Les farmàcies de Terrassa a les xarxes socials

Farmàcia López-Serra Foto: Agustín Gallego

Les farmàcies de Terrassa són a Facebook. O, més aviat, només són a Facebook, perquè de la seixantena que n'hi ha a Terrassa, 17 tenen alguna presència a la xarxa creada per Mark Zuckerberg, ja sigui amb un compte d'usuari o una pàgina, cosa que representa un 28%. Aquest percentatge és una xifra gens menyspreable, tenint en compte que només 12 establiments d'aquest tipus de negocis tenen pàgina web pròpia (un 20%).

D'una banda, dues farmàcies a Terrassa tenen presència a Twitter (un 3% sobre el total) -López Serra, @FARMACIALPEZSER, i Can Boada, @FCIACANBOADA-. Es tracta d'una xifra baixíssima, tenint en compte que pot ser una bona eina per captar nous compradors, per conèixer l'opinió i les necessitats del públic potencial i per gestionar un bon servei d'atenció al client.

Consells professionals  
Un parell de consells útils per a aquestes dues farmàcies i a altres comerços amb presència a Twitter. A la López Serra els diria que posessin l'adreça i el barri on s'ubica la seva farmàcia dins la informació de perfil del seu Twitter, a més d'indicar la URL de la seva pàgina de Facebook, per tal de donar més informació útil al compte. A la de Can Boada hi posaria l'adreça del seu web, aprofitant que en tenen i que dins d'aquesta s'hi indica com seguir- los a Facebook, Twitter i, fins i tot, a Pinterest.

I, una altra cosa, que potser entraria dins el capítol de manies -no ho sé-, però recomanaria posar el nom d'usuari en minúscules, sempre!, ja que a internet acostumen a indicar que s'aixeca el to de veu. Pel que fa a la presència de les farmàcies locals a altres xarxes socials com Pinterest o Instagram, per mencionar-ne algunes, és totalment testimonial.

Resultats decebedors
Mentre la presència a Facebook és d'un 28%, les farmàcies que tenen web propi no superen el 20%. La facilitat d'obrir un compte a Facebook i el fet que sigui gratuït fan que la tendència entre els petits comerços en general sigui més presència a Facebook que amb pàgina web pròpia. Això no vol dir que ni una cosa ni l'altra aporti res de bo al negoci. Tot depèn de l'ús que se'n faci. El simple fet de tenir una pàgina web -m'atreviria a dir que amb un blog ja n'hi ha prou per començar, i és gratis i senzill- ja permet que ens trobin amb facilitat quan busquin una farmàcia de guàrdia per Internet, una de barri, etcètera. Per tant, potser no coneixen la nostra farmàcia, però la gent fa cerques a Google i tenint una web, un blog o presència en alguna xarxa social, ja podem donar informació de qui som, on ens poden trobar i què oferim.

Veient els resultats de cercar les seixanta farmàcies de Terrassa a Google, els resultats són decebedors. Encara sort que al web de l'Ajuntament hi surt tota la llista, amb dades de contacte, adreça i barri. De la vintena de webs de farmàcies de Terrassa m'agradaria destacar-ne cinc on he trobat algunes coses interessants, a banda d'indicar-hi les dades de contacte i l'adreça. Així, per exemple, trobem la de Can Parellada, que disposen d'una funció on pots deixar el teu número de telèfon i et truquen ells, cosa que permet estalviar-te el cost de la trucada. No sé pas si funciona del tot, però és tot un detall.

Al web de la Farmàcia Montserrat Balasch hi trobem un apartat d'ofertes que, si s'aconsegueix fer arribar als seus clients potencials, pot donar molt de si. Un altre exemple a destacar el trobem a la web de la Farmàcia Can Boada (segurament la que té més presència a les xarxes socials), on podem utilitzar la botiga on-line. A la pàgina web de la Farmàcia M. P. Anarte hi trobem informació de la Targeta Club Saludable, que ofereix avantatges i promocions al client i pot ajudar a fidelitzar-lo. I, finalment, m'agradaria destacar una funció del web de la Farmàcia Montserrat.

Tot i ser molt senzilla, disposa d'un apartat que permet fer la comanda en línia i passar a recollir-la per l'establiment. Amb aquest servei aconsegueixes facilitar la compra sense perdre el contacte personal i humà amb el client. Fins aquí, alguns exemples de bones pràctiques a destacar dels webs de les farmàcies de Terrassa.

Can Boada, l'excepció 
Si agafem les disset farmàcies de Terrassa amb presència a Facebook i descartem les que no arriben a 100 seguidors -Saida Barberà-Casajuana, Can Parellada, Montse Balash, Adriana Muchart, Pi Culell, Tarín, Del Cacho, Bach Gibert i Ragull ens quedem amb només vuit establiments. D'aquests, destaca la Can Boada, l'única amb més de mil seguidors, molt per sobre de la resta.

En aquesta pàgina de Facebook, per escollir-ne una amb força activitat, hi trobem entrades de tracte humà, com una felicitació de Nadal personalitzada amb la seva imatge, publicitat amb promocions, informació d'interès com la nova targeta regal que han llançat, sorteigs i altres activitats de fidelització, informació sobre salut extreta d'altres webs, etcètera. És un bon exemple de pàgina Facebook extrapolable als comerços en general. Recomano donar una ullada també als Facebooks de les farmàcies Magaña (224 seguidors), Lluch (199), López Serra (163), Llongueras (117), Hereus J. Domènech (111), Montserrat (107) i Balcells (104).

Whats app per encàrrecs i dubtes
Parlant amb l'Elena, de la Farmàcia López-Serra, m'assabento que han posat a disposició dels clients un número de mòbil per utilitzar el WhatsApp per tal de fer encàrrecs i formular dubtes, entre altres funcions. No és el primer comerç de la ciutat que utilitza aquest servei. Fa poques setmanes era la Fleca Torres la que n'anunciava el llançament. Haurem de deixar passar un temps per veure si aquestes iniciatives funcionen.

Quant a la forma de gestionar les xarxes socials i escollir el tipus de continguts a publicar, és interessant el que em comenten tant des de la Farmàcia López-Serra com la Saida, de la Saida Barberà-Casajuana. Posen damunt la taula la importància de tractar temes de salut i, esporàdicament, fer alguna promoció o sorteig, donant molta importància al consell farmacèutic. Pel què fa al rèdit que poden treure de la presència en xarxes com Facebook, segons l'Elena la primera idea que van tenir va ser intentar “crear comunitat, ja que som en una farmàcia de barri i ens semblava que podria ser una bona eina d'apropament a la gent”. I afegeix que “la gent gran és molt del, però et trobes que els joves no tant, i potser entrant en aquest món pots mirar de crear interès” en aquest segment de clients potencials. La Saida comenta que “la majoria dels nostres clients tenen més de 70 anys”. Amb tot, acaben de llançar un servei de SMS via mòbils “amb la targeta client Ecoceutics.com, i tenim l'opció de la botiga en línia i la nostra farmàcia és un punt de recollida www.farmasquare.com”, afegeix.

Davallada de preus i impagaments
Quant als temes que funcionen millor, Elena i Saida diuen que parlar de qüestions relacionades amb la salut té més sortida que no pas fer d'aparador publicitari de productes propis. Una altra cosa que funciona són els sortejos on-line i off-line a la mateixa botiga. Quan li preguntem sobre quins són els principals problemes, l'Elena comenta que “la davallada continuada dels preus dels medicaments, sumat als impagaments dels últims mesos, ha fet que l'oficina de farmàcia s'hagi hagut de posar les piles amb la venda lliure de productes en parafarmàcia.

Aquí és on entra en joc la competència més gran (venda en línia, centres comercials, altres farmàcies...) i això ha fet que la farmàcia com a tal hagi hagut de canviar la seva mentalitat cap a una vessant més comercial (preus, ofertes...), força di cultosa per la poca experiència que portem al darrere”. I hi afegeix una petició a l'administració: “Seria bo que es valoressin més els serveis que una o cina de farmàcia pot donar a la comunitat (per proximitat a la gent), fent una feina conjunta amb els CAP i amb una remuneració econòmica al darrere (control de pacients anticoagulants, deshabituació tabàquica, dietes, campanyes de prevenció). Sí que es fan proves pilot en aquest sentit o particularment d'una o cina de farmàcia, però creiem que seria bo poder oferir tots aquests serveis i més a l'o cina de farmàcia”.