Els republicans volen canviar el «nomenclàtor feixista»

La Comissió 14 d'abril ha organitzat diversos actes per diumenge i dilluns vinent per commemorar el dia de la proclamació de la II República

Lluïsa Tarrida
11 d'abril del 2014
Zamora, Rodrigo i Poch, en la presentació dels actes per la República Foto: Lluïsa Tarrida

Amb motiu de la commemoració del 14 d'abril de 1931, dia de la proclamació de la II República, Terrassa ha preparat diversos actes. En primer lloc, des de fa dos mesos es va crear una Comissió 14 d'abril integrada per diferents partits, entitats i associacions. Malgrat "les diverses maneres d'entendre la República" han trobat un punt comú per tirar endavant el projecte: "reivindicar la urgència dels valors republicans i treballar per construir un horitzó republicà al nostre país", tal i com ha subratllat Martín Rodrigo en la presentació dels actes previstos, acompanyat per dos membres més de la Comissió, Elisenda Poch i Manuel Zamora.

La Comissió està formada per les següents entitats:
- Associació de Terrassa per la III República
- CCOO
- ERC
- EUiA
- ICV
- JERC
- Joves Comunistes
- JSC
- PSC
- PSUC-viu
- Republicans Catalunya - UGT

Els actes s'iniciaran el dia 13 d'abril, diumenge, a dos quarts d'onze del matí amb una concentració al Passeig. A més de ser el punt de trobada, ha estat el lloc escollit per fer un acte de denúncia pública al "monenclàtor feixista de la nostra ciutat, començant pel nom d'aquest mateix Passeig Comte d'Ègara". Des d'allà es marxarà cap al Parc de la República on tindrà lloc la hisada de la bandera republicana i la lectura del Manifest. Així mateix, hi haurà una lectura de poemes i un saxofonista tocarà l'Himne de Riego. Dilluns, dia 14, a les set de la tarda serà el torn d'una xerrada al Teatre Alegria a càrrec del sociòleg i politòleg Vicenç Navarro.

La Comissió ha anunciat que resta oberta a la incorporació de noves entitats o partits, i han anunciat que "esperem que anirem més enllà dels actes programats pel 14 d'abril". Afirmen que el sentiment republicà "està molt més estès entre les entitats del que pot semblar" i atribueixen la creixent manifestació d'aquest sentiment a factors com "la crisi econòmica, el desgast propi de la monarquia o al desconfiança que ha generat la transició espanyola".