11
de maig
del
2014
Concentració de cotxes antics a la Rambla d'Ègara de Terrassa. Foto: Josep Lluís Alonso La gent segueix omplint els principals carrers del Centre de Terrassa, convertits en un gran “plató” des del divendres, que permet capbussar-se al més glamurós del passat.
El ruixat d’aquesta matinada no ha malmès la darrera jornada de la Fira Modernista de Terrassa, ans al contrari:ha refrescat una mica l’ambient i netejat els carrers abans que el sol tornés per convidar tothom a seguir omplint-los i descobrir-hi les sorpreses d’un programa ple a vessar d’activitats.
Els motors de les motos i cotxes antics han contribuït a desvetllar els més mandrosos de la Rambla d’Ègara, on com cada any s’hi planten per lluir els seus dissenys captivadors d’altres temps. La cura que en tenen els seus amos fa que semblin sortits de fàbrica. Són un reclam molt popular per fer-hi fotos, també amb els seus passatgers perfectament vestís d’època. Quines pameles i quins para-sols de blonda més bonics porten les dones “burgeses” d’aquesta rua!
Precisament, una recreació més àmplia encara de la societat més benestant d’aquella època es pot trobar Rambla amunt, on el grup La Llanterna representa diverses vegades al dia un casament modernista, que amb gràcia fa tota la cerimònia. Entre els convidats i assistents no hi falta una tieta de l'estil de la del Serrat i un avi xacrós, segurament molt desgastat per la seva "dura vida" a la fàbrica tèxtil.
No tot és de color rosa en aquesta fira, ja que s’aprofita per fer també una mica d’història de com es vivia i treballava fa més d’un segle. Precisament, al Raval de Montserrat, davant l’Ajuntament, hom pot trobar-se de tant en tant amb una treballadora de fàbrica pobrament vestida, explicant al públic les seves condicions de treball i de vida, que són per plorar. Tanmateix, no lluny d’ella, un burgès molt ben vestit no fa sinó donar-li la raó quan ofereix feina amb un sou molt baix i l’advertiment que arribar amb retard a la feina suposa una forta retallada del sou i l'acomiadament a la tercera vegada. La dramatització és prou enervant com per què fins i tot part del públic faci costat a la treballadora amb protestes i crítiques a l’amo.
Aquest aspecte més reivindicatiu també s’ha expressat en aquesta Fira amb una manifestació de dones ataviades de l’època, que han fet cridòria pel centre de la ciutat fins al parc de Sant Jordi, on hi ha l’emblemàtica Masia Freixa. Amb cartells, crits al vent i discursos molt sentits, han reivindicat millors sous, possibilitat d’estudiar i, en general, poder viure dignament. De fet, si fa o no fa com ara.
Aquest vessant històrica i reivindicativa és pot aprofundir en una il·lustrativa visita al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, on es pot veure amb tot detall com es treballava a les fàbriques tèxtils de fa més d’un segle. Poder veure les fotos gegants de grups de treballadors i treballadores reals de l’antiga fàbrica Aymerich, Amat i Jover ja mereix fer la visita. Els seus ulls i posats transmeten una duresa de viure que fa feredat.
Per desfer-se de les penes, res com un sentit ball de tango. Això és una de les activitats que s’han pogut gaudir aquest matí a la Plaça Didó de Terrassa, un altre pol del Modernisme local per l’arquitectura que exhibeix. Els ballarins del Grup Gente de Tango han demostrat amb sensibilitat com de sentit és aquest ball, més enllà de la seva càrrega de sensualitat.
Uns metres més enllà, hem pogut veure també una cantada de caramelles que ha estat recompensades per unes senyores de Terrassa des d’un balcó, que han omplert la cistella dels cantaires de botifarres i ous.
De com es vivia fa un segle, ho hem pogut veure també aquest matí a la Casa Jacint Bosch del carrer del Teatre, seu actual dels castellers Minyons de Terrassa. Ha estat una visita guiada, una de les moltes que el programa de la Fira Modernista reserva al visitant: a l’Escola Industrial i a diverses cases de famílies potentades, com la Baumann, la Casa Alegre de Sagrera i d’altres.
De fet, la Fira Modernista és una gran festa major de primavera, innovadora, alegre i vistosa, on hi ha una mica de tot, amb prou atractiu per encuriosir visitants autòctons i forans. El bon temps, que sempre és un factor capital per al seu bon desenvolupament, no ha volgut perdre’s aquesta dotzena edició, que llueix esplèndida.