29
de juliol
del
2014
La reforma fiscal que està en fase d’avantprojecte aprovat pel Consell de Ministres del
20 de juny de 2014 (avantprojecte de modificació de la llei 35/2006 de l’IRPF i el text refós de la llei de l’IRPF de no residents, aprovat pel Reial Decret legislatiu 5/2004), provocarà, a criteri de la Cambra, encara un major alentiment en la ja difícil recuperació de l’economia pel que fa al sector de la propietat i al sector immobiliari, alhora que perd
una magnífica ocasió d’aplicar criteris de justícia i equitativitat fiscal:
Així,
1) A partir de l’1 de gener de 2015, s’eliminen les deduccions dels lloguers a l’IRPF i
es canvia i retalla les corresponents als propietaris ja que només podran aprofitar les deduccions fiscals avui existents (en termes generals a nivell estatal d’un 10’05% dels imports pagats de lloguer a l’any), els llogaters corresponents als contractes celebrats amb anterioritat a l’1/1/2015 i no per als que es celebrin després (tan sols es mantindria transitòriament per als anteriors); redueix del 60 al 50% les bonificacions fiscals per als propietaris que lloguen habitatges (és a dir, només es tenia en compte el 40% dels lloguers cobrats i ara es tindrà en compte el 50% dels lloguers); i elimina la bonificació del 100% per als propietaris quins llogaters siguin menors de 30 anys (entre 18 i 30 anys i els seus ingressos són superiors a l’iprem – “indicador públic de renda a efectes múltiples)...
El govern espanyol justifica l’eliminació de la deducció als llogaters, per entendre que del
contrari s’estaria discriminant i agreujant als ciutadans als que s’ha eliminat la deducció de l’habitatge habitual a l’irpf per compres posteriors a l’1 de gener de 2013.
2) Preveu en termes generals que no s’hagi de pagar l’impost de plusvàlua municipal (impost municipal sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana), en la majoria de supòsits de pèrdua de l’habitatge habitual en dacions de pagament hipotecàries (DF.3ª). En aquest extrem es perd una magnífica oportunitat no només per acabar amb aquesta xacra fiscal, sinó també per no elevar a rang el que és ja reconegut pels tribunals, com és que quan no hi ha increment de valor, quan no hi ha guany no s’ha
de pagar la plusvàlua municipal (com no s’ha de pagar legalment l’IRPF per guany
inexistents).
El Govern espanyol, per aquesta oportunitat i deixa, per tant que hagin de seguir sent
els tribunals els qui eliminin aquesta injustícia fiscal.
20 de juny de 2014 (avantprojecte de modificació de la llei 35/2006 de l’IRPF i el text refós de la llei de l’IRPF de no residents, aprovat pel Reial Decret legislatiu 5/2004), provocarà, a criteri de la Cambra, encara un major alentiment en la ja difícil recuperació de l’economia pel que fa al sector de la propietat i al sector immobiliari, alhora que perd
una magnífica ocasió d’aplicar criteris de justícia i equitativitat fiscal:
Així,
1) A partir de l’1 de gener de 2015, s’eliminen les deduccions dels lloguers a l’IRPF i
es canvia i retalla les corresponents als propietaris ja que només podran aprofitar les deduccions fiscals avui existents (en termes generals a nivell estatal d’un 10’05% dels imports pagats de lloguer a l’any), els llogaters corresponents als contractes celebrats amb anterioritat a l’1/1/2015 i no per als que es celebrin després (tan sols es mantindria transitòriament per als anteriors); redueix del 60 al 50% les bonificacions fiscals per als propietaris que lloguen habitatges (és a dir, només es tenia en compte el 40% dels lloguers cobrats i ara es tindrà en compte el 50% dels lloguers); i elimina la bonificació del 100% per als propietaris quins llogaters siguin menors de 30 anys (entre 18 i 30 anys i els seus ingressos són superiors a l’iprem – “indicador públic de renda a efectes múltiples)...
El govern espanyol justifica l’eliminació de la deducció als llogaters, per entendre que del
contrari s’estaria discriminant i agreujant als ciutadans als que s’ha eliminat la deducció de l’habitatge habitual a l’irpf per compres posteriors a l’1 de gener de 2013.
2) Preveu en termes generals que no s’hagi de pagar l’impost de plusvàlua municipal (impost municipal sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana), en la majoria de supòsits de pèrdua de l’habitatge habitual en dacions de pagament hipotecàries (DF.3ª). En aquest extrem es perd una magnífica oportunitat no només per acabar amb aquesta xacra fiscal, sinó també per no elevar a rang el que és ja reconegut pels tribunals, com és que quan no hi ha increment de valor, quan no hi ha guany no s’ha
de pagar la plusvàlua municipal (com no s’ha de pagar legalment l’IRPF per guany
inexistents).
El Govern espanyol, per aquesta oportunitat i deixa, per tant que hagin de seguir sent
els tribunals els qui eliminin aquesta injustícia fiscal.