutat. S'ha acabat que Fupar i Prodis estiguin d'esquena.
Com a empresari terrassenc d'èxit, com veu la situació econòmica?
Crec que no descobreixo res si dic que el futur passa per la internacionalització. I em sembla que la recuperació de la crisi serà molt lenta. No em serveixen les macroxifres econòmiques.
Què vol dir amb això?
Que la recuperació real significa que es creen nous llocs de treball, i no acabo de veure que en aquests moment sigui ben bé així. El gran problema és la gent que està aturada, és el que s'ha de tenir clar. El millor patrimoni que tenim són les persones. De vegades ens cal ser més realistes, i quan va haver-hi la bombolla tots plegats van anar més enllà i vam demanar diners per a qualsevol cosa. Potser hauríem d'haver estat, en general, més conservadors. Però en aquells moments, si no feies passes endavant semblaves el tonto de la pel·lícula. Catalunya és un país extraordinari, però s'aguanta pel turisme i per la creativitat de la seva gent.