El Ballet de Moscou, entre bambolines

Després de més de cent representacions l’últim any a diversos teatres de l’Estat, El Ballet de Moscou, va ser aquest diumenge per primera vegada a Terrassa, a l'auditori del Centre Cultural  i ho va fer amb el millor programa: El Llac dels Cignes. L'espectacle no va decebre i el públic va poder gaudir del clàssic de Tchaikovski amb tota la seva esplendor gràcies, en bona part a la gran actuació de Cristina i Alexei Terentiev en els papers d'Odette i el príncep Sígrif. La Torre va poder contemplar l'espectacle des d'un punt de vista poc habitual, entre bambolines. En la galeria de fotos es pot veure com es preparen i els rituals que segueixen els artistes abans de sortir a l'escenari.

Galeria de fotos de l'espectacle i entre bambolines

La Companyia
Fundat l’any 1989 pel coreògraf i ballarí rus Timur Fayziev. El Ballet de Moscou està format per alguns dels més destacats ballarins i coreògrafs dels ballets russos, com el Bolxoi o el Stanislavski i és avui per avui una de las companyies més importants del seu país. Des de la seva fundació, ha realitzat més d’un miler de representacions i més de 60 gires per tot el món, Japó, Xina, Taiwan, Itàlia, Suïssa, Anglaterra, Espanya, etc.. El 1991, la companyia fou elegida pel genial Rudolf Nureyev per a la seva darrera gira per Europa. El Ballet de Moscou posseeix un extens repertori on destaquen títols com El llac dels cignes, Trencanous, la Bella dorment, Somni d’una nit d’estiu i les seves darreres produccions Carmen, Don Quixot i Romeu i Julieta.
 

El Llac dels Cignes
Què contribueix al món de la dansa clàssica al fet que El Llac dels Cignes  sigui el ballet més estimat de tots els temps? Per més que la seva encantada història recorre tota la gamma d’emocions humanes, el consens popular s’inclina a assenyalar la música de Piotr I. Tchaikovski,  “el més admirat compositor de música de ballet en la tradició clàssica que mai hagi existit”, com la major responsable, per estar repleta de moltes melodies molt apropiades per dansar, i summament belles i agradables d’escoltar.

D’altra banda, començant per les notes del tema malenconiós i misteriós de l’oboè, que anuncia la presència de la princesa-cigne al costat del llac, els ritmes, ja siguin ràpids o lents, han inspirat (i encara inspiren) coreografies líriques, fluïdes, i fins a una miqueta dramàtiques – si es vol–que ofereixen gran oportunitat de lluïment als intèrprets.