Un alumne de l'ETSEIAT posa sistemes japonesos a la presó

El professor Manel Rajadell amb Héctor Gómez Foto: UPC

Hèctor Gómez, estudiant d’Enginyeria Industrial de l’ Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT) de la Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech (UPC), ha proposat millores en el sistema de producció dels tallers de reinserció del Centre Penitenciari de Quatre Camins de Barcelona (a la Roca del Vallès) aplicant els principis de lean manufacturing , propis dels sistemes japonesos de producció.

El treball forma part del seu Projecte Final de Carrera , dirigit pel professor Manel Rajadell, amb el qual ha obtingut la màxima qualificació. Després d’un primer mes de prova, la productivitat dels interns que treballen als tallers i la qualitat del producte manufacturat van augmentar significativament, tot i que es tracta d’un entorn singular que contradiu les teories d’organització de la producció.

El temps i el nombre d’operaris són dos dels factors fonamentals dels quals disposen els enginyers per millorar la productivitat, però en un taller de treball de reinserció d’un centre penitenciari, aquestes dues variables no són rellevants per decidir.

Els tallers productius del Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) estan basats en un model de gestió propi que conjuga de manera integral el trinomi FOI (Formació – Ocupació - Inserció), amb l’objectiu de garantir la reinserció socio-laboral de les persones sotmeses a mesura judicial. Prioritàriament, es tenen presents valors com: la formació per a l’ocupació, la professionalització dels interns que intervenen en els processos productius o la màxima ocupació, els quals no corresponen en la seva totalitat amb els paràmetres organitzatius de la producció d’una empresa convencional.

I és que en aquests tallers l’objectiu és que quantes més persones es rehabilitin mitjançant una activitat productiva, millor, quelcom que contradiu qualsevol càlcul de productivitat. Per tant, el taller d’un centre penitenciari és un entorn singular.


Estudi previ de l’entorn
Els productes que es manufacturen als tallers són bàsicament components elèctrics i mecànics per a la indústria automobilística. El CIRE combina el vessant social amb l’empresarial, motiu pel qual l’orientació a client, la qualitat total i la millora continua són eixos vertebradors de l’activitat d’aquesta empresa pública.

Héctor Gómez va estudiar els processos de producció durant un mes, dels tallers 3 i 4 ubicats en un espai de 1.200 m2 i 2.400m2 respectivament, on treballen els interns durant dos torns en cinc àrees productives amb 80 productes referenciats. Cada taller disposa, a més, dels operaris, de dos tècnics de producció i d’un gestor de qualitat assignat al centre. També hi ha un grup d’interns que és personal de suport i que desenvolupa tasques de major responsabilitat que els operaris. Actualment, el CIRE disposa de tres certificacions en ISO 9001:2008 —Sistemes de Gestió de la Qualitat—, en els centres penitenciaris de Quatre Camins, Brians 2 i Lledoners. Els dos tallers objecte de l’estudi, per tant, estan certificats en aquest estàndard de qualitat.

Millora de la productivitat
Un cop analitzat el procés productiu, Héctor Gómez es va centrar en establir uns objectius determinats: optimitzar la producció, netejar l’espai, fer una nova distribució en planta, solucionar el creuament de components, implementar una organització en línia, adequar l’espai disponible i millorar el trasllat i la transició de peces. La reorganització, a més, havia d’eliminar els colls d’ampolla que es generaven en determinades fases del procés, o unificar algunes d’aquestes fases que eren compatibles, tot mantenint les estacions de treball i amb limitacions de recursos econòmics, ja que amb coherència amb els principis de Lean management i amb l’actual situació econòmica,  no es podien fer inversions.

Així, doncs, en funció d’aquesta realitat, Héctor Gómez va proposar alguns canvis. Per exemple, organitzar la producció íntegrament en línia per evitar els creuaments; crear unes cel·les de treball amb tres estacions de treball; canviar algunes taules de manufactura per generar més netedat; reduir l’espai entre fases del procés per evitar la utilització de carros; definir els moviments de materials per poder guanyar amplitud als passadissos. D’aquesta manera, l’estudiant va aconseguir eliminar els colls d’ampolla, disminuir el temps de trànsit de les peces entre fases, reduir el creuament dels components i també els desplaçaments dels operaris.

Millora de la qualitat
També es va estudiar com es controlava el sistema de gestió i control de la qualitat implantat en relació als productes que manufacturen els interns per poder millorar-ho. Per això, l’estudiant va treballar sobre els sis productes identificats pel Departament de Qualitat del CIRE com a més conflictius i va analitzar quin control de qualitat se’ls aplicava. El sistema de control sobre els productes es basava en un control de la peça d’inici de cada operari, controls en procés de 25 unitats, complementat en alguns casos, per controls de cota de clavat de premses (si s’emparava maquinària) i un control final (en funció de la peça). Totes aquestes dades són registrades per operaris i professionals en els formats de control de producte procedents del sistema de gestió de la qualitat certificat en aquests dos tallers.

Gómez va aplicar un control de qualitat total i transversal a tot el procés, de manera que cap operari no podia acceptar una peça que li arribés defectuosa d’una fase anterior i no podia lliurar cap peça defectuosa als companys de la fase següent. A més, va mantenir la figura de l’encarregat de qualitat, amb la qual cosa va aconseguir reduir significativament el nombre de peces defectuoses.

Per a Héctor Gómez, “la clau de l’èxit del mètode d’organització de la producció que he aplicat en aquest entorn singular no depèn de fórmules matemàtiques, sinó de generar canvis en l’actitud dels operaris, en la conscienciació de ser rigorosos en els controls de qualitat, i també, és clar, d’optimitzar al màxim l’organització de l’espai, la distribució del taller i la metodologia de treball amb la implicació dels interns”, afirma. Precisament, la idea d’involucrar als operaris i generar un sentit de pertinença és un tret característic de les tècniques japoneses de producció. Aquesta és la tasca que diàriament desenvolupen els professionals del CIRE, els quals, a banda de gestionar i controlar la producció i la qualitat dels productes, tracten de mantenir la motivació del grup d’operaris que treballen al seu taller.

Lean manufacturing
El terme anglès lean manufacturing vol dir producció ajustada i fa referència al concepte de perseguir una millora del sistema de fabricació mitjançant l'eliminació de tot tipus de malbaratament, de totes aquelles accions que no aporten valor al producte. La producció ajustada pot considerar-se com un conjunt ampli i no sempre homogeni d'eines, encara que es poden agrupar en cinc categories: la gestió de la qualitat, el flux intern de producció, el manteniment, la gestió de la cadena de subministrament i,sobretot, la implicació dels operaris.

Més informació:
www.etseiat.upc.edu