Terrassa s'incorpora a la Ruta 1714

L'Ajuntament de Terrassa ha col·laborat en l’elaboració de la senyalització i un plafó sobre l'assalt borbònic

La Torre
01 d'agost del 2014
Plafó informatiu de la Ruta 1714 Foto: A.T.

Des d’aquesta setmana es pot veure a l’entrada de l’església de Sant Francesc un plafó informatiu de la Ruta 1714, una iniciativa de la Generalitat de Catalunya per a commemorar el tricentenari del final de la Guerra de Successió.

Amb aquesta senyalització de caràcter cultural i turístic es vol recordar els monuments i llocs de Catalunya on van succeir episodis destacables de la guerra. La Ruta 1714 està formada per deu monuments de destacat valor patrimonial i simbòlic, als quals se sumen aquells municipis que van ser durament castigats en algun moment de la contesa bèl·lica, com és el cas de Terrassa, sota l’epígraf “Viles Cremades 1714”.

En aquests municipis s’estan instal·lant panells explicatius de la Guerra i dels episodis de crema i saqueig que s’hi van produir. En el cas de la nostra ciutat, el Museu de Terrassa i l’Arxiu Històric han treballat conjuntament amb el departament de Cultura de la Generalitat tant en la redacció del contingut del plafó com en la tria de la seva ubicació.

El plafó s’ha emplaçat a l’entrada de l’església de Sant Francesc perquè en aquest temple s’hi va refugiar la població durant l’assalt i saqueig de la ciutat per part de les tropes borbòniques, el 3 de setembre de 1713.

El contingut específic del plafó de Terrassa és el següent: “El 3 de setembre de 1713, l'expedició del diputat militar Antoni de Berenguer i el general Rafael Nebot va arribar a Terrassa amb l'objectiu de reclutar homes per atacar el cordó borbònic que assetjava Barcelona. En aquella jornada, els expedicionaris catalans van fortificar-se al coll Cardús per sorprendre la columna borbònica que els perseguia.

El contingent francoespanyol, dirigit per Feliciano Bracamonte i d'uns 4.000 efectius, va esquivar l'atac i va obligar als homes de Berenguer i Nebot a fugir. Quan la tropa borbònica entrà a Terrassa, bona part de la població es resguardava al convent de Sant Francesc. No obstant això, aquell vespre van morir 22 habitants, l'església va ser saquejada i, la vila, incendiada. L'endemà 4 de setembre, la soldadesca va tornar a calar foc a Terrassa i només la pluja va evitar danys majors. En total, fins a 105 edificis van quedar afectats pel foc, aproximadament una tercera part de la vila”.

L’Ajuntament de Terrassa, a través de l’Arxiu Històric, el Museu de Terrassa i la xarxa de biblioteques, està portant a terme des de setembre de l’any passat múltiples activitats per a divulgar i donar a conèixer aquest període de la nostra història.