24
de juliol
del
2014
La patronal de Terrassa Cecot considera que cal continuar posant en marxa mecanismes de flexibilització del mercat laboral, disminuir la pressió fiscal que suporten les empreses, abaixar les cotitzacions a la seguretat social (demanda històrica del sector empresarial), reduir les traves burocràtiques, afavorir el crèdit, incentivar la inversió i fomentar l'activitat productiva i la iniciativa privada, que permeti mantenir i generar ocupació, perquè es produeixi la desitjada recuperació de la nostra economia. “Les dades de l’EPA posen de relleu que tot i les grans dificultats que han tingut i continuen tenint les empreses per desenvolupar la seva activitat diària són la clau per la recuperació econòmica del país i per la creació d’ocupació”, afirma David Garrofé, secretari general , “però per parlar de consolidació de la tendència haurem de ser prudents, esperar a finals d’any i continuar reclamant al Govern que posi en marxa noves mesures que tinguin un impacte real i directe sobre les empreses, en especial les pimes”.
Segons les dades de l’Enquesta de Població Activa durant el segon trimestre de 2014 s’ha produït una baixada record de l’atur en 310.400 persones (-5,2%), la primera reducció d’un segon trimestre de tota la sèrie històrica, deixant una xifra total de desocupats de 5.622.900 persones.
En el segon trimestre d'aquest any es van crear 402.400 ocupacions (+2,3%), el major increment de l'ocupació des del segon trimestre de 2005. En l'últim any, l'ocupació ha augmentat en 192.400 persones, a un ritme de l'1,1%, sent aquesta la primera taxa positiva en sis anys. En finalitzar juny, el nombre total d'ocupats aconseguia els 17.353.000, nivell que no es registrava des de la segona meitat de 2012.
Gairebé totes les ocupacions creades entre abril i juny pertanyien al sector privat, que va registrar un avanç de l'ocupació de 393.500 persones (+2,8%), mentre que l'ocupació pública va augmentar en aquest trimestre en 8.900 persones (+0,3%). El sector públic acumula un ajust de 15.600 llocs de treball en l'últim any (-0,5%), mentre que el privat ha creat 208.000 ocupacions (+1,4%). “Estem veient que el sector privat que va ser el primer a patir les conseqüències de la crisi és també el primer a començar a arrossegar la resta cap a la millora de la situació”, constata David Garrofé, secretari general de la patronal Cecot.
En el segon trimestre de 2014, el nombre d'assalariats es va incrementar en 388.000 persones (+2,8%), de les quals 207.800 tenien contracte temporal (+6,5%) i 180.200 eren assalariats indefinits (+1,7%).
Propostes
"Tan criticable és la dualitat que presenta el mercat de treball entre els treballadors fixes i temporals, com la que es dona entre les empreses que gaudeixen d’uns costos laborals més baixos, i d’altres que suporten uns costos laborals més alts i que, a més coincideixen aquestes últimes amb les empreses que han fet l’esforç de mantenir les seves plantilles que en bona part estan integrades per treballadors amb contractes indefinits. Com sovint passa en l’àmbit laboral empresarial, procurar benefici social està penalitzat”, resumeix Garrofé.
Vist, per tant, l’abast de les mesures endegades pel Govern aquest mes, i l’actual realitat del mercat de treball, des de la patronal catalana no es creu que aquestes mesures siguin eficaces per a les finalitats que s’exposen en els antecedents de la disposició legal. Per això, caldria actuar en els següents àmbits:
Simplificació en la contractació laboral, establint-se tres modalitats de contractes de treball:
o Contracte temporal causal, sense indemnització.
o Contractes formatius d’aprenentatge i de pràctiques, integrats tots ells en la formació dual.
o Contracte indefinit, amb una indemnització per acomiadament creixent.
Rebaixar els costos laborals abaratint les cotitzacions a la Seguretat Social, que es pot finançar amb l’aflorament de l’economia submergida, que ja representa el 25% del PIB, sense que l’Administració Pública dugui cap acció eficaç en aquest àmbit. Si cal, també es podria actuar en:
o Eliminació d’algunes bonificacions a la Seguretat Social.
o Elevació de les bases màximes a la Seguretat Social.
Revisió de la negociació col·lectiva, establint verificacions sobre la representativitat i reforçant les majories necessàries per poder signar convenis sectorials d’aplicació general. En cas contrari, el conveni ha d’esser d’eficàcia limitada als signants de l’acord.
El salari mínim interprofessional, com el seu propi nom indica, que sigui aplicable a qui tingui titulació ja sigui de formació professional o universitària. Als treballadors sense formació, no.
Que l’Estat es faci càrrec de tota la prestació per Incapacitat Temporal, alliberant-lo de l’obligació d’abonar la prestació en els primers 15 dies.
Tornar a establir un sistema gradual de recàrrecs en el supòsit de falta d’ingrés de les quotes de la Seguretat Social, que sigui més proporcional al retard en que s’acabi abonant el deute.
En aquest context, la patronal Cecot considera que cal acompanyar, alhora, la reforma laboral, que aporta elements de flexibilització al mercat de treball, amb la potenciació de polítiques actives d’ocupació, però també amb polítiques de suport a la creació i al creixement empresarial que ajudi a reactivar l’economia productiva del país i que incideixin, especialment, en l’accés al finançament per poder continuar operant.
Segons les dades de l’Enquesta de Població Activa durant el segon trimestre de 2014 s’ha produït una baixada record de l’atur en 310.400 persones (-5,2%), la primera reducció d’un segon trimestre de tota la sèrie històrica, deixant una xifra total de desocupats de 5.622.900 persones.
En el segon trimestre d'aquest any es van crear 402.400 ocupacions (+2,3%), el major increment de l'ocupació des del segon trimestre de 2005. En l'últim any, l'ocupació ha augmentat en 192.400 persones, a un ritme de l'1,1%, sent aquesta la primera taxa positiva en sis anys. En finalitzar juny, el nombre total d'ocupats aconseguia els 17.353.000, nivell que no es registrava des de la segona meitat de 2012.
Gairebé totes les ocupacions creades entre abril i juny pertanyien al sector privat, que va registrar un avanç de l'ocupació de 393.500 persones (+2,8%), mentre que l'ocupació pública va augmentar en aquest trimestre en 8.900 persones (+0,3%). El sector públic acumula un ajust de 15.600 llocs de treball en l'últim any (-0,5%), mentre que el privat ha creat 208.000 ocupacions (+1,4%). “Estem veient que el sector privat que va ser el primer a patir les conseqüències de la crisi és també el primer a començar a arrossegar la resta cap a la millora de la situació”, constata David Garrofé, secretari general de la patronal Cecot.
En el segon trimestre de 2014, el nombre d'assalariats es va incrementar en 388.000 persones (+2,8%), de les quals 207.800 tenien contracte temporal (+6,5%) i 180.200 eren assalariats indefinits (+1,7%).
Propostes
"Tan criticable és la dualitat que presenta el mercat de treball entre els treballadors fixes i temporals, com la que es dona entre les empreses que gaudeixen d’uns costos laborals més baixos, i d’altres que suporten uns costos laborals més alts i que, a més coincideixen aquestes últimes amb les empreses que han fet l’esforç de mantenir les seves plantilles que en bona part estan integrades per treballadors amb contractes indefinits. Com sovint passa en l’àmbit laboral empresarial, procurar benefici social està penalitzat”, resumeix Garrofé.
Vist, per tant, l’abast de les mesures endegades pel Govern aquest mes, i l’actual realitat del mercat de treball, des de la patronal catalana no es creu que aquestes mesures siguin eficaces per a les finalitats que s’exposen en els antecedents de la disposició legal. Per això, caldria actuar en els següents àmbits:
Simplificació en la contractació laboral, establint-se tres modalitats de contractes de treball:
o Contracte temporal causal, sense indemnització.
o Contractes formatius d’aprenentatge i de pràctiques, integrats tots ells en la formació dual.
o Contracte indefinit, amb una indemnització per acomiadament creixent.
Rebaixar els costos laborals abaratint les cotitzacions a la Seguretat Social, que es pot finançar amb l’aflorament de l’economia submergida, que ja representa el 25% del PIB, sense que l’Administració Pública dugui cap acció eficaç en aquest àmbit. Si cal, també es podria actuar en:
o Eliminació d’algunes bonificacions a la Seguretat Social.
o Elevació de les bases màximes a la Seguretat Social.
Revisió de la negociació col·lectiva, establint verificacions sobre la representativitat i reforçant les majories necessàries per poder signar convenis sectorials d’aplicació general. En cas contrari, el conveni ha d’esser d’eficàcia limitada als signants de l’acord.
El salari mínim interprofessional, com el seu propi nom indica, que sigui aplicable a qui tingui titulació ja sigui de formació professional o universitària. Als treballadors sense formació, no.
Que l’Estat es faci càrrec de tota la prestació per Incapacitat Temporal, alliberant-lo de l’obligació d’abonar la prestació en els primers 15 dies.
Tornar a establir un sistema gradual de recàrrecs en el supòsit de falta d’ingrés de les quotes de la Seguretat Social, que sigui més proporcional al retard en que s’acabi abonant el deute.
En aquest context, la patronal Cecot considera que cal acompanyar, alhora, la reforma laboral, que aporta elements de flexibilització al mercat de treball, amb la potenciació de polítiques actives d’ocupació, però també amb polítiques de suport a la creació i al creixement empresarial que ajudi a reactivar l’economia productiva del país i que incideixin, especialment, en l’accés al finançament per poder continuar operant.