Un visat xinès per a 60 dies, una missió (gairebé) impossible

Romain i Cèlia

22 de juliol del 2014

El visat xinès del Romain

Durant la nostra volta al món ens agradaria visitar la Xina durant dos mesos. No és ni de lluny suficient per veure totes les regions d’aquest immens país, però sí que ens permetrà de passejar tranquil·lament d’un arrossar a un altre i de tastar totes les sopes de fideus que trobem pel camí.

Abans de començar sabíem que el visat xinès, igual que el rus, seria un dels més difícils a obtenir. L’administració xinesa demana una pila de documents i de paperassa i múltiples justificatius, a part d’un formulari de quatre pàgines i de les reserves d’hotel.

També sabíem que normalment donen els visats per una estada màxima de 30 dies, però que és prorrogable fins a 60 dies presentant-se a qualsevol prefectura de policia un cop al territori xinès. Sabíem també, que si el policia de guàrdia de la prefectura estava de mal humor perquè no trobava els palillos que li havia agafat el seu company, podia refusar la pròrroga. I per acabar, sabíem que hi ha una petita possibilitat d’obtenir un visat directament de 60 dies. Vam decidir ser optimistes i vam recopil·lar els papers necessaris per obtenir el sant Graal :

VISAT PER LA XINA:

Temps d’obtenció: 5 dies laborables

Durada màxima d’estada al país: normalment 30 dies (60 si estem de sort)

Durada de validitat del visat: 3 mesos

Preu : 71 euros

Documents :

Passaport

Fotocòpia del passaport

Fotografia de carnet recent

Formulari de demanda de visat

Bitllet d’avió d’anada i tornada

Assegurança d’assistència de viatge (es pot obtenir trucant a l’assistència de la vostra targeta de crèdit)

Justificatiu de treball o de solvència (les tres últimes nòmines o la declaració de renda o l’estat dels comptes al banc)

Una invitació o les reserves d’hotels

El nostre secret per tenir el visat de 60 dies :

Per tenir el màxim de possibilitats vam decidir de presentar un dossier extremadament complet, amb tots els papers necessaris i d’altres que sobraven però que, des del nostre punt de vista, ens donaven més credibilitat:

Justificatius de solvència: cadascú de nosaltres vam presentar la fotocòpia de les tres últimes nòmines, el full de la declaració de renda i l’estat dels comptes al banc. Finalment, un dels tres documents és suficient.

Bitllets d’avió : en el nostre cas, només teníem reservat el bitllet de tornada, ja que arribarem amb tren des de Mongòlia. Un cop explicada la situació, ens van acceptar aquest bitllet de tornada i ens van demanar de precisar al formulari que entraríem per via terrestre i de fer una fotocòpia del visat Mongol.

Reserves d’hotel: és el punt més delicat i va ser la clau per obtenir el visat de 60 dies. Era lògic que dient que anàvem a l’aventura i improvitzant no ens donarien res. Per tant, vam decidir de crear un itinerari més o menys fals (però credible) i de reservar els hotels com si ens quedéssim entre 5 i 8 dies a cada ciutat clau. Les reserves les vam fer a través de Booking, que no demana ni número de targeta de crèdit ni paga i senyal. A més, ens vam assegurar que l’anul·lació era gratuïta. Un cop les reserves validades i impreses, teníem un dossier de gairebé 10 hotels. Vam compil·lar tota aqeusta informació (ciutat, dates, hotels i itinerari) en un full a part per afegir-lo al dossier. Un cop al centre dels visats, es van estudiar aquest dossier fil per randa (van mirar les reserves, i sobretot les dates) fins que, després d’una espera eterna, vam sentir les paraules màgiques: “normalment el visat turístic és només de 30 dies, però com que ja ho teniu tot reservat el farem de 60… quin viatge més maco!”… a ra només en haurem d’enrecordar d’anul·lar les reserves!

Podreu seguir les aventures pel món d'aquesta jove parella, en Romain i la Cèlia, a través de La Torre on de forma periòdica escriuran per fer saber on paren, com s'ho fan per sobreviure, què els ha agradat dels llocs que han visitat i quin és el seu proper destí. Per aquells que vulgueu més informació sobre com s'estan preparant o conèixer de més a prop els nostres protagonistes podeu fer-ho també a través del seu blog Le monde qui tourne .