14
d'abril
del
2014
Canvi del nom del Passeig del Comte d'Ègara Foto: J.M.O.Des de la Comissió 14 d’abril de Terrassa es reclama a l’Ajuntament la revisió del nomenclàtor de la ciutat. De la mateixa manera que es va retirar el dedicata a Salvador Gros, membre de la División Azul, volen que es faci el mateix "amb la resta de criminals feixistes homenatjats encara, a dia d’avui". Aquesta va ser la demanda feta per les forces republicanes locals en una concentració-manifestació. El manifest sobre el nomenclàtor es va llegir al passeig del Comte d'Ègara, dedicat a l'industrial, politic i cacic egarenc Alfons Sala i Argemí. Allà mateix es va procedir a canviar la denominació de manera simbòlica tapant una placa situada a la cantonada amb el carrer del Passeig
"No pot ser que en una ciutat democràtica del segle XX encara es reti homenatge, en forma de carrers, passejos o avingudes a personatges que van tenir una estreta col·laboració amb la dictadura i defensaren mètodes repressius contra les classes treballadores d’aquest país".
La petició es va centrar en tres persones, tot i recordar que n'hi ha moltes més:
Alfons Sala
Diputat a les Corts espanyoles, cacic de la comarca, col·laborador amb Primo de Rivera, braç executor del desmantellament de la Mancomunitat de Catalunya i un dels principals homes de confiança de Franco a Catalunya. Alguns diuen que la seva tasca a les corts va permetre l’avenç de la industrialització a Terrassa. No diuen però, que aquesta industrialització va venir acompanyada del treball semi-esclau dels obrers i obreres terrassencs i terrassenques. Amb treball infantil, unes condicions laborals pèssimes i la privació de drets obrers fonamentals com el dret a la vaga. Cal recordar també, el seu suport explícit i incondicional a l’alçament militar- feixista del 18 de juliol de 1936 i els seus continuats escrits, des de Sevilla, a favor de la marginació de la llengua i la cultura catalanes.
Josep Tapiolas
Com a cap del Requetè carlista a la ciutat, fou un dels principals conspiradors a Terrassa contra la República democràtica. Just després de les eleccions del 16 de febrer, començà preparar, juntament amb altres membres de l’extrema dreta local, el cop d’Estat del 18 de juliol. Quan arribà aquest dia, partí cap a Barcelona per sumar-se a la sublevació armada dels militars. Hom atribueix les seves obres de beneficència social per atribuir-li un carrer, però terrassa no pot honorar a un dels principals braços executors del l’alçament criminal-feixista de 1936.
Eugeni d’Ors
Inicialment vinculat al catalanisme conservador, més tard en renegà. Fou col·laborador a amb el règim Franquista des del primer dia, jerarca de Falange i Jefe Nacional de Bellas Artes.
A part d’aquests franquistes de primera fila, també n’hi ha d’altres, que si bé van ser menys importants, la seva vinculació directa amb la dictadura fou real i efectiva. És el cas de: Josep Maria Palau (regidor franquista) i Simeó Garcia (alcalde franquista de Les Fonts)